La bona feina de la Santboiana

Cinc anys més desprès del seu darrer títol de lliga, la Unió Esportiva Santboiana torna a liderar la classificació de la Divisió d’Honor de rugbi, màxima competició a nivell estatal. Dóna la casualitat que aquest mateix equip va estar lluitant per la salvació durant bona part de la temporada passada, que no es va segellar fins a un dramàtic darrer partit al Baldiri Aleu. Aquesta temporada, les coses semblen pintar molt millor pel club més gran del país. Les raons del canvi i millora de joc i resultats són òbvies, i les podem enumerar en dos grans conceptes.

D’una banda, les incorporacions realitzades durant l’estiu han estat clau en la millora de nivell i rendiment esportiu d’aquest equip. L’arribada d’homes com Isaac Thompson, Burger Geldenhuys, Rafael Staat i Ryan Le Roux al tres quarts, i sobretot la dels davanters Craig Lyons, Mario Sagario, Juan Severino i James Oliver (ex de la selecció provincial de Manawatu), han aportat una bona dosis de regularitat a un XV que patia en excés contra equips que li discutien la possessió de l’oval.

D’altre banda, l’esquadra de la Santboiana controla molt millor les fases estàtiques del joc. Allà on els del Baix Llobregat van patir més la temporada passada (recordem el número d’agrupaments espontanis, melés i serveis de toc que es van arribar a perdre) enguany es controlen amb aparent facilitat (dic aparent, ja que controlar un partit des de la davantera és una de les coses més difícils que es pot fer en un camp de rugbi i té un valor immens).  A més a més, la bona feina de la davantera genera cops de càstig a favor, molt ben aprofitats pel xutador neozelandès Isaac Thomson. Els entrenadors Bruce Hemara i Lewis Williams tenen gran part de culpa de la millora del nivell de joc a nivell general, en especial dels davanters.

Aquest diumenge sis de novembre la Santboiana juga com a local contra l’Alcobendas de Madrid, estrenant un lideratge en solitari que no es veia a Catalunya des de feia cinc anys. A més a més, el partit l’oferirà, en diferit, el canal Esport 3. Per aquestes raons, penso que és molt important que les grades del Baldiri Aleu presentin un bon aspecte amb un ple fins la bandera per tal de mostrar a la resta del país el poder i la bellesa del nostre esport, fer-lo més visible socialment (i per què no?) captar més jugadors i jugadores, nens i nenes i aficionats i aficionades a qui els comenci a picar el cuc del rugbi i s’apropin al seu club més proper.

UES Alcobendas.jpg

Ferro Santboiana!!

 

10 comentaris

  • El renaixement de la Santboiana | AVANT

    03/11/2011 16:56

    […] company Ferran analitza al seu bloc les claus del lideratge de la Santboiana a la divissió d’honor estatal del sud dels […]

  • Josep

    03/11/2011 16:58

    Home Ferran, el meu país té clubs més grans, la USAP per exemple.

  • Ferran Vital

    03/11/2011 17:16

    Hola Josep!!

    Oh, l’etern debat sobre la catalanitat de la USAP. Jo crec en la Catalunya Nord, però no tinc clar que la massa social de la USAP ho faci. La seva catalanitat té molt de merxandatge i folklore regional, i poc de sentiment nacional ple. Per exemple, el dia de la final del RWC, molts aficionats de la USAP anaven amb el XV del Gall (lògic) però ho feien amb banderes estelades (no tant coherent). Segurament al nord de l’Albera hi ha molta gent que creu en una Catalunya rica i plena, però no és el sentiment majoritari (per contra, triomfa el partit neonazi de Le Pen). De fet, els Catalans Dragons de XIII creuen més en els països catalans que la USAP, em penso. Un altre dia parlaré de la Lliga de les dues Catalunyes…

    D’altre banda, una dada aplastant: USAP, set lligues i tres copes. UES, set lligues i onze copes. Objectivament, la UES té un palmarès més gran!! I que consti que ho diu un amant del RC Cornellà, gran rival de la UES!!

    Salut i rugbi!!!

  • Joan

    03/11/2011 17:46

    Vaig anar de públic contra el Gernika i va ser espectacular. Per un preu baratissim (entre 5 i 8 euros) tens 80 minuts d’emoció. No hi havia anat mai (i en general tret de seguir Irlanda mai havia estat un gran fan del rugbi) i sens dubte que repetiré, i ara no paro de seguir la UES per internet.

    Pel que fa a la catalanitat de l’USAP, jo crec que cal donar-los més suport des d’aquí, i així se sentiran més propers.

    Una abraçada!

  • Sisco

    04/11/2011 13:27

    També hi han contribuit els nous davanters Mario Sagario i Juan Severino, i la millora dels jugadors de casa que han treballat moltíssim aquest estiu i pretemporada, assolint un gran nivell. Destacable sobre tot la gran feina dels experts entrenadors maoris Lewis Williams i Bruce Hemara.

  • PEPE

    04/11/2011 13:58

    VINO ISAAC THOMPSON, RICHMOND ESTA HACE TIEMPO!

  • Josep

    04/11/2011 14:14

    Home Ferran, segosn els teus arguments ni sant boi ni cornellà serien el meu país.

  • Ferran Vital

    04/11/2011 15:19

    Moltes gràcies a tots pels comentaris i per participar en el blog! M’agrada molt escoltar les opinions dels companys/es!!

    Joan, celebro molt que t’hagi picat el cuc del rugbi, és una alegria sumar nous amics al món del rugbi català!! Aviam si coincidim un dia al camp, a les grades o a un tercer temps o similar!!

    Sisco, moltes gràcies per l’apunt!! Ja conec el projecte de millora de jugadors del planter, tant de bo aviat veiem una UES campiona amb tots els nois de la casa!!

    Pepe, gràcies, sempre confonc en Isaac Richmond i en Isaac Thompson… la meva darrera neurona patina!!

    Gràcies a tots pels apunts, fins aviat!!

  • sean thornton

    04/11/2011 15:51

    joan dius que “Pel que fa a la catalanitat de l’USAP, jo crec que cal donar-los més suport des d’aquí, i així se sentiran més propers” és broma,no? ja han rebut prous diners de la generalitat i de tv3, i encara és hora de que es preocupin realment pel rugby del sud.

  • Lluís

    07/11/2011 15:14

    Gran espectacle el que ens va oferir la UES.

    Respecte el tema de la USAP no hem de oblidar que és un club de rugby frances i hi ha gent que els segueix per proximitat, per que els agrada el joc que fan, … el motiu que sigui que no ha de ser ni molt menys ideològic.
    Personalment opino molt diferent, més enllà de l’origen i us dels colors que facin (merxandatge etc…) m’identifico en els colors que duen, els cants que canten i per mi amb això n’hi ha prou.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús