Els millors de 2011

El 2011 s’està acabant, i amb ell, un dels millors anys de rugbi dels darrers temps. Enguany hem vist rugbi de nivell a tots dos hemisferis, amb equips que han passat per diversos alts i baixos al llarg dels mesos. Per això, avui us demano la vostra col·laboració, en forma de comentaris, per escollir els millors equips i jugadors del 2011.

A nivell de clubs, l’any ha vist la coronació definitiva dels irlandesos de Leinster, campions de la Heineken Cup desprès d’imposar-se als Northampton Saints en una final impossible. Gran triomf del conjunt irlandès, dirigit per l’etern Brian O’Driscoll i el jove Jonathan Sexton, l’home cridat a substituir una llegenda celta com Ronan O’Gara. Tanmateix, els de Dublín no van poder fer un doblet màgic i van perdre la final de la Celtic League amb els seus eterns rivals del sud, el Munster. La vella guàrdia irlandesa (O’Callaghan, O’Driscoll, du Preez, O’Gara…) va mostrar tot el seu poder en la gran final del campionat celta.

munster-v-leinster.jpg

Els jugadors de Munster i Leinster intercanvien opinions durant la final de la Lliga Celta a Croke Park.

Al Top 14, el campionat de clubs més prestigiós d’Europa, ha vist la confirmació de l’hegemonia del Tolouse a l’hexàgon. Els de Tolosa tenen alguns dels millors jugadors europeus, i segurament podrien plantar cara als millors clubs del Super15. Dusatoir, Botha, Picamoles, Servat, Clerc, Burgess, Médard, Poitrenaud, Albacete, Luke McAlister…un conjunt destinat a regnar a França i a Europa durant molts anys.

A la Premier ha brillat, per sobre de tots, un sorprenent Saracens, un conjunt alegre, dinàmic i atractiu que ha trencat esquemes al rugbi anglès. El mig de melé Wigglesworth ens ha enamorat i ens fa creure que un altre XV de la rosa encara és possible. Per fi un “9” pur, que no busca el contacte o el xut, si no la continuïtat i els desplaçaments continuats de l’equip. Caldrà estar molt atents a l’evolució del conjunt de Watford.

Richard Wigglesworth, l'ànima dels Saracens, i esperança de futur del XV de la Rosa.

Però si hem de parlar de consagracions a nivell de clubs durant el 2011, cal que parlem dels Queensland Reds, campions del Super15, la competició de clubs més exigent del món. Els australians van imposar-se en una vibrant final als totpoderosos Canterbury Crusaders. La clau de l’èxit dels aussies, la connexió Will Genia-Quade Cooper al mig del camp, i el gran nivell de peçes clau com Rob Simmons, Radike Samo, Anthony Fainga’a o Digby Ioane. Precisament Will Genia (de només 23 anys) s’ha consagrat com el millor mig de melé del món i un dels millors jugadors australians de tots els temps. Atents a les seves evolucions.

Will Genia i els Queensland Reds, grans triomfadors del Super15.

A nivell de seleccions, el 2011 ens ha deixat un clar triomfador: els All Blacks, campions del món 23 anys desprès al mateix escenari. Els kiwis han mostrat una solidesa defensiva brutal al llarg de la Copa del Món que els hi ha servit per endur-se el preuat trofeu Webb Ellis. Nova Zelanda ha estat campiona gràcies als clàssics Richi McCaw, Mealamu, Brad Thorn, Woodcock i Ma’a Nonu, però també han brillat joves promeses com Aaron Cruden o els sorprenents Israel Dagg i Richard Kahui, que tanquen un temible back line.

Però aquest mateix 2011 ens deixa altres triomfadors: per un cantó, els wallabies australians, que es van imposar al Tres Nacions davant els poderosos All Blacks setmanes abans del inici de la Copa del Món, però als que ha semblat que els ha faltat benzina per fer un paper més digne a la Copa del Món. Un cop més, cal assenyalar a Will Genia com el gran responsable del joc explosiu, preciosista i ofensiu dels australians, cridats a discutir l’hegemonia neozelandesa al món oval durant els propers anys. L’altre gran triomfador de l’any ha estat la selecció gal·lesa i el seu joc obert, dinàmic i sorprenent. Els miners van fer un gran mundial, amb l’únic però de la semifinal perduda contra França i que els va barrar el pas de la gran final. A la retina ens quedarà l’expulsió de Warbuton i les llàgrimes dels jugadors i aficionats desprès de l’oportunitat perduda.

Els jugadors de Gal·les, desconsolats desprès de la derrota a semifinals contra els francesos.

Per acabar, un equip que em deixa sorprès. Anglaterra ha mostrat a aquest 2011 com tocar el cel i caure al infern en només sis mesos. Els anglesos van endur-se el Sis Nacions 2011 completant un Gran Slam, per desprès caure en la vergonya, el ridícul i l’escàndol més absolut a Nova Zelanda. Sortides nocturnes del “cavaller” Mike Tindall i la seva expulsió del XV de la Rosa, renúncies del tècnic Marthin Johnson i retirada del símbol Wilkinson per tancar un 2011 esperpèntic.

I vosaltres què penseu? Quins han estat els millors equips i jugadors del 2011?

 

12 comentaris

  • Jaume (Mallorca)

    28/12/2011 17:25

    No puc aportar gaire ja que fa poc que he començat a seguir el rugbi. Només puc donar les gràcies per aquests articles que ajuden molt a aprendre.

    pd. Si algú hem pot dir un bon web/llibre per començar a aprendre més sobre el rugbi (regles, posicions, etc.) n’estaria molt agraït.

    Gràcies,
    Salut i Rugbi!

  • RMtnz

    28/12/2011 17:35

    Gran article Ferran. Sens dubte un bon resum d’aquest any, peeeeeeerò he de comentar un parell de cosetes.

    El rugby aquest any ha sigut de tot menys bonic (vaja, que per mi no ha sigut un any amb nivell). Encara que les lligues domèstiques han sigut conquerides per els equips que millor juguen (tret de Munster) i les competicions europees per Leinster i Harlequins. Tot i així, a nivell de seleccions ha sigut un any horrible.
    Al Sis Nacions (on per cert, Anglaterra no va aconseguir el Grand Slam, ja que va perdre davant Irlanda) el joc va ésser pobríssim. Una selecció francesa en hores baixes, desestructurada i sense cap tipus de joc llògic, va caure davant una Anglaterra gris i amb fort joc de davantera (que per altre banda és el seu joc).

    Al Tri es va veure com PdV llançava el torneig mirant més pel Mundial i les altres dues (Austràlia i Nova Zelanda) semblava que jugaven un amistós.

    Els pessimistes veiem com s’apropava un Mundial “sin chicha ni limoná”, i així va ser. Fort joc de davanteres, poc assaig (crec que el Mundial menys anotador de la història) i una final amb un marcador de 7-8 (inaudit).

  • Ferran Vital

    28/12/2011 20:24

    Moltes gràcies per l’aportació, Jaume!!

    Precisament la gent que tot just ara comença a mirar rugbi és la més interessant, ja que aporta noves idees, aires frescos i una major visibilitat social, així que moltes gràcies!!

    Sobre les posicions, aviam si et puc ajudar. A rugbi juguen XV participants, estructurats en vuit davanters (els més forts i potents) i set tres quarts (més hàbils i ràpids). A la melé només entren els davanters. Les posicions es numeren de l’u al quinze!

    Número 1—> Pilar dret (home molt fort)
    Número 2—>Talonador (encarregat de talonar la pilota a la melé i llençar els serveis de toc o de banda)
    Número 3—>Pilar esquerre (home molt fort)
    Número 4—>Segona línea (encarregat de saltar als serveis de toc)
    Número 5—>Segona línea (encarregat de saltar als serveis de toc)
    Número 6—>Tercera línea (grans placadors i molt forts)
    Número 7—>Tercera línea (grans placadors i molt forts)
    Número 8—>Tercera línea (grans placadors i molt forts)
    Número 9—>Mig de melé (obre la pilota als tres quarts)
    Número 10—>Obertura (ànima i cervell de l’equip amb el mig de melé)
    Número 11—> Ala tancat o esquerra
    Número 12—>Primer centre
    Número 13—>Segon centre
    Número 14—>Ala obert o dreta
    Número 15—>Darrere o arrier.

    Sobre webs de rugbi tens alguns enllaços a la dreta. En anglès tens la web de la BBC o SkySports, en francés la de L’Equipe, en Italià la Gazzeta….

    Salut i fins aviat!!!

  • Ferran Vital

    28/12/2011 21:13

    Hola Rubén!!

    Gràcies per comentar!!

    Sobre el tema del Grand Slam, tens raó. Anglaterra va sucar la darrera jornada a Lansdowne Road. Passa que en un partit de preparació pel RWC els anglesos van guanyar a Dublín, i d’aquí la meva confusió… Merci per l’apunt!!

    Sobre el nivell de joc, no estic d’acord. El Super15 ha estat espectacular, i Leinster i Tolouse ens han fet gaudir a la Heineken, El gran però, el fracàs de la USAP quan tots pensàvem que podia conquerir el camp de Northampton… Els All Blacks no van lelnçar el Tres Nacions, com tampoc RSA. Passa que Austràlia va estar sublim (amb la base dels Queensland Reds) i va endur-se una gran final contra NZ per 25 a 20, amb un gran assaig de Beale quan NZ estava per davant al marcador.

    Sobre el Sis Nacions, penso que la sorpresa agradable va ser Escòcia i el seu canvi de paradigma cap un joc més dinamic i vistós, i la gran victòria d’Itàlia contra França al Flaminio, que confirma que al Sis Nacions ja no queden rivals fàcils.Molt d’acord en la crítica al fosc i gris joc dels anglesos, impropi d’una gran potència. Per últim, el RWC va ser la història de sempre: festival ofensiu a la fase de grups, tàctiques ultradefensives a la fase eliminatòria i una final on ningú vol perdre i no es busca guanyar. Pocs assajos i massa cops de càstig. Igual caldria canviar el format cap una mena de “Deu Nacions” o “Dotze Nacions” (és una idea)…

    Merci i fins aviat!!

  • RMtnz

    28/12/2011 21:20

    Hola Ferran!

    Es parla de canviar el sistema de puntuacions. Els cops de càstig sumaran 2 punts, mentre que la conversió de l’assaig seran 3 puntos.

    Es posarà en marxa al proper Varsity Match, a veure si funciona, perque cada vegada es veuen menys bonus ofensius i més joc a pals.

    (No, no és una inocentada xD).

  • Ferran Vital

    28/12/2011 21:27

    Com a mesura per potenciar el joc ofensiu em sembla bé, Rubén!! Ara cal veure si funciona….

    Però els xuts de drop valdrien 2 punts, també??? Cada cop semblem més rugbi XIII (acabarem fusionant els dos codis…)

    Jo tinc un spoiler força interessant sobre lleis experimentals del fora de joc, aviat en parlaré!

    Gràcies!!

  • Diari Liffey

    29/12/2011 10:27

    En els Sis Nacions Anglaterra ho tenia tan clar que guanyaria el darrer partit contra Irlanda que fins i tot va preparar un vídeo que despr’és algú va filtrar i que va deixar els anglesos en ridícul (redfaced)
    http://www.liffey.cat/esports/penic-irlanda.html

  • Ferran Vital

    29/12/2011 11:02

    Hahah! Molt bona, Liffey!!

    Ja havia vist la vostra notícia un temps enrere, molt bona feina (de fet, sou el meu referent per conèixer de primera mà l’actualitat esportiva de l’illa maragda!).

    Per això no puc deixar de preguntar-vos a qui heu vist més fort aquest 2011: Leinster o Munster? Tot i que si sou residents a Dublín, m’ensumo que us decantareu per la Blue Army, oi?

  • Diari Liffey

    29/12/2011 11:41

    Bé, s’ha d’entendre que el diari Liffey es va fundar a Dublin, capital de la província de Leinster… Però el que fa decantar la balança cap a Leinster són motius estètics; quan vaig a la gran botiga d’esports del centre de Dublin anomenada Arnotts i veig les samarretes dels dos equips no hi ha color. He anat a la web del Leinster i no veig la que hi ha a l’Arnotts però és molt maca.

  • Jaume (Mallorca)

    30/12/2011 0:49

    Moltes gràcies Ferran!
    A mem si poc a poc puc anar gaudint més del rugbi! Supós que tardaré bastant en comprendre totels les regles jeje

    Salut!

  • Josep R. Rojo

    31/12/2011 17:58

    Bon article. Trobava a faltar un opinador públic competent. Gràcies!

  • Ferran Vital

    04/01/2012 10:45

    Gràcies a tu, Josep! Fins aviat!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús