Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups A i B.

Sense gairebé adonar-nos, ja hem creuat l’equador d’aquesta Copa del Món que s’està celebrant a Nova Zelanda. De moment, el Mundial ens està deixant bon rugbi, sorpreses i alguna decepció, però per sobre de tot, vull destacar un fet que considero essencial: les diferències entre les potències rugbístiques (TIER1) i les de segon o tercer nivell (TIER2 o TIER3) s’estan escurçant, pel bé de l’esport i l’espectacle. Bona prova d’aquest apropament de nivell ha estat més que evident en els casos de les nacions emergents del Pacífic (Tonga, Samoa, Japó i Fiji), les grans davanteres de l’est europeu (Geòrgia, Romania i Rússia) o l’aposta per un rugbi potent i ràpid per part dels nord-americans (Estats Units i el Canadà). Si us sembla, anem a analitzar-ho de forma més pausada i detallada grup per grup:

GRUP A

El Grup A ens ha deixat bocabadats. Hem vist uns All Blacks intractables, que han guanyat tots els seus partits sumant bonus ofensiu i generant un rugbi preciós, capaç de trencar qualsevol sistema defensiu. Especialment brillant ha estat l’ala neozelandès Richard Kahui, escollit millor jugador del Grup A per les seves brillants intervencions al llarg de la primera fase. En certs moments, la força i velocitat d’en Kahui ens ha recordat a la de Jonah Lomu (salvant les distàncies) i ha fet oblidar ben ràpidament en Rokocoko. Destaquem també la tasca de Weepu, SBW, Ma’a Nonu i Colin Slade (que tindrà la difícil papereta de substituir el lesionat Dan Carter a l’obertura dels All Blacks).

kahui.jpg

Richard Kahui, nomenat millor jugador del Grup A.

França ha estat la gran decepció del Grup A. Passa com a segona de grup, però la derrota contra Tonga (una nació de 70.000 habitants, menys que Sabadell o Reus) a la darrera jornada de grup deixa molt tocada l’imatge dels “bleus“. Els experiments de Lièvremont (tècnic gal) i els seus estranys plantejaments han portat al XV del gall a haver de patir per classificar-se en un grup on els equips petits han posat en entredit la “grandieur” francesa. A més a més, el XV del gall va plantejar un partit ultradefensiu en el seu enfrontament contra els All Blacks, substituint el tradicional talent dels tres quarts gals pel múscul i la força.

Tonga ha estat la sorpresa agradable d’aquest grup. Els del pacífic, comandats pel “sevillà” Kurt Morath (va jugar al Cajasol Ciencias fa uns anys) i el “bucaner” Ephraim Taukafa (ex del BUC) van plantar cara contra els All Blacks i van derrotar a França (19 a 14) en un partit històric. Si no arriba a ser per la seva sorprenent derrota contra Canadà, Tonga hauria acabat segona de grup i jugaria uns quarts de final per primer cop a la història.

Tonga-overcomes-France-in-their-last-match-of-Rugby-World-Cup-2011-101295.jpg

Tonga celebra la històrica victòria contra França

Els “barbuts” del Canadà han acabat en la quarta posició final, amb l’honor d’haver derrotat a Tonga (25 a 20), haver plantat cara a França i haver empatat un partit molt difícil contra el Japó. Precisament els nipons han estat una de les sorpreses més agradables d’aquesta Copa del Món. Japó ha plantat cara amb un plantejament molt valent, tacant sense complexos als totpoderosos All Blacks o disputant la possessió de l’oval als francesos. Va ser molt emotiu veure el mig de melé japonés Atsushi Hiwasa, de només 166 centímetres i 70 quilos placar a All Blacks de dos metres i cent vint quilos, o com el pilar Nozomu Fujita els enganyava fent passades d’esquenes i mostrant unes capacitats tècniques brutals.

 

GRUP B

El Grup B era, sense cap mena de dubtes, el grup de la mort. La primera plaça de grup ha estat per Anglaterra, que amb el seu joc de davantera habitual i els xuts entre pals del veterà Wilkinson han aconseguit derrotar a tots els rivals del seu grup. El XV de la rosa segueix sense generar un rugbi atractiu i horitzontal, i fins i tot m’atreviria a dir que els anglesos estan més còmodes defensant que creant jugades d’atac, però no li podem retreure la seva efectivitat. Els de sa majestat han guanyat (sense fer massa mèrits) als Argentins i als Escocesos, plantejant partits lents i pesats, amb molt desgast físic i on els davanters anglesos (Sheridan, Cole, Palmer, Mears, Easter…) han fet el seu paper a la perfecció: generar faltes a favor en les fases estàtiques per a que en Wilkinson (o el seu substitut Flood) anotessin per Anglaterra.

Tot i l’aparent èxit anglès, sóc molt crític amb el seu plantejament,ja que el tècnic de sa majestat Martin Johnson ha sacrificat els homes amb més capacitat tècnica (com ara el mig de melé Wigglesworth o l’obertura Flood) per donar entrada a jugadors molt més físics, com ara Ben Youngs, Tindall, Manu Tuilagi o Mark Cueto, i posant en Ben Foden d’arrier per tancar l’entramat defensiu del XV de la rosa. A les ales, el tècnic ha preferit les cames d’Armitage o Ashton en comptes de l’habilitat i la pólvora de Banahan. Anglaterra guanya (és l’actual campiona del sis nacions), però no enamora.

Wilko.jpg

En Wilkinson ha tornat a ser decisiu pel XV de la rosa.

En segon lloc ha quedat l’Argentina. Els Pumas s’han tornat a mostrar competitius, i de la mà de Felipe Contempomi han derrotat a tots els rivals de grup excepte a Anglaterra, amb la que va caure a la jornada inaugural al derbi de les Malvines per un ajustat 9 a 12. Dels argentins convé destacar la feina de Juan Figallo (nomenat millor jugador del Grup B) i l’ofici de la seva davantera, amb homes com Roncero (que es va lesionar i es perdrà al aresta de Mundial), Scelzo, Albacete o Bustos. Als tres quarts argentins, els “francesos” Tiesi, Martín Rodríguez Burruchaga o Felipe Contempomi (tots ells jugadors de l’Stade Français de Paris) han guiat als Pumas durant el seu trajecte a la fase de grups. La lesió inoportuna de Tiesi al primer partit de grup va obrir les portes a Lucas González Amorosino, Agustín Gosio i als “catalans” Marcelo Bosch, Horacio Agulla i Lucas Borges per mostrar el seu nivell amb el XV argentí. Argentina va derrotar sense problemes a Geòrgia i a Romania, i va patir exageradament contra Escòcia (en un partit on els Pumas segurament no es mereixien la victòria però van gunyar, al contrari del que va succeïr en el seu partit contra Anglaterra).

Escòcia va quedar tercera de grup. És la primera vegada a la història que Escòcia queda eliminada en una fase de grups d’una Copa del Món. A més a més, ho ha fet quan el XV del card havia canviat el seu paradigma de joc, substituint la tradicional verticalitat en el joc gràcies al xoc i la força física per un rugbi més horitzontal, que cerca el joc a la mà i la construcció pausada del joc ofensiu. Escòcia ha estat un equip al que li ha agradat jugar a rugbi, mantenir l’oval i buscar forats en la defensa rival, però no ha obtingut els resultats esperats. El XV del card ha patit en excés contra Geòrgia i Romania (que li van plantejar partits molt físics on la davantera escocesa va patir molt) i ha caigut derrotada tot i jugar millor que el rival en els partits contra Anglaterra i Argentina. Contra els Pumas, un error en defensa aprofitat per en Amorosino va significar una derrota molt dolorosa, i contra l’etern rival anglès el XV del card es va doblegar als darrers deu minuts de partit, desprès d’haver dominat clarament gairebé totes les facetes del partit en els primers setanta minuts.

Escòcia eliminada.jpg

Escòcia ha estat eliminida a la fase de grups d'un Mundial per primer cop a la història.

Per últim, Geòrgia i Romania se’n van del mundial havent fet un paper més digne del que van fer fa quatre anys. Els georgians van guanyar a Romania en el partit directe entre els dos equips (25 a 9) i van plantar cara a Escòcia i a l’Argentina durant la primera part dels dos partits, tot i que es va acabar ensorrant ala segona meitat en els dos partits. Per banda georgiana cal destacar en Mamuka Gorgodze, tercera línea que actualment milita al Montpellier i que és conegut com “Gorgodzilla” o “la bèstia” i l’obertura i xutador Merab Kvirikashvili, que juga a la divisió federal (amateur) de França.

3 comentaris

  • Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups A i B. | AVANT

    05/10/2011 13:50

    […] bon company i millor analista Ferran ens disseciona la primera fase del mundial seu bloc. Gaudiu-ho! Compartiu :FacebookTwitterEmailRedditLike this:LikeBe the first to like this post. This entry was […]

  • jose gamez

    07/10/2011 0:22

    jo no m’empasso això que els francesos es deixin passar la mà per la cara per tothom, jo crec més aviat que van jugar tota la fase eliminatoria “especulant” amb els resultats, prova d’això va ser l’ùltima jugada davant tonga quan se’l va donar un cop de castig davant per davant dels pals i van “tenir els collons” (i la sang freda) de demanar una melé i fer un assaig in extremis. però encara així, si hagués de deprendre del resulat NZ-canada, els all blacks mai haguessin perdut, i la raó és extraesportiva: NZ mai no ha perdut davant una selecció per sota del top del top 10 i això no passaria ara justament quan necessita renovar el seu contracte amb adidas que li obliga a guanyar el 75% dels seus partits.

  • Ferran Vital

    07/10/2011 9:23

    MMM…. a França no estan gaire contents amb els experiments Lièvremont. França juga a estones de forma brillant per desprès desaparèixer i convertir-se en un equip mediocre… No debades, recordem que els gals han perdut enguany contra Itàlia al Sis Nacions i Tonga al RWC, i l’imatge contra els grans (Anglaterra al Sis Nacions i NZ a la fase de grups) és certament preocupant.

    La hipòtesi de la derrota de NZ contra Canadà l’apuntava a nivell anecdòtic ja que els All Blacks mai es deixarien guanyar un partit, però és molt significatiu del nivell de les nacions TIER2.

    Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús