Arxiu del dimecres, 28/12/2011

Els millors de 2011

dimecres, 28/12/2011

El 2011 s’està acabant, i amb ell, un dels millors anys de rugbi dels darrers temps. Enguany hem vist rugbi de nivell a tots dos hemisferis, amb equips que han passat per diversos alts i baixos al llarg dels mesos. Per això, avui us demano la vostra col·laboració, en forma de comentaris, per escollir els millors equips i jugadors del 2011.

A nivell de clubs, l’any ha vist la coronació definitiva dels irlandesos de Leinster, campions de la Heineken Cup desprès d’imposar-se als Northampton Saints en una final impossible. Gran triomf del conjunt irlandès, dirigit per l’etern Brian O’Driscoll i el jove Jonathan Sexton, l’home cridat a substituir una llegenda celta com Ronan O’Gara. Tanmateix, els de Dublín no van poder fer un doblet màgic i van perdre la final de la Celtic League amb els seus eterns rivals del sud, el Munster. La vella guàrdia irlandesa (O’Callaghan, O’Driscoll, du Preez, O’Gara…) va mostrar tot el seu poder en la gran final del campionat celta.

munster-v-leinster.jpg

Els jugadors de Munster i Leinster intercanvien opinions durant la final de la Lliga Celta a Croke Park.

Al Top 14, el campionat de clubs més prestigiós d’Europa, ha vist la confirmació de l’hegemonia del Tolouse a l’hexàgon. Els de Tolosa tenen alguns dels millors jugadors europeus, i segurament podrien plantar cara als millors clubs del Super15. Dusatoir, Botha, Picamoles, Servat, Clerc, Burgess, Médard, Poitrenaud, Albacete, Luke McAlister…un conjunt destinat a regnar a França i a Europa durant molts anys.

A la Premier ha brillat, per sobre de tots, un sorprenent Saracens, un conjunt alegre, dinàmic i atractiu que ha trencat esquemes al rugbi anglès. El mig de melé Wigglesworth ens ha enamorat i ens fa creure que un altre XV de la rosa encara és possible. Per fi un “9” pur, que no busca el contacte o el xut, si no la continuïtat i els desplaçaments continuats de l’equip. Caldrà estar molt atents a l’evolució del conjunt de Watford.

Richard Wigglesworth, l'ànima dels Saracens, i esperança de futur del XV de la Rosa.

Però si hem de parlar de consagracions a nivell de clubs durant el 2011, cal que parlem dels Queensland Reds, campions del Super15, la competició de clubs més exigent del món. Els australians van imposar-se en una vibrant final als totpoderosos Canterbury Crusaders. La clau de l’èxit dels aussies, la connexió Will Genia-Quade Cooper al mig del camp, i el gran nivell de peçes clau com Rob Simmons, Radike Samo, Anthony Fainga’a o Digby Ioane. Precisament Will Genia (de només 23 anys) s’ha consagrat com el millor mig de melé del món i un dels millors jugadors australians de tots els temps. Atents a les seves evolucions.

Will Genia i els Queensland Reds, grans triomfadors del Super15.

A nivell de seleccions, el 2011 ens ha deixat un clar triomfador: els All Blacks, campions del món 23 anys desprès al mateix escenari. Els kiwis han mostrat una solidesa defensiva brutal al llarg de la Copa del Món que els hi ha servit per endur-se el preuat trofeu Webb Ellis. Nova Zelanda ha estat campiona gràcies als clàssics Richi McCaw, Mealamu, Brad Thorn, Woodcock i Ma’a Nonu, però també han brillat joves promeses com Aaron Cruden o els sorprenents Israel Dagg i Richard Kahui, que tanquen un temible back line.

Però aquest mateix 2011 ens deixa altres triomfadors: per un cantó, els wallabies australians, que es van imposar al Tres Nacions davant els poderosos All Blacks setmanes abans del inici de la Copa del Món, però als que ha semblat que els ha faltat benzina per fer un paper més digne a la Copa del Món. Un cop més, cal assenyalar a Will Genia com el gran responsable del joc explosiu, preciosista i ofensiu dels australians, cridats a discutir l’hegemonia neozelandesa al món oval durant els propers anys. L’altre gran triomfador de l’any ha estat la selecció gal·lesa i el seu joc obert, dinàmic i sorprenent. Els miners van fer un gran mundial, amb l’únic però de la semifinal perduda contra França i que els va barrar el pas de la gran final. A la retina ens quedarà l’expulsió de Warbuton i les llàgrimes dels jugadors i aficionats desprès de l’oportunitat perduda.

Els jugadors de Gal·les, desconsolats desprès de la derrota a semifinals contra els francesos.

Per acabar, un equip que em deixa sorprès. Anglaterra ha mostrat a aquest 2011 com tocar el cel i caure al infern en només sis mesos. Els anglesos van endur-se el Sis Nacions 2011 completant un Gran Slam, per desprès caure en la vergonya, el ridícul i l’escàndol més absolut a Nova Zelanda. Sortides nocturnes del “cavaller” Mike Tindall i la seva expulsió del XV de la Rosa, renúncies del tècnic Marthin Johnson i retirada del símbol Wilkinson per tancar un 2011 esperpèntic.

I vosaltres què penseu? Quins han estat els millors equips i jugadors del 2011?