Arxiu del dimarts , 13/12/2011

Wilkinson abandona el XV de la rosa

dimarts , 13/12/2011

Quan tenia dotze anys i destacava en diversos esports (tenis, futbol, cricket…) un jove Jonny Wilkinson li va dir als seus seus pares que ell volia jugar a rugbi. La seva raó: ““I want to play for England, that’s all I want!” (vull jugar amb Anglaterra, això és tot!). Vint anys desprès el mateix personatge posa punt i final a una carrera com a internacional absolutament excepcional.

El ja llegendari Wilkinson es prepara un xut de sobrebot (drop) durant la Copa del Món de 2007.

Tots els aficionats i amants d’aquest esport encara tenim a la retina la imatge de la final de la Copa del Món de 2003 a Sydney contra l’amfitriona Austràlia, quan a les acaballes del partit el jove Wilko es va jugar el tot per el tot en un xut de sobrebot (forma normativa del anglicisme drop) qua va servir per a que Anglaterra trenqués l’hegemonia dels equips del sud i salvés l’honor europeu al conquerir la Copa Webb Ellis per primer cop a la història.

[youtube l-OhYAtK6to&feature=fvwrel]

Aquella acció li va servir per a convertir-se en una icona del rugbi internacional i una de les celebritats més populars i estimades al Regne Unit, compartint espai mediàtic a les illes britàniques amb les grans estrelles del futbol com David Beckham o Michael Owen. No debades, el mateix 2003 fou nomenat millor jugador del món per la IRB i personatge de l’any a una votació popular promoguda per la BBC.

A la següent copa del món celebrada a França l’any 2007 una gris Anglaterra liderada pel genial Wilko va arribar a plantar-se a la gran final contra els springboks desprès d’eliminar contra tot pronòstic a l’amfitriona França (que venia exultant desprès d’eliminar a quarts de final als llegendaris All Blacks). Malgrat tot, a la final els anglesos no van ser capaços de reeditar l’èxit de quatre anys abans i retenir un trofeu que va acabar volant cap a Sud-Àfrica.

Desprès de tocar el cel a Austràlia i França, el crack de Frimsley va continuar esdevenint el lider del XV de la rosa, un equip que poc a poc va anar perdent potencial i identitat, amb un rugbi desfasat, que busca el pick and go, les fases estàtiques i els xuts del gran Wilko al servei de toc o de cara a pals. La victòria i el Grand Slam d’enguany han estat un miratge, una flor d’un dia. La factura del mundial ja ha portat a l’adéu precipitat del gran Wilko i del polèmic Mike Tindall, i a la dimissió del tècnic Marthin Johnson. El XV de la rosa demana un relleu generacional encapçalat per Ben Young, Mark Cueto, Ashton, Flood i Banahan que ha de recollir l’herència d’una de les millors seleccions angleses de tots els temps.