Les notes de la Copa del Món

Ja ha acabat la Copa del Món. Nova Zelanda ha repetit la història de 1987 i ha estat campiona a casa seva, tot i que ho ha fet per la porta petita, al doblegar amb massa patiment a una França que va plantejar correctament el seu partit. Aquesta Copa del Món ha batut rècords d’audiència i d’espectacularitat. Mai cap equip havia fet tretze (tretze!!) assajos en un partit de Copa del Món (cas del Nova Zelanda-Japó). Mai un quadre final de la Copa del Món havia enfrontat a Europa contra l’hemisferi sud (amb la tradicional derrota europea). Mai el nivell físic i tàctic dels equips havia estat tant alt, amb una colla de jugadors que semblen super-homes, amb unes prestacions físiques fora del que podem considerar humà.

RWC_2011.jpg

Però més enllà de tot això, aquesta Copa del Món ha estat la del suport popular, amb un país on el rugbi és una religió i el seu equip, l’orgull nacional. Estadis plens, bon ambient, un poble acollidor i respectuós, colors, gresca i zero incidents són els ingredients essencials per la fórmula secreta del bon rugbi. I Nova Zelanda ha complert amb escreix tots els requisits.

A nivell esportiu, hem tingut sorpreses i decepcions (com sempre). A continuació passo a avaluar cadascuna de les principals seleccions participants en aquesta Copa del Món (de forma totalment subjectiva, és clar):

  • Nova Zelanda: Notable alt (8’5). La selecció amb millor nivell del torneig, la seva final (on no va trobar-se a si mateixa) la priva de l’excel·lent. Les lesions han castigat un equip que ha perdut els seus tres homes al mig del camp.
  • França: Bé (6’5). Els gals van fer una primera fase per oblidar, però el seu bon partit a quarts de final contra el XV de la Rosa i la seva bona final el fan millorar una mica la nota final.
  • Austràlia: Insuficient (4’5). Els wallabies no van trobar el seu joc en cap moment del torneig. Genia i Quade-Cooper no va carburar com s’esperava, i l’equip se’n va ressentir. La tercera posició final, un fracàs.
  • Gal·les: Excel·lent (9’5). La gran sorpresa d’aquesta Copa del Món. Rugbi a la mà, fresc, agradable amb una clara aposta ofensiva. Una sola pega: poca consistència defensiva en les agrupacions.
  • Argentina: Notable alt (8’5). Típic joc de davanters, dur i molt ben endreçat, amb poques fissures. Defensivament molt ben plantats, els pumes van tenir contra les cordes als All Blacks durant seixanta minuts.
  • Sud-àfrica: Bé alt (6’75). Esperàvem més dels defensors del títol mundial. Una tres quarts fluixeta i una davantera lenta, que patia massa amb els xuts a les seves esquenes.
  • Anglaterra: Suficient (5). Va fer una gris fase de grups (tot i guanyar tots els seus partits) i va caure estrepitosament davant el gran rival gal. Poruc plantejament del seu tècnic Marthin Johnson.
  • Irlanda: Notable (8). Ha estat la gran animadora del mundial, juntament amb els seus cosins de Gal·les. La generació d’or del rugbi irlandès marxa sense cap títol mundial, sempre cauen a quarts de final. Llàstima.
  • Tonga: Notable (7). Eliminada a la primera fase, va mostrar nivell contra França, a la que va derrotar.
  • Escòcia: Notable (7’5). M’agrada molt el nou plantejament de rugbi escocès, valent, ofensiu.
  • Itàlia: Bé (6). Va complir quedant com tercera de grup. Els transalpins evolucionen al seu ritme.
  • Samoa: Excel·lent (9). No es mereixien quedar fora de la Copa del Món a la primera fase. Han enamorat.
  • Canadà: Notable (8). Els cannucks han millorat força. Davantera dura, tres quarts valents i directes. M’ha agradat.
  • Geòrgia: Bé (6). Una davantera dura de pelar, va posar contra les cordes al XV del Card. Ineficaç contra Anglaterra o Argentina, els georgians basen el seu joc en un “pick and go” continuat.
  • Estats Units: Bé (6). Les àguiles continuen millorant el seu nivell.
  • Fiji: Insuficient (4). Esperàvem una mica més dels polinesis. Va caure estrepitosament contra els miners i contra els Manu Samoa. Molt tova defensivament, inoperant en atac.
  • Japó: Excel·lent (9). Emocionant derrota davant els All Blacks. Van caure de molts punts, amb l’espasa a la mà, plantant cara i atacant. Mai havia vist un equip amb el seu cor.
  • Romania: Suficient (5). Va complir l’objectiu d’anotar un assaig en la fase final de la Copa del Món. Manca qualitat tècnica, sobra duresa a la davantera.
  • Rússia: Bé (6). Debut mundialista correcte pels óssos. Fases estàtiques ben treballades.
  • Namíbia: Bé (6’5). Els africans han millorat molt el seu nivell respecte fa quatre anys.

Per últim, volia lloar la feina dels àrbitres i assistents, sovint massa criticats de forma injusta. Sense ells, no hi hauria rugbi. Gràcies a ells podem jugar. Lloable també l’actuació d’ofici dels membres de l’IRB, aplicant de forma veloç les sancions a aquells jugadors que han infringit en faltes greus, com ara en Ghiraldini o en Warburton. Cal garantir, per sobre de tot, la seguretat  dels jugadors i l’essència del joc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús