Shane Williams, l’adéu d’una llegenda

Amb un escàs metre setanta i poc més de vuitanta quilos, en Shane Williams s’ha fet un lloc entre les llegendes del rugbi. Un ala tancat dels d’abans, tècnic, ràpid i intel·ligent, que superava la línia defensiva rival gràcies a un toc de genialitat, una finta, un canvi de peu o un xut curt.

En Shane Williams, símbol dels miners, abandona la selecció als 34 anys.

Als seus trenta quatre anys en Shane Williams encara podria impartir lliçons de rugbi ben enganxat a la línia de toc, però el geni de Swansea ha preferit centrar els anys de rugbi que li queden en el club de tota la vida, l’Ospreys, i deixar la selecció de Gal·les quan encara juga al màxim nivell. En Shane Williams deixa els miners amb un rècord d’assajos difícil d’igualar: 58 assajos en 85 partits. A nivell individual, en Shane Williams va ser escollit millor jugador del món de l’any 2008, i escollit personalitat de l’any a Gal·les en diverses ocasions.

[youtube OOXwCZG-eqA]

Parlant de gal·lès i defensor de les llengües gaèliques i la cultura cèltica, en Shane Williams pot presumir d’haver guanyat dos cops el Sis Nacions als anys 2005 i 2008 completant en tots dos casos el Grand Slam (victòria en tots els partits del torneig).

El partit del passat cap de setmana contra Austràlia (reedició de la final de bronze del darrer Mundial) va ser el partit on en Shane Williams va rebre el seu homenatge particular. Ens va emocionar a tots plorant quan va escoltar el Millenium Stadium cantar a ple pulmó el “Land of my fathers“, ens va aixecar de les nostres cadires quan va anotar el darrer assaig del partit (que deixava el marcador en el 18-24 final pels Wallabies) i ens va tocar la fibra del cor de nou quan al final del partit en Shane va sortir acompanyat de la seva filla i del seu fill i va rebre l’abraçada dels rivals, l’aplaudiment dels aficionats i el reconeixement dels companys:

[youtube B6ZpjLVnk2c&feature=related]

En Shane Williams ja no tornarà a vestir la samarreta dels miners, però els galesos ja tenen el recanvi generacional assegurat: els joves George North i Halfpenny asseguren la continuïtat en el tres quarts de Gal·les.

12 comentaris

  • Txavu

    05/12/2011 12:05

    Brutal aquest escrit-homenatge. M’encanta en Williams i he xalat amb el videoclip que has penjat al final del post.

    Ara el comparteixo.

  • Ferran Vital

    05/12/2011 12:15

    Celebro que t’hagi agradat! En Shane Williams ha estat un dels millors ales europeus de tots els temps!

    Moltes gràcies, Txavu! Salut, company!

  • Xavier

    05/12/2011 12:40

    Molt bon escrit. Com sempre amb el teu toc personal d’historiador i rugbier. Un plaer llegir-te sempre. Una abraçada, Xavier.

  • Ferran Vital

    05/12/2011 12:50

    Moltes gràcies, Xavier!!! Em fa molta il·lusió rebre les teves (immerescudes!!) impressions sobre l’article, es nota que ets amic! Una abraçada, company!!

  • Sergi

    05/12/2011 20:35

    Ostres com trobarem a faltar a la “bala d’Osprey”, el video amb les seves millors jugades és fantàstic. Ah, i l’article molt bó, no sabia que l’equip gal·lès s’anomenès l’equip dels miners, pero si l’equip del drac vermell.

  • Ferran Vital

    05/12/2011 22:18

    Moltes gràcies Sergi! A Gal·les al món del rugbi se l’anomena de maneres diverses: els miners (apel·latiu que porten amb l’orgull dels seus orígens humils), els dracs, o els maoris del nord (pel seu joc a la mà i la velocitat en l’execució, pròpia dels kiwis).

    Salut i gràcies per comentar!!

  • Carles Martínez

    06/12/2011 8:58

    Molt bon article i molt bon jugador, per apendre’n el que juguem amb l’onze, tot i que ja fem tard!
    Com m’agradaria poder veure d’aquí uns anys un català emocionat cantant els Segadors el dia que es retiri i jugant per exemple contra Gal·les

  • Ferran Vital

    06/12/2011 10:41

    Moltes gràcies Carles! Tant de bo algun dia podem veure un català retirant-se en un partit important, ja que voldria significar que el rugbi a casa nostre comença a prendre la força que havia tingut als anys 30 del segle passat!!

    Fins aviat i gràcies per comentar!

  • Diari Liffey

    10/12/2011 9:48

    Un dels fets col·laterals més interessants dels partits del Sis Nacions és quan es canten himnes com el de Gal·les, Escòcia i Irlanda. El de França i Anglaterra també tenen el seu punt però els tres primers semblen com més emocionants per representar nacions que encara existeixen malgrat molts anys d’imposicions.

  • Ferran Vital

    11/12/2011 21:51

    No puc estar més d’acord amb l’afirmació del Diari Liffey. Jo sóc molt d’Escòcia, però qualsevol de les nacions celtes m’emociona quan juga al rugbi i quan escoltem cantar a capella i a ple pulmó els aficionats a cada partit, i sobretot, a respectar l’himne rival, encara que sigui el God Save the Queen. Igualet que al futbol!

  • jose gamez

    13/12/2011 3:53

    doncs, s’acaba d’anar un altre . jonny wilkinson també anuncia que plega.

  • I Shane Williams se’n va anar per la porta gran…. – Ara.cat

    29/05/2012 15:58

    […] ha pocs jugadors més carismàtics que el gran Shane Williams. Un ala tancat dels de tota la vida, del que ja vam parlar en una anterior entrada en aquest mateix blog del dia en que va decidir retirar-se de la selecció de Gal·les, amb la que tants i tants èxits […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús