Sabia nova al XV de la Rosa

Encara no fa un any Anglaterra estava pletòrica. Havia guanyat el Sis Nacions amb una esquadra veterana i fiable, basada en el talent amb el peu del llegendari Wilkinson, la força de Tindall (membre de l’aristocràcia britànica, proper a la casa reial) i el domini del mariscal Sheridan a les melés i fases estàtiques. El darrer cop que Anglaterra havia guanyat el Sis Nacions en any de Copa del Món (al 2003) els jugadors de Sa Majestat havien arrodonit l’any oval enduent-se el títol de campions del món.

A l’estiu, el conjunt aleshores dirigit per Martin Johnson es mostrava pletòric de forma durant la celebració dels partits de preparació per a la Copa del Món, imposant-se en tots i cadascun dels partits que va disputar. L’efectivitat i la fiabilitat de l’esquadra anglesa semblava garantida, malgrat no haver mostrat un patró de joc massa atrevit i ofensiu. Però a la Copa del Món l’equip va mostrar totes les seves carències, i com si la metamorfosis de Kafka es tractés, l’equip va canviar de la nit al dia. Un equip tradicionalment sòlid defensivament va començar a donar facilitats als equips rivals, tot cedint espais al rival i cometent infraccions defensives impròpies d’un equip de la categoria dels anglesos.

El fracàs de l’equip a la Copa del Món va ser sonat, tant a nivell esportiu (amb una fase de grups força dubitativa i posteriorment eliminats pel gran rival francès als quarts de final), com sobretot a nivell extra esportiu (amb sortides nocturnes i suposats escàndols sexuals inclosos). La tempesta mediàtica que es va aixecar al Regne Unit va endur-se per davant no només al tècnic Martin Johnson, si no també va precipitar la retirada de la selecció de Sir Jonny Wilkinson (l’heroi de la Copa del Món de 2003) i l’exclusió de per vida de l’aristòcrata Mike Tindall (embolicat en un afer de faldilles durant la celebració de la Copa del Món).

L’adéu de Martin Johnson va comportar l’arribada d’un nou tècnic al capdavant del XV de la Rosa, en Stuart Lancaster, entrenador poc mediàtic però gran coneixedor del rugbi anglès, qui de la mà d la RFU (Rugby Football Union, màxim organisme d’Anglaterra) té el difícil repte de reconstruir un equip guanyador sobre les cendres del XV de la Rosa.

Stuart-Lancaster-England--007.jpg

Stuart Lancaster, el tècnic que dirigirà el futur del rugbi anglès els propers anys.

De cara al proper Sis Nacions, el veterà tècnic anglès ha introduït fins a nou canvis respecte la darrera convocatòria de Johnson (recordem que la IRB no permet introduir més de deu canvis entre dues convocatòries consecutives en un període inferior als sis mesos). Entre les baixes més sensibles cal destacar les del pilar Sheridan i el tres quarts Banahan, a les que cal sumar les baixes temporals de Manu Tuilagi (que es perdrà tot el Sis Nacions per lesió), el mig de melé Wigglesworth (que també es perdrà tot el torneig) i la de l’obertura Toby Flood (que de moment es perdrà per lesió els dos primers partits del seu equip), a les que cal sumar les del retirat Wilkinson, i els apartats Danny Care (per problemes d’alcoholisme) i les de Mike Tindall (expulsat pel seu comportament poc exemplar).

Per cobrir les baixes de lesionats i dels Bad Boys, en Lancaster ha cridat nous jugadors que han d’aportar frescor, velocitat i imaginació al XV de la Rosa. Entre les novetats podem destacar les de Owen Farrell, obertura dels Saracens que té el difícil paper de fer oblidar en Wilkinson, els centres Brad Barritt i Jordan Turner-Hall (que han d’ocupar la vacant deixada per Manu Tuilagi i Mike Tindall), el mig de melé Ben Morgan (substitut dels lesionat Wigglesworth i l’apartat Danny Care) i els davanters Phil Dowson, Calum Clark, Joe Marler i Rob Webber, que tenen la difícil missió d’apuntalar la sempre temible melé anglesa.

Owen+Farrell+Saracens+Photocall+kYDm_O4fq-Gl.jpg

El jove Owen Farrell té la difícil missió de substituir una llegenda del rugbi com en Jonny Wilkinson.

Veurem com s’adapta la selecció anglesa a una nova etapa sense alguns dels seus referents més clars dels darrers anys. Els experts coincideixen a apuntar que l’equip de Lancaster viurà uns mesos de transició fins que trobi de nou la seva pròpia identitat, però ningú pot descartar als anglesos de cara al proper Sis Nacions: recordem que el XV de la Rosa defensa el títol de campió i l’orgull del rugbi anglès. A més, té prous arguments com per a pronosticar que Anglaterra serà un rival temible. Tot equip que vulgui conquerir Twickenham (santuari, catedral i fortalesa del rugbi anglès) ja sap el preu que haurà de pagar: sang, suor i llàgrimes. I en aquests paràmetres, poques esquadres poden tractar de tu als de Sa Majestat.

7 comentaris

  • Sir William Temple

    17/01/2012 17:46

    He de reconèixer que no puc amb el Johnson ni el Tindall i amb la cara ja paguen. El Johnson pel xou que va muntar a Lansdowne Road al Sis Nacions del 2003 i el Tindall per l’afer aquest de Nova Zelanda quan feia poc que s’havia casat, no sé si la monarquia no sap triar però Déu n’hi do amb Lady Sarah (o Zara).
    El Wilkinson com a mínim fa cara de bon nen i em sembla que no ha tingut una carrera gaire fàcil per culpa de les lesions.
    I Irlanda… bé, aquest any és parell o sigui que no esperem gaire perquè jugarà els partits forts (Anglaterra i França) fora de casa.

  • Ferran Vital

    17/01/2012 21:47

    Gràcies pel comentari, Sir William!!

    Jo tampoc sóc massa optimista amb Irlanda. Calendari complicat, incertesa en el recanvi generacional… però atents a la dada: Anglaterra-Irlanda a Twickenham el dia de Sant Patrici per tancar el Sis Nacions. Si guanya Irlanda, seria per cel·lebrar-ho a base de bé!!

    Atent al proper post en el que he estat treballant. Crec que t’agradarà. Gràcies i molt bona tasca amb el Diari Liffey!!

    Salut!

  • Sir William Temple

    17/01/2012 22:51

    El dia de Saint Patrick que guanyi Irlanda, que guanyi Anglaterra, o que s’assequi l’oceà atlàntic és una informació irrellevant que no altera de cap manera el nombre de pintes que la gent beu. Segons les enquestes un 30% dels treballadors fan un “sickie” l’endemà, és a dir, que truquen a la feina dient que no hi van.
    País entranyable.

  • Sir William Temple

    17/01/2012 22:56

    Per cert, ara recordo el Sis Nacions del 2007 que la darrera jornada també va jugar-se el dia de Saint Patrick i França va guanyar el torneig i no sé si també el Grand Slam amb una jugada al darrer minut que van haver-la de mirar i remirar per la tele.

  • Narcís Macau

    18/01/2012 22:54

    Darrerament he tingut la possibilitat de veure alguns partits dels Saracens, i també pensant en la final de l´any passat, i aquest “xaval” en Farrel, fa molt bona pinta. Dóna la sensació que juga com si fos més veterà, crec que serà un encert.
    Bona feina!

  • Bread of Heaven

    19/01/2012 14:30

    ´Bon article Ferran, només un apunt: Anglaterra no va guanyar tots els partits de preparació del mundial: Gal·lès els va guanar 19 a 9 a Cardiff i al partit de Twickers els va nar d’un pèl. A veure què fa Anglaterra al 6 Nacions, perquè mirant la convocatòria diria que la davantera no és tan grossa com les anteriors, i poden patir sobretot en melés. a vure què passa també amb Irlanda, perquè ha repetit convocatòria, però diria que els O’s comencen a estar una mica granadets i caldria una mica de renovació. estic frisant perque comenci, sobretot l’Irlanda-Gal·les, la revenja (o no) del mundial, i la Calcutta Cup, sobretot si guanya Escòcia

  • Ferran Vital

    19/01/2012 21:50

    Gràcies a tots pels comentaris! A continuació us contesto a tots!

    @SIr William:Totalment cert, Sir William!! El darrer assaig del Sis Nacions de 2007 va ser un escàndol, però en cas de dubte (per petiti que sigui) cal confiar en el criteri de l’àrbitre.

    @Narcís Macau: Els Saracens juguen un rugbi molt europeu, oi? Gairebé no semblen un equip britànic. Amb Wigglesworth i Farrel al mig del camp, els Saracens són un conjunt espectacular! Personalment, sóc molt fan de tots dos jugadors…

    @BreadofHeaven: Tens raó!!! Ara recordo que Gal·les els va derrotar al Millenium, apuntant l’estat de forma que culminaren amb el seu gran Mundial!! Tens raó en el tema de la davantera anglesa, però pots estar segur en que tots ells dominen a la prefecció el “pick and go”, senyal d’identitat britànica. Veurem com evoluciona!! Sobre Irlanda, si tinc temps voldria preparar quelcom.

    Moltes gràcies a tots i torneu ben aviat!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús