Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups C i D.

Continuem analitzant la primera fase d’aquesta Copa del Món de rugbi de Nova Zelanda 2011 amb l’anàlisi dels dos grups restants, el C i el D. Tal com dèiem ahir, en aquesta primera fase hem vist equips que ens han sorprès positivament pel seu nivell de joc (casos de Samoa o Irlanda), d’altres que han complert amb una nota ben justeta i generant alguns dubtes (cas d’Austràlia, Itàlia o Sud-àfrica) i d’altres que han superat les expectatives generades malgrat la seva eliminació (cas dels Estats Units o Namíbia).

GRUP C

El Grup C ens ha generat una sorpresa certament agradable, i és el primer lloc final d’Irlanda, una de les seleccions amb més seguidors a casa nostre. El XV del trèvol arribava a Nova Zelanda amb molts dubtes i interrogants, desprès d’haver perdut tots els partits de preparació previs a aquesta Copa del Món i sense generar un joc fluid i atractiu, i havent naufragat al Sis Nacions d’enguany, on només van salvar l’honor en la darrera jornada derrotant a l’etern rival anglès a Lansdowne Road i deixant-lo sense Grand Slam i Triple Corona.

Irlanda ha plantejat partits molts seriosos, amb una davantera molt potent (fonamentada en Cian Healy, el millor pilar europeu en l’actualitat), i en homes molt experimentats com O’Callaghan, Heaslip i Rory Best, mestres de la nova generació de davanters celtes, encapçalats per Sean O’Brien, Sean Cronin o Stephen Ferris. Gràcies a la potència dels seus davanters, els irlandesos van ser capaços de derrotar als totpoderosos wallabies australians. El plantejament ofensiu del tècnic Declan Kidney és força senzill i efectiu: plantejar la pressió a camp rival emprant els teus davanters per no deixar sortir amb fluïdesa al rival i forçant cops de càstig a favor per assegurar punts fàcils gràcies als teus xutadors. Als tres quarts Irlanda té dinamita pura: el veterà Ronan O’Gara (que es retira de la selecció desprès d’aquesta Copa del Món), Brian O’Driscoll, D’Arcy, Earls o l’emergent Jonathan Sexton, cridat a ser el millor 10 europeu del futur. La millor generació de la història d’Irlanda ja ha començat el seu camí, i són conscients que poden fer història i escriure una darrera pàgina daurada del rugbi irlandès.

Ronan_OGara.jpg

El veterà Ronan O'Gara fou decisiu per derrotar el wallabies.

En segon lloc de grup trobem a Austràlia. Els wallabies arribaven pletòrics a aquesta Copa del Món, desprès de tancar un Tres Nacions brillant i amb la base dels Queensland Reds, el club campió del Super15 (millor competició a nivell de clubs del món). Però la connexió Will Genia – Quade Cooper no ha donat els resultats esperats, i Austràlia ha patit massa en partits contra rivals inferiors com Itàlia (tot i guanyar clarament el partit per 32 a 6) i sobretot la derrota contra Irlanda, on els wallabies no van mostrar recursos ofensius suficients per trencar la defensa irlandesa. La davantera australiana ha estat el taló d’Aquil·les d’aquesta magnífica selecció, i homes com Anthony Fainga’a, Kurtley Beale, O’Connor, McCabe, Ashley-Cooper, Pocock o els mencionats Genia i Quade Cooper han rendit per sota dle que s’esperava d’ells. tot i això, Austràlia continua essent un conjunt temible, capaç de derrotar a qualsevol equip gràcies a la seva explosivitat ofensiva.

El tercer lloc del Grup C ha estat per Itàlia. L‘azzurra ha fet bons els pronòstics que la situaven com a tercera de grup, donat el seu potencial mitjà, capaç de derrotar nacions emergents com els EUA o Rússia però dos graons per sota d’Austràlia o Irlanda. La Copa del Món ha estat l’adéu definitiu del tècnic Nick Mallet (que serà substituït per Jaques Brunel, “ex” de la USAP). Itàlia ha jugat a estones, oferint un bon rugbi de davanters i discutint les primeres parts contra els Wallabies o el XV del trèvol per caure estrepitosament en les segones meitats. Destaquem el treball de Sergio Parisse al 8, de Castrogiovanni comandant la primera línia transalpina i dels “Gonzalos” García i Canale als centres italians.

Per últim, els Estats Units han quedat quarts i Rússia, últims. Els EUA van guanyar als russos al “derbi de la Guerra Freda” i van plantar cara a Irlanda, Austràlia i Itàlia tot i caure derrotats. Haurem d’estar atents a les evolucions de les àguiles americanes els propers anys. Els russos, per la seva banda, van debutar a la fase final d’un Mundial i van pagar cara la seva inexperiència amb errors que li van costar molt cars.

GRUP D

El Grup D ens ha deixat un campió que ho ha guanyat tot però no ha enamorat (Sud-àfrica), un segon que promet molt (Gal·les), un tercer que ens ha emocionat (Samoa), un quart que ens ha defraudat una mica (Fiji) i un últim que ens ha guanyat la nostra simpatia pel seu plantejament desacomplexat (Namíbia).

Els Springboks sud-africans han passat com a primers de grup desprès de guanyar tots els seus partits del grup. Els Springboks (actuals defensors del títol) han demostrat el seu ofici en la victòria contra Gal·les (17 a 16), l’únic rival que els ha posat algun problema. Sud-àfrica juga com e costum: una davantera molt forta i física, amb homes com la “bèstia” Mtawarira, Botha, Matfield, Steenkamp, Du Pleesis, Burger o Spies, capaços de derrotar a qualsevol melé del món, i uns tres qurts ràpids i amb bon peu com les ales Habana i Pietersen, el centre Morné Steyn, De Villiers i Fourie, o el mig de melé Du Preez (considerat per molts el millor 9 del món). Veurem com es sobreposen a la lesió de Frans Steyn, l’obertura titular dels Springboks.

Gal·les ha estat la segona selecció classificada d’aquest grup. Els miners han generat un rugbi molt dinàmic, veloç i ofensiu, fidels al seu estil tradicional que els ha fet guanyar-se el sobrenom de “maoris del nord”. Gal·les és l’equip menys britànic del Regne Unit, i ha estat la selecció europea que millor rugbi ha desplegat en la fase de grups, especialment en els partits contra Fiji i Namíbia. L’usapista Hook, el “dur” Sam Warbuton, en Shane Williams i Halfpenny han destacat especialment en un XV molt equilibrat i amb una progressió enorme de cara als propers anys.

La tercera classificada ha estat Samoa. Samoa, un estat de 179.000 habitants, ocupa actualment el novè lloc del rànquing internacional practicant un rugbi total que ens ha enamorat a tots. Increïble la potència dels Alesana Tuilagi, Fa’asavalu, els germans Pisi, Ta’alaufo o Paul Williams. Els Manu Samoa (anomenats així en honor al seu mític rei fundador) han demostrat ser un equip molt capaç, sense cap mena de por a cap rival, que aposta per un patró de joc ràpid, àgil i potent.

Samoa.jpg

Samoa, una de les sorpreses d'aquesta Copa del Món.

Fiji ha estat una petita decepció, ja que els polinesis no han plantat cara a Gal·les o Samoa de la manera que esperàvem. Un equip amb Lovobavalu, Matadigo, Ma’afu o Vuli Vuli per citar alguns noms, hauria d’haver presentat més batalla contra els veïns polinesis o contra els gegants del grup, però enguany no ha pogut ser.

Per últim, Namíbia ha estat una sorpresa agradable. Tot i perdre tots els partits del grup, ho ha fet per menys diferència que fa quatre anys (tot un èxit) i a més, no ha renunciat mai a jugar l’oval per tancar la seva defensa (cos a que fan la majoria d’equips petits i mitjans d’Europa). Els africans, amb un XV gairebé desconegut i amateur, han complert amb l’únic objectiu que podien marcar-se: passar-ho bé i deixar una bona imatge. A la seva manera, també són una mica campions.

7 comentaris

  • Anàlisi de la primera fase de la Copa del Món. Grups C i D. | AVANT

    05/10/2011 23:33

    […] Ferran ha seguit amb la seva anàlisi de la primera fase de la RWC 2011 ara amb els grups C i D. Compartiu […]

  • Diari Liffey

    06/10/2011 9:17

    A Irlanda ja comencen a creure-hi i això que ningú no donava un duro per ells. El mateix que va passar quan van guanyar el Grand Slam el 2009. A més els pubs són plens tot i jugar a les 7 del matí. C’mon Ireland!

  • Ferran Vital

    06/10/2011 14:42

    Gràcies, Diari Liffey (per cert, un web molt xulo i interessant)!!!

    Irlanda ho té difícil per guanyar aquesta Copa del Món, ja que Gal·les és temible, i en el cas de passar, una possible semifinal contra Anglaterra…

    Amb el cor, desitjo un bon paper dels irlandesos, però per dir la veritat, tampoc enamoren massa amb el seu joc (com tampoc ho fan Munster o Leinster).

    El plantejament de Declan Kidney (bassat en la pressió dels davanters a camp rival) segurament no serà tant efectiva contra els miners. Veurem si la genereació d’or del rugbi irlandès escriu la seva darrera pàgina amb lletres daurades!!

  • Diari Liffey

    06/10/2011 19:31

    Els irlandesos no acostumen a enamorar gaire fent les coses i sent un país que sempre ha perdut prou feina tenen en guanyar. Com deia l’anterior seleccionador Eddie O’Sullivan quan guanyaven justet contra equips com Geòrgia o Namíbia “a win is a win”.

  • jose gamez

    06/10/2011 23:52

    tothom té coll avall una semifinal anglaterra vs …? compte, perquè la sorpresa la donarà el basc harinordoqui portant-se el XV del gall a l’esquena davant anglaterra; és més, veig a frança a la final davant els all blacks. si us fixeu els ùltims anys,frança en tots els esports sempre juga les fases eliminatories “segons convingui”, sense deixar entreveure gaire al principi i deixant tota la força pels partits importants. aquest cap de setmana veurem una altra frança. passan frança, nova zelanda,austràlia i el quart classificat no goso dir qui pot avançar entre irlanda i gal.les, el primer una mica més favorit però és dificil predir quin dels dos pot passar.

  • Ferran Vital

    07/10/2011 9:30

    Tant de bo el XV del gall derroti al de la rosa, però ho veig difícil, sincerament. França pot guanyar a qualsevol equip a un sol partit, però la crua realitat és que també pot perdre contra un TIER2. De fet, si França jugués contra Samoa, no tinc massa clar qui guanyaria… i per últim, jo no sóc massa fan del basc Hari. Hari al 8, Yachivili al 9, Parra al 10. Lièvremont vol combatre el múscul amb el múscul???

    D’altre banda, s’ha produït el miracle!! Anglaterra juga amb Flood i Wilko al XV inicial!! Marthin Johnson aposta per posar tota la carn a la graella. Veurem com surt….

  • jose gamez

    08/10/2011 0:48

    martin jhonson posa a wilko i flood junts perquè té ben clar que això s’ha de guanyar “pencant” de mica en mica,i contra frança sempre l’has de fer el maxim de punts possible abans de del minut 60. si els dos equips arriban en aquesta alçada empatats o amb poca diferencia vincent clerc els aixafarà la guitarra de ben segur. a més a més, wilko-flood junts és per convertir el maxim nombre de punts d’hora i donar més sortida a armitage deixant per aquella banda a tindall; però compte que per frança també jugarà dusautoir i en aquest mai no l’ha pogut aturar quan anglaterra a jugat amb més muscul endavant . la clau del partit serà anglaterra mirant de “esgotar” a frança amb el frec a frec classic dels anglesos i per a això ha de juntar molts les línies davanteres però això lo pot pagar molt caramb jugadors com clerc o dusautoir (medard jugarà molt amatent al darrere). la clau per anglaterra: empentar i mirar enderrerir les línies franceses per convertir el maxim de cops de castig possibles, i eventualment buscar un forat per les bandes. però insisteixo, frança jugarà ràpidissim en recuperar la pilota.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús