Arxiu del dimecres, 19/10/2011

Rugby o rugbi?

dimecres, 19/10/2011

Fa anys que dura un interessant i apassionant debat entre els amants del rugbi sobre quina de les dues formes (rugbi o rugby) cal emprar per referir-se al nostre esport.

Un sector majoritari (que podríem titllar de conservador o tradicionalista), encapçalat per la Federació i els principals clubs del país resisteix ara i sempre a la normalització lingüística del nostre esport i continua utilitzant la forma rugby. Les seves raons són clares: defensen que el mot rugby és el més adient ja que es refereix a la localitat on es va originar aquest codi esportiu i per mantenir una tradició ortogràfica establerta abans de l’aparició del Diccionari general de la llengua catalana (diccionari normatiu dut a terme per en Pompeu Fabra) l’any 1932.

D’altre banda, hi ha un sector més petit, que podríem titllar de normatiu (entre els que jo m’incloc) que defensa l’ús del mot normatiu rugbi, com a element esportiu, cultural i d’ús social plenament integrat i normalitzat en la nostra llengua. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (màxima autoritat lingüística del català, per sobre de qualsevol club o federació esportiva) diu que la forma correcte en la nostra llengua ha de ser rugbi (de manera que tots aquells que emprin la forma rugby estan cometent una falta ortogràfica). A més a més, hi ha un argument que em sembla extraordinàriament poderós, i és que sovint hem defensat la legitimitat de la independència de la nostra Federació respecte a la Espanyola. Doncs bé, sembla coherent que fem servir també la forma rugbi, que diferència l’arrelament del nostre esport al nostre país, a diferència de les formes franceses i castellanes, que utilitzen la forma rugby.

Aquest debat va tornar a sorgir fa uns pocs mesos, amb motiu de la “festa del Rugby català” i la recent visita de la USAP a Barcelona. Per tal de dinamitzar l’ús i la difusió del rugbi a les xarxes socials, la Federació Catalana de Rugby i el Futbol Club Barcelona (organitzador de l’event) van promoure la creació d’un hastag a Twitter que aglutinés la família oval catalana. En aquell moment es va obrir un debat entre els defensors del hastag #rugbycat i els defensors del hastag #rugbiCat (de fet, vaig quedar-me tot sol defensant la forma normativa). Finalment, i per ordre de la Federació i del FC Barcelona (poders fàctics i esportius del país) es va promoure l’ús del hastag #rugbycat.

Sincerament crec que cal obrir el nostre esport al país i fer-lo visible socialment, però per fer-ho, també hem de ser capaços de modernitzar i normalitzar el nostre esport a les lleis ortogràfiques del país. De fet, el mot rugbi és un indicatiu d’arrelament social i cultural del nostre esport al país, i la nostra llengua (sovint prohibida i arraconada durant llargs períodes de temps)forma part del patrimoni comú que entre tots hem de potenciar i promocionar.

És per això que us convido a que utilitzeu el mot rugbi quan escriviu el nom del nostre esport, utilitzeu el hastag #rugbiCat si voleu escriure un tuit sobre rugbi i que començem a utilitzar (jo el primer) moltes de les formes normalitzades que el nostre esport té en la nostra llengua, i que podreu trobar al diccionari de rugbi en català (una gran joia on podreu aprendre que una touche en català rep el nom de “servei de toc”, o un ruck es diu “melé espontània”, entre altres troballes). Fantàstic.

FCR.jpg

La FCR defensa l'ús de la grafia rugby.

Nota 1: El diccionari de rugbi en català trobareu el nostre esport escrit de forma normativa, però també hi trobareu una nota al peu que diu  “Entre les institucions i els practicants d’aquest esport hi ha la tradició de mantenir la grafia rugby, corresponent al topònim de la localitat d’on és originari“. Tradicional o no, el que està clar és que la grafia rugby no està normalitzada i si volem escriure el nom del nostre esport amb un mínim respecte a la llengua del país, cal que utilitzem el mot normalitzat rugbi.

Nota 2: Evidentment utilitzar la grafia rugbi és la meva opció i la meva opinió és que caldria preservar-la i tenir-ne cura, però no deixa de ser una opinió i com a tal, pot ser absolutament rebatuda. Només demano que si generem debat, estigui a l’alçada de l’esperit i respecte propis del nostre esport.