Despullant l’atac dels Wallabies

La selecció australiana de rugbi s’ha caracteritzat històricament per ser un dels equips més ofensius del món, amb un joc alegre, dinàmic i un pèl anàrquic a la línia de tres quarts. La immensa qualitat tècnica dels jugadors australians sempre ha estat un tret diferencial d’una de les esquadres més poderoses del món, amb uns recursos tècnics gairebé il·limitats i una prolífica pedrera de grans jugadors.

El seleccionador wallabie, Robbie Deans, ha sabut explotar al màxim el joc dels seus homes a la línia gràcies a noves i innovadores jugades que han revolucionat el rugbi de l’hemisferi sud, generant recursos imaginatius que han desconcertat als seus poderosos veïns neozelandesos en les darreres edicions del tres nacions. De fet els wallabies disposen d’uns recursos il·limitats, gràcies a la qualitat d’homes com Will Genia (el millor mig de melé del món), Quade Cooper (un dels millors obertures del planeta), els centres Anthony Fainga’a, Ashley-Cooper i Pat Mc Cabe, els ales James O’Connor i Digby Ioane i el darrere Kurtley Beale, que conformen la que a mi em sembla millor línia de tres quarts del planeta.

En la primera jugada que he seleccionat els wallabies reinventen el paper de l’onze (ala tancat o ala esquerra), que trenca les defenses rivals gràcies a intercanviar la seva posició amb el darrere (o arrier) i entrar en carrera per segona línia aprofitant l’espai generat pels centres australians:

[youtube 7TM3jVcjw3Y&feature=feedlik]

L’altre aspecte clau i diferencial del joc de tres quarts australià és la velocitat amb que els jugadors mouen la pilota i l’habilitat de Will Genia per generar i trobar espais per on llençar l’atac australià. Fixeu-vos que en moltes ocasions el mig de melé aussie busca directament el seu darrere (arrier), fixant els terceres, centres i obertura rivals en defensa, esperant el lògic interval de joc que practiquen el 90% de les seleccions del món. Al saltar-se diverses fases de passada, els australians aconsegueixen jugar amb el factor sorpresa i deixar els rivals en inferioritat.

[youtube 4VbUDgLr_QI]

Per últim, podem destacar un darrer factor diferencial del joc ofensiu australià. Els tres quarts sovint practiquen jugades prèviament assajades on els jugadors s’associen els uns amb els altres sense seguir el guió lògic o clàssic, ja que molt sovint el mig de melé (Will Genia) juga amb el darrere (Kurtley Beale) en comptes de buscar una associació lògica amb el seu obertura, o l’ala obert (O’Connor) avança acompanyat gairebé sempre del segon centre (Anthony Fainga’a), en comptes de buscar el joc amb l’arrier, com és clàssic i habitual. Però el més sorprenent és el joc de Digby Ioane (ala tancat o número onze), considerat clàssicament com un suport del primer centre, però que els wallabies reutilitzen com a darrere, centre o obertura indistintament, depenent de la situació de joc, i desconcertant els mecanismes defensius rivals, que mai poden estar massa segurs de per on pot sortir l’ala australià. Per acabar, us deixo amb alguns dels assajos d’Austràlia durant el darrer tes nacions (competició que va acabar guanyant):

[youtube Q2UkSNgzcZI]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús