Arxiu del diumenge, 16/10/2011

Reflexions de la fase final de la Copa del Món

diumenge, 16/10/2011

Ja tenim finalistes. Els All Blacks se les veuran amb una selecció francesa que ha anat de menys a més al llarg d’aquesta Copa del Món, en la reedició de la final de 1987. I és que ningú apostava un euro pels gals, sobretot desprès de perdre contra Tonga a la darrera jornada de la fase de grups. Quan en Lievrèmont (que deixarà el seu lloc al capdavant de la selecció nacional desprès d’aquesta Copa del Món) semblava més discutit que mai, els seus homes s’han encarregat de donar un cop de taula sobre la taula i plantar-se a la final d’una Copa del Món per tercera vegada a la seva història.

frança campiona del sis nacions 2010.jpg

Podrà França reeditar l'èxit del Sis Nacions 2010 en aquesta Copa del Món?

El camí dels francesos no ha estat fàcil, ja que ha hagut de guanyar a una Anglaterra en plena forma (que partia com a favorita desprès de proclamar-se campiona del seu grup i haver-se adjudicat la darrera edició del Sis Nacions) als quarts de final per 19 a 12, i fer el propi a les semifinals contra un Gal·les que ens havia enamorat a tots per la poesia dels seus tres quarts i el seu bon joc a la mà, més propi de l’hemisferi sud que d’una esquadra britànica. Precisament a la semifinal entre França i Gal·les es va produir la jugada polèmica d’aquesta Copa del Món, l’expulsió per vermella directa de Sam Warburton per un placatge de tres temps sobre en Vincent Clerc i que va influir decisivament al llarg del partit. Per al meu entendre, justa expulsió del tercera gal·lès:

[youtube cps2a0i1Klw&feature=share]

Per la seva banda, els All Blacks arriben a la final del “seu” mundial desprès d’haver signat una fantàstica fase de grups, de doblegar una dura Argentina als quarts de final (33-10) i de consumar la revenja dels Tres Nacions contra la poderosa selecció Australiana (20-6). Fa unes setmanes ja vam analitzar les claus del sistema tàctic dels All Blacks, una formació compacte i gairebé perfecte, molt difícil d’aturar malgrat el canvi de peçes clau tals com la substitució per lesió de Dan Carter per Colin Slade i definitivament per Aaron Cruden a l’obertura, o la d’Israel Dagg a l’arrier substituint en Mulianina o el “gordo” Piri Weepu al mig de melé substituint en Jimmy Cowan. La davantera neozelandesa és la més poderosa que mai he vist en un camp de rugbi, un autèntic tractor capaç de trencar qualsevol rival en les fases estàtiques. Si a aquest poder li sumem la capacitat ofensiva i defensiva dels seus tres quarts, el resultat és el del millor equip de rugbi de l’actualitat (i un dels millors que jo mai he vist al llarg de la meva vida).

all-blacks-iveco-poster.jpg

Els All Blacks són una de les esquadres més equilibrades que mai he vist en un camp de rugbi.

El partit pel tercer i quart lloc entre Gal·les i Austràlia es presenta d’allò més emocionant, dos equips que estimen l’oval i volen ocupar l’ample del camp en les seves fases dinàmiques. Veurem quin dels dos imposa el seu joc. Els Wallabies van guanyar als Springboks als quarts de final en un partit força polèmic amb una èpica final apassionant que va acabar en un ajustat 11 a 9, mentre que els miners van enviar a casa a Irlanda, en la darrera oportunitat mundialista de la generació d’or del rugbi irlandès. Trobarem molt a faltar veure en Ronan O’Gara vestint el verd!!

Dels equips eliminats a quarts de final, vull destacar el paper dels argentins. Argentina ha plantat cara als millors equips del món amb un equip semi-professional, amb alguns jugadors amateurs. Els Pumas van mostrar les seves millors armes contra els All Blacks, desprès d’haver-se classificat com a subcampiona del grup de la mort, havent estat millor que els anglesos i sabent fer el necessari per derrotar a Escòcia i les sempre difícils Escòcia i Romania. Les claus tàctiques dels Pumas han estat senzilles: pressió extrema (prop de dos-cents placatges per partit), empenta, sacrifici i valor per suplir les carències tècniques pròpies. Els Pumas sempre han intentat jugar amb la davantera a camp rival per tal de minimitzar els riscos defensius i mantenir la pilota lluny de la zona d’assaig pròpia. D’aquesta manera, van noquejar als totpoderosos All Blacks durant més de cinquanta minuts. Serà molt interessant veure el Quarte Nacions de l’any vinent ( l’antic Tres Nacions amb l’entrada dels argentins) per avaluar el nivell real dels Pumas de cara als propers anys.

Argentina All Blacks.jpg

Els Pumas van fer més de dos-cents placatges en el seu partit contra els All Blacks.

I vosaltres? Quines són les vostres reflexions sobre la fase final d’aquesta Copa del Món?