Wilkinson abandona el XV de la rosa

Quan tenia dotze anys i destacava en diversos esports (tenis, futbol, cricket…) un jove Jonny Wilkinson li va dir als seus seus pares que ell volia jugar a rugbi. La seva raó: ““I want to play for England, that’s all I want!” (vull jugar amb Anglaterra, això és tot!). Vint anys desprès el mateix personatge posa punt i final a una carrera com a internacional absolutament excepcional.

El ja llegendari Wilkinson es prepara un xut de sobrebot (drop) durant la Copa del Món de 2007.

Tots els aficionats i amants d’aquest esport encara tenim a la retina la imatge de la final de la Copa del Món de 2003 a Sydney contra l’amfitriona Austràlia, quan a les acaballes del partit el jove Wilko es va jugar el tot per el tot en un xut de sobrebot (forma normativa del anglicisme drop) qua va servir per a que Anglaterra trenqués l’hegemonia dels equips del sud i salvés l’honor europeu al conquerir la Copa Webb Ellis per primer cop a la història.

[youtube l-OhYAtK6to&feature=fvwrel]

Aquella acció li va servir per a convertir-se en una icona del rugbi internacional i una de les celebritats més populars i estimades al Regne Unit, compartint espai mediàtic a les illes britàniques amb les grans estrelles del futbol com David Beckham o Michael Owen. No debades, el mateix 2003 fou nomenat millor jugador del món per la IRB i personatge de l’any a una votació popular promoguda per la BBC.

A la següent copa del món celebrada a França l’any 2007 una gris Anglaterra liderada pel genial Wilko va arribar a plantar-se a la gran final contra els springboks desprès d’eliminar contra tot pronòstic a l’amfitriona França (que venia exultant desprès d’eliminar a quarts de final als llegendaris All Blacks). Malgrat tot, a la final els anglesos no van ser capaços de reeditar l’èxit de quatre anys abans i retenir un trofeu que va acabar volant cap a Sud-Àfrica.

Desprès de tocar el cel a Austràlia i França, el crack de Frimsley va continuar esdevenint el lider del XV de la rosa, un equip que poc a poc va anar perdent potencial i identitat, amb un rugbi desfasat, que busca el pick and go, les fases estàtiques i els xuts del gran Wilko al servei de toc o de cara a pals. La victòria i el Grand Slam d’enguany han estat un miratge, una flor d’un dia. La factura del mundial ja ha portat a l’adéu precipitat del gran Wilko i del polèmic Mike Tindall, i a la dimissió del tècnic Marthin Johnson. El XV de la rosa demana un relleu generacional encapçalat per Ben Young, Mark Cueto, Ashton, Flood i Banahan que ha de recollir l’herència d’una de les millors seleccions angleses de tots els temps.

3 comentaris

  • Sir William Temple

    14/12/2011 14:17

    Quan sento el nom Wilkinson em ve al cap un partit contra França al Mundial 2003. Ara no recordo quants punts va fer però els meus companys de feina francesos el van maleir.

  • Ferran Vital

    14/12/2011 21:44

    Correcte, Sir William!!

    A la semifinal de la Copa del Món de 2003 en Wilko va anotar tots els punts del partit contra els gals, amb una actuació estel·lar: 24 punts que van enviar als francesos a la final de consolació pel tercer i quart lloc. Déu n’hi do!

    Moltes gràcies pel comentari (i per les infos que m’envieu del Diari Liffey pel Twitter, absolutament genials!).

  • L’adéu dels gegants – Ara.cat

    01/07/2014 16:57

    […] dins i fora del camp, ja vam parlar d’ell i el seu adéu a la selecció ja fa uns mesos. El millor obertura de la història d’Anglaterra, i qui sap si del […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús