Reflexions de la fase final de la Copa del Món

Ja tenim finalistes. Els All Blacks se les veuran amb una selecció francesa que ha anat de menys a més al llarg d’aquesta Copa del Món, en la reedició de la final de 1987. I és que ningú apostava un euro pels gals, sobretot desprès de perdre contra Tonga a la darrera jornada de la fase de grups. Quan en Lievrèmont (que deixarà el seu lloc al capdavant de la selecció nacional desprès d’aquesta Copa del Món) semblava més discutit que mai, els seus homes s’han encarregat de donar un cop de taula sobre la taula i plantar-se a la final d’una Copa del Món per tercera vegada a la seva història.

frança campiona del sis nacions 2010.jpg

Podrà França reeditar l'èxit del Sis Nacions 2010 en aquesta Copa del Món?

El camí dels francesos no ha estat fàcil, ja que ha hagut de guanyar a una Anglaterra en plena forma (que partia com a favorita desprès de proclamar-se campiona del seu grup i haver-se adjudicat la darrera edició del Sis Nacions) als quarts de final per 19 a 12, i fer el propi a les semifinals contra un Gal·les que ens havia enamorat a tots per la poesia dels seus tres quarts i el seu bon joc a la mà, més propi de l’hemisferi sud que d’una esquadra britànica. Precisament a la semifinal entre França i Gal·les es va produir la jugada polèmica d’aquesta Copa del Món, l’expulsió per vermella directa de Sam Warburton per un placatge de tres temps sobre en Vincent Clerc i que va influir decisivament al llarg del partit. Per al meu entendre, justa expulsió del tercera gal·lès:

[youtube cps2a0i1Klw&feature=share]

Per la seva banda, els All Blacks arriben a la final del “seu” mundial desprès d’haver signat una fantàstica fase de grups, de doblegar una dura Argentina als quarts de final (33-10) i de consumar la revenja dels Tres Nacions contra la poderosa selecció Australiana (20-6). Fa unes setmanes ja vam analitzar les claus del sistema tàctic dels All Blacks, una formació compacte i gairebé perfecte, molt difícil d’aturar malgrat el canvi de peçes clau tals com la substitució per lesió de Dan Carter per Colin Slade i definitivament per Aaron Cruden a l’obertura, o la d’Israel Dagg a l’arrier substituint en Mulianina o el “gordo” Piri Weepu al mig de melé substituint en Jimmy Cowan. La davantera neozelandesa és la més poderosa que mai he vist en un camp de rugbi, un autèntic tractor capaç de trencar qualsevol rival en les fases estàtiques. Si a aquest poder li sumem la capacitat ofensiva i defensiva dels seus tres quarts, el resultat és el del millor equip de rugbi de l’actualitat (i un dels millors que jo mai he vist al llarg de la meva vida).

all-blacks-iveco-poster.jpg

Els All Blacks són una de les esquadres més equilibrades que mai he vist en un camp de rugbi.

El partit pel tercer i quart lloc entre Gal·les i Austràlia es presenta d’allò més emocionant, dos equips que estimen l’oval i volen ocupar l’ample del camp en les seves fases dinàmiques. Veurem quin dels dos imposa el seu joc. Els Wallabies van guanyar als Springboks als quarts de final en un partit força polèmic amb una èpica final apassionant que va acabar en un ajustat 11 a 9, mentre que els miners van enviar a casa a Irlanda, en la darrera oportunitat mundialista de la generació d’or del rugbi irlandès. Trobarem molt a faltar veure en Ronan O’Gara vestint el verd!!

Dels equips eliminats a quarts de final, vull destacar el paper dels argentins. Argentina ha plantat cara als millors equips del món amb un equip semi-professional, amb alguns jugadors amateurs. Els Pumas van mostrar les seves millors armes contra els All Blacks, desprès d’haver-se classificat com a subcampiona del grup de la mort, havent estat millor que els anglesos i sabent fer el necessari per derrotar a Escòcia i les sempre difícils Escòcia i Romania. Les claus tàctiques dels Pumas han estat senzilles: pressió extrema (prop de dos-cents placatges per partit), empenta, sacrifici i valor per suplir les carències tècniques pròpies. Els Pumas sempre han intentat jugar amb la davantera a camp rival per tal de minimitzar els riscos defensius i mantenir la pilota lluny de la zona d’assaig pròpia. D’aquesta manera, van noquejar als totpoderosos All Blacks durant més de cinquanta minuts. Serà molt interessant veure el Quarte Nacions de l’any vinent ( l’antic Tres Nacions amb l’entrada dels argentins) per avaluar el nivell real dels Pumas de cara als propers anys.

Argentina All Blacks.jpg

Els Pumas van fer més de dos-cents placatges en el seu partit contra els All Blacks.

I vosaltres? Quines són les vostres reflexions sobre la fase final d’aquesta Copa del Món?

7 comentaris

  • Narcís Macau

    16/10/2011 20:25

    Bé, començant per el final, ja havia vist els ABS contra Argentina, però avui m´han deixat al.lucinat, veig impossible que França pugui fer res. Tal com dius, la davantera que té és molt poderosa, a la segona part, Déu n´hi do dels pick & go que feien per guanyar metres i els australians no podien fer res, així que dubto que els francesos ho puguin aguantar, lo mateix a les melés.
    En quant a l´altre semi, no estic d´acord amb l´expulsió. Sí era per anar 10 min. fora, però tot i que el placatge és molt contundent, el deixa anar, és més espectacular que maliciós. El mateix Pienaar a la retransmissió cometava que quan veia el placatge pensava: Waw!, però que amb una groga estava solucionat i que allò era rugby, que era increïble com es podia actuar així davant el capità de l´equip que estava jugant millor a rugby.
    Per mi, es va condicionar totalment el partit, quedava quasi tot, és molt injust que un equip que ha estat generós en el joc quedi fora per un altre que ja sabem com ha actuat. Això sí, els galesos també hi tenen la seva part de culpa, es van errar molts cops a pals, prous com per anar amb còmode aventatge (a veure si en Hook està més encertat amb l´USAP). Si França quasi no va poder amb una Gales amb un jugador menys, només un miracle pot materialitzar una injusticia històrica.
    Salutacions cordials.

  • jose gamez

    18/10/2011 2:01

    bé, avui no farè aquí cap pronostic, a mi més aviat m’agrada fer anàlisis. si el nostre amic ferran ens fa un post cap el cap de setmana us prometo que escriurè alguns detalls per la final.
    no voldria semblar arrogant però jo ja vaig escriure després que frança perdés amb tonga, allò encara era fase de grups, que la final seria Nova Zelanda- França. quan vaig veure com anaven quadrant els quarts de finals ja es veia venir tot el que ha passat després. només m’agradaria recordar (4) coses que en el seu moment “vaig tenir l’ull” de mirar sense seguir “el guió” de la copa del món:
    1-frança des de l’inici estava jugant especulant amb el resultat per no haver de “mostrar d’hora” quin era la seva aliniació de luxe i com se plantaria en el terreny de joc (i honestament crec que encara no ha fet)
    2-a sud-àfrica cap selecció li havia jugat al 100% i allò llo va pagar car contra austràlia.en canvi a aquesta ùltima es va veure sorprendida davant irlanda i va haver de treure tota la polvora d’hora, i això lo va pagar car contra Nova Zelanda (si algú aquí sap de rugbi ha de saber que el 90% de la preparació d’una estrategia contra un rival es fa amb l’estudi dels seus videos i l’analisi de les seves jugades- en una copa del món hi ha molt poc temps per afegir-ne de noves)
    4-malgrat la simpatia que ha generar gal.les va ser la selecció que va tenir el calendari més facil i els arbitratges més favorables (daixo en podrien parlar una bona estona)
    3-els all blacks durant la fase de grups no van tenir una opocisió tan forta, i si analiseu amb més cura com li anat amb les fases següents (deixant de banda que són “espectaculars”) vereu que davant argentina va anotar el seu primer assaig al minut 60, i en el seu “espectacle” contra austràlia el resultat va ser només 20-6 i amb (1) assaig matiner al minut 6.

    jo també crec que els all blacks seran campions; la logica sobre el paper també ho diu, però també crec que encara els hi toca jugar amb un rival que sortirà amb un plantejament incomode i que no li posarà les coses facils.

  • Ferran Vital

    18/10/2011 12:07

    Hola Narcís!!

    Gràcies per comentar!!

    Sobre el tema de l’expulsió de Warburton, només puc dir que amb el reglament a la mà és una vermella de manual, ja que el tercera gal·lès fa tots els moviments tipificats al reglament com a prohibits i castigats amb vermella. A més a més, la IRB l’ha sancionat tres setmanes. Si hi ha quelcom que ens fa diferents d’altres esports d’equip, això és el respecte a les normes i la voluntat de garantir la seguretat dels nostres jugadors i jugadores!! La resta, molt d’acord en el que dius!

    Fins ben aviat, un plaer parlar amb tu!!

    Ferran Vital

  • Ferran Vital

    18/10/2011 22:15

    Hola Jose!!

    Crec que ja hem parlat alguna vegada de França i el seu joc. Si et sembla bé, et passo un enllaç del diari Le Monde on es qüestiona l’estil Lievrèmont: http://www.lemonde.fr/sport/article/2011/10/18/xv-de-france-gagner-salement-est-ce-gagner-vraiment_1588951_3242.html#xtor=AL-32280258

    Sobre Sud-àfrica, molt em penso que es troba en una fase de transició, amb una generació molt bona que es fa gran (la que fou campiona al 2007) i els joves que no acaben d’apuntar el XV springbok.

    Els All Blacks només tenen dues diferències essencials amb la resta d’equips: fan les coses abans i les fan millor. Ja està. Aquesta és la clau del joc kiwi, resumint molt…

    Per últim, no parlaré dels àrbitres. Fan la seva feina, i la fan molt bé. Errare humanum est.

    Salut i rugbi, fins aviat!!!

    Ferran Vital

  • jose gamez

    20/10/2011 2:08

    (1)
    bé, per començar m’agradaria explicar que jo sóc sudamericà però vaig creixer a perpinyà i després de fer la “mili” vaig anar a treballar navigant durant gairebé 20 anys arreu del món i bona part de la meva afició per aquest esport la vaig forjar visitant molt dels països que ara estan jugant la copa del món. en aquest sentit, conec el rugbi francès i l’USAP des de l’edat de vuit anys (encara que a mi sempre m’agradava més com jugaven clermont i stade français en distintes epoques) a més a més, per questions de feina he hagut d’aprendre la llengua anglesa vivint i treballant en aquells països.

    si faig aquest resumen no és pas per lluir sinò per explicar quina és la meva visió i com s’entenc el rugbi en l’hexagon.
    ara, en primer lloc estic d’acord amb el reportatge de “le monde” (aclarint que el titular és una ironia de com livremont va qualificar, “mitja en broma-mitja en serio”, alguns jugadors que van sortir a festejar la victoria contra gal.les i va dir textualment. “sales chiens” (gossos bruts).
    i pel fet de que frança està intentant guanyar el torneig encara que sigui jugant “lleig” també estic d’acord però això s’ha de matisar i se n’ha d’explicar per què. el que passa és que aquest espai és una mica petit per explicar-ho tot però intentarè resumir-ho.

    a frança, el rugbi sempre ha sigut un esport, que lluny de ser “popular”-vull dir de barri, n’ha estat més aviat elitista, que tradicionalment es juga “au midi” (al sud del país) i sobre tot és un esport “anglès”(a frança sempre s’ha tingut l’impressió que els anglesos més aviat els agradaria que ells no juguessin aquest esport- i jo també ho crec); podriem dir per exemple que fins al mundial del 2007 a les barriades populars de paris on hi viu molta inmigració ningú sabia qui era bernard laporte o fabie galthié. tradicionalment frança sempre ha lloat de jugar un rugbi de més categoria que el britanic, però sobretot posant èmfasis que “aquest és un país que sempre ha de jugar en territori hostil”, que “juguem com juguem, guanyem com guanyem” sempre la prensa en llengua anglesa (que es on principalment s’hi juga) criticaran i trobaran la manera de ficar el dit en la nafra, i això s’esta reproduint fil per randa en aquest mundial.

  • jose gamez

    20/10/2011 2:09

    (2)
    en un altre comentari que vaig fer per aquí deia que en el futbol la selecció d’italia sempre acabava en tots els mundials jugant “cattenaccio” i malgrat això ni ningú es queixava del joc i sobretot ningú posa en dubte que “l’azurra” és una potència futbolistica; és a dir, que ningú li treu mèrits ni se’ls menysprea com si s’està veient en aquest cas. lo més curios -i això ho reflecteix el reportatge- és que entre els analistes (sobretot francesos) l’itala del rugbi és anglaterra; només cal revisar la seva trajectoria de com han jugat els mundials -i també ser una mica objetiu per descontat- per veure que ironicament són ells que han jugat tan en mundials i els moments dificils del 6 nacions, el rugbi més “lleig i resultadista”.
    és una llastima que el rugbi i les competicions no esten tan ben documentades com en el futbol, a mi m’agradaria publicar articles d’altres mundials i veureu que les critiques de la prensa anglesa, australiàna, sudafricana a la manera de jugar de frança no és pas tan diferent del que s’està fent ara mateix (diguessim que hi va haver un parentesis perquè l’ùltim mundial es va jugar a frança) el que passa és que en aquest cas s’han juntat dos factors: que els que sempre havian estat “la riota” perquè sempre surtian favorits en tots els mundials (els all blacks) aquesta vegada si que han fet els deures i sobretot s’han “exibit” davant el seu veí i arxi-rival australià, i el “convidat” menja-granotes (com moltes vegades se l’anomena en la prensa britanica) també està en la final, i cal dir-ho eliminant pel camí a la “mare del joc”. tot això que esteu llegint i que es reprodueix un i un altre cop en la prensa del rugbi sobre la targeta vermella NO ÉS MES QUE LA “SANG QUE RAJA DE LA FERIDA ANGLESA”; el que tecnicament està passant és que els mitjans de comunicació britanics estan magnificant la targeta vermella fins al punt que molta gent angloparlant de tots països estan avui dia “convencuts que frança simplement ha fet trampa” obviant deliberadament el fet que l’equip gal.les va errar una conversió, tres cops de castig i un drop (cadascú que tregui les seves propies conclucions) i tot això passa perquè res del que deia – allò que jo anomeno- “el guió” no ha surtit bé (anglaterra-austràlia eliminades i nova zelanda-frança jugant la final)

    ja sé que sembla una opinió molt personal però, insisteixo, no es facil entendre-ho “des d’aquí” cal viure en aquells països per entendre l’entrellat d’aquestes critiques; la demostració de joc que va fer Nova Zelanda el passat diumenge és per australia lo que supossa el 5-0 pel reial madrid, el fet que frança hagi eliminat “d’hora” a anglaterra i jugant d’una manera “que no se esperava” i a sobre no se la pugui criticar (perquè ara frança continua el seu camí fent de “anglaterra”-es a dir, jugant pel resultat) suposa pels britanics una gran contradicció (i frustració): com poder criticar el joc de frança que els ha robat “la llibreta”? i el pitjor de tot és que està a punt de sortir-se’n.

    bé, m’agradaria seguir explicant coses però aquest és un espai molt reduit per fer-ho. també voldria demanar disculpes si sempre estic fent comentaris llargs, però com he dit en altre post és molt dificil trobar amb qui parlar de rugbi en barcelona. i gràcies ferran per deixar-me expressar-me en el teu bloc.

  • Ferran Vital

    20/10/2011 13:30

    Gràcies a tu per comentar!! És un plaer parlar de rugbi amb tu Jose! I sempre il·lustratiu escoltar les opinions dels altres companys (això ens fa diferents als futboleros)…

    Catalunya ha rebut molta influència del rugbi occità (que com tu dius, és el cor del rugbi de l’hexàgon, on hi ha més i millors clubs). Per tant, sempre hi ha hagut una certa complicitat entre els catalans i el XV del Gall, sobretot en els temps del rugbi champagne i les alegries ofensives, quan veiem l’estil de joc que ens agradaria ser.

    Sobre la conxorxa britànica contra els gals hi ha molta tela per tallar. França és l’equip més ben rebut a Dublín o Edimburg, i les seves victòries sobre Anglaterra són molt ben rebudes entre els cercles nacionalistes celtes, que veuen a Anglaterra com el gran enemic de les seves nacions.

    Personalment, mai m’ha agradat el rugbi del XV de la rosa, i en aquest blog o en les cròniques del diari, he estat foça crític amb els plantejaments de Martin Johnson. Ara bé, tampoc em sembla que el plantejament de Lievrèmont sigui per tirar coets.

    França ha estat un gran equip històricament, amb un joc preciós i alegre, amb un tracte exquisit a l’oval, però aquesta França d’avui té poc d’aquella “grandieur” de fa uns anys. La pregunta clau és: pot França guanyar aquesta Copa del Món? Segurament, si. Ha fet mèrits? Això no ho tinc tant clar. Ha jugat les seves cartes i ha especulat, i el resultat ha estat bo. Però aquesta mateixa França s’ha vist superada per Tonga o Itàlia al llarg d’aquest mateix any, no ho oblidem pas. El XV del Gall s’ha convertit en una versió llatina de “jekyll & mr hyde”.

    Salut i rugbi!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús