Els himnes del Sis Nacions

El Sis Nacions és la festa del rugbi europeu per excel·lència. Color, espectacle, passió, amor per uns colors i respecte, sobretot respecte, als símbols culturals i nacionals propis i sobretot els forans. Més d’un cop hem comentat que als aficionats del futbol els sobta que al rugbi les dues aficions estiguin barrejades, i cantin i escoltin amb respecte i atenció els himnes de cada país, encara que aquest sigui el de l’enemic tradicional. Els himnes i el Sis Nacions, una barreja sagrada, emotiva, espectacular i preciosa. Aposto que no sóc l’únic que ha somiat més d’un cop en cantar els Segadors a capella amb un estadi ple fins a la bandera abans d’un partit de la Copa del Món o del Sis Nacions. Esportivament, crec que no pot haver-hi res més enllà.

Un bon exemple del que comento és l’Irlanda -Anglaterra de 2007. Aquell dia el XV de la Rosa visitava l’escenari del dramàtic diumenge de sang de 1920, quan en el context de la guerra d’independència d’Irlanda les tropes de Sa Majestat van irrompre a Croke Park, santuari dels esports gaèlics, i van disparar a tort i a dret al públic assistent a un partit de futbol gaèlic que es celebrava aquell dia, causant desenes de morts i ferits innocents, entre els que es comptaven dones i nens. Els morts van ser elevats a la categoria de màrtirs nacionals, i la carnisseria de Croke Park va passar a la història com un dels episodis més foscos de la història d’Anglaterra.

El febrer de 2007 la selecció anglesa de rugbi visitava Croke Park, ja que el tradicional estadi irlandès, Lansdowne Road, es trobava en obres. Era el primer cop que un equip dels de Sa Majestat trepitjava el temple sagrat de la cultura gaèlica, i hi havia certs dubtes sobre com calia rebre als anglesos. Finalment l’escena dels himnes va segellar una cicatriu entre les dues nacions que encara sagnava, i el públic de Dublín va mostrar un respecte total guardant silenci durant l’himne britànic (el famós God save the Queen), per enfonsar-se durant interpretació de l’himne de la República d’Irlanda (The Soldier’s Song) i el de la federació de rugbi irlandesa (Ireland’s Call). Pell de gallina:

[youtube cX4ka-5j2vU]

Hi han altres himnes plens d’història i tradició, amb lletres precioses plenes de sentiment. Especialment emotius són els himnes d’Escòcia i de Gal·les, que cobren una dimensió especial quan les dues nacions juguen de locals, a Murrayfield o el Millenium Stadium, respectivament.

En primer lloc, podeu escoltar el preciós Flower of Scotland interpretat per una banda de gaites i cantat a pulmó pel públic de Murrayfield:

[youtube VRSyB3VNV6M]

Igualment emocionant és l’himne de Gal·les, titulat Land of my fathers, un himne un pèl trist, capaç d’emocionar a propis i estranys, amb una lírica plena de passió i emotivitat:

[youtube ZRtK2oTa0ss&feature=related]

Molt més coneguts pel públic en general són els himnes de França i Itàlia. El Fratelli d’Italia era capaç de fer tremolar els fonaments del vell Stadio Flaminio cada cop que Itàlia hi jugava, i el seu ritme alegre i dinàmic intimidava els rivals alhora que encoratjava als gladiadors italians:

[youtube 7CoPXFzJtq0]

Per últim, la marseillaise és segurament l’himne revolucionari i marxa militar més famosa del món. Pot haver-hi res més estimulant pels jugadors abans de jugar un partit de rugbi que escoltar aquest himne?

[youtube jOIcdYJhRk0]

19 comentaris

  • Vicente Moreno Cullell

    22/01/2012 13:42

    Gallina de piel amb els himnes d’Irlanda i Escòcia! Et deixo un enllaç a la història de la Marsellesa:

    http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/30/els-simbols-de-la-republica-francesa-la-marsellesa-l%E2%80%99himne-nacional/

  • Oriol Solano

    22/01/2012 16:37

    Quina enveja més sana! La pell de gallina, sobretot el video de Croke Park…increïble….Moltes felicitats un cop més Ferran!!

  • Ferran Vital

    22/01/2012 19:13

    Moltes gràcies Oriol! Celebro que t’hagi agradat!! Fins ben aviat!!

  • Ferran Vital

    22/01/2012 19:15

    Moltes gràcies, company! Em fa molta il·lusió el teu comentari (mica en mica t’aniré convertint a l’oval, hehe!). Ara actualitzaré el post amb el fantàstic enllaç que proposes!

    En un altre ordre de coses, suposo que aniràs amb França al Sis Nacions, oi?

    Salut!

  • Sir William Temple

    22/01/2012 19:25

    En la qüestió dels himnes a Irlanda es podria escriure un llibre:
    – El copyright de l’himne nacional caduca al desembre. A veure si algú fa una versió heavy metal o reggaeton / http://www.liffey.cat/cultura/0111/expira-copyright-himne.html
    – Malgrat que el 70% del irlandesos estan satisfets amb la Cançó del Soldat però potser el treben una mica bèl·lic / http://www.liffey.cat/cultura/0111/canvi-lletra-himne.html
    – La versió oficial és en gaèlic i molts irlandesos tenen problemes per cantar-lo sencer / http://www.liffey.cat/esports/cor-final-croke-park.html
    – El fet que l’Ireland’s Call sigui en anglès i faci referència a llocs de les 4 províncies ha fet que la gent s’hi senti més còmode.
    – A Irlanda del Nord canten el God Save the Queen i això aliena molts jugadors (de futbol) que prefereixen passar la frontera i jugar amb la República d’Irlanda / http://www.liffey.cat/esports/himne-angles.html
    – Hi ha qui diu que si quan l’equip de rugbi juga a Dublin sona l’hime de la República, si juguessin a Belfats hauria de sonar el God Save the Queen.

  • Ferran Vital

    22/01/2012 19:36

    Gràcies Sir William!

    Molt interessants (com sempre!) les dades del Diari LIFFEY, al respecte del tema dels himnes a Irlanda. Especialment sorpenent la dada que aportes sobre el copyright de l’himne nacional…

    Sobre el tema de jugar a Belfast, no penso que mai s’arribi a veure a la selecció cantant el “God save the Queen”. De fet, quan Irlanda juga de visitant només es reprodueix “The Ireland’s call”, i mai “The Soldier’s song”, oi?

    Gràcies i fins aviat!!

  • Sir William Temple

    22/01/2012 19:51

    Correcte. El raonament és força lògic i és que a diferència del futbol en què hi ha dos equips, República d’Irlanda (o Eire, nom utilitzat només al Mundial) i Irlanda del Nord, en el cas del rugbi només hi ha un equip.
    L’Ireland’s Call és l’himne de l’equip de rugbi i sona sempre; la Cançó del Soldat només sona quan juguen a Dublin perquè… bé, és la capital de la República i algun himne oficial ha de sonar…
    El tema és força graciós perquè sona un, sona l’altre i si un no sap de què va el tema pot pensar que encara sonaran unes quantes cançons més.
    Per cert, gràcies per l’enllaç.

  • PauSucatAmbOli

    22/01/2012 20:40

    Ferran I el Gran. Rugby, història, cultura, tot en un. Molt bé.

  • Victor Chillon

    22/01/2012 20:53

    Mai he pogut dir el perquè, però després dels segadors l’himne que més m’agrada és el de Gal•les. Impressionant

  • Ferran Vital

    22/01/2012 22:16

    Gràcies pels comentaris, nois!!

    @SirWilliam: Gràcies per les explicacions. tot un plaer seguir-vos, llegir-vos i conversar amb tu!!

    @Pausucat: T’has passat tres pobles, però em fa molt feliç saber que hi ha gent que et llegeix i li agrada les mateixes coses….

    @VictorChillon: És que el Land of my fathers és preciós. I si el canta un geni com Paul Robeson, ja és un gairebé un orgasme: http://www.youtube.com/watch?v=ziJoep1cDlY

    Gràcies a tots!!

  • Víctor de la Torre

    23/01/2012 0:34

    Com veus el VI Nacions que está a punt de començar? Vec a Gal·les favorita una mica per damunt de França, sobretot perquè a l’última jornada s’enfronten entre ells al Millenium, un partit que pot ser dels més emocionants del any…

  • Victor Chillon

    23/01/2012 10:11

    @VictordelaTorre jo també veig a Gal·les favorita juntament amb Anglaterra.

    Una cosa Ferran, creus que seria bona idea fer un grup al Facebook d’aquest blog? Felicitats per tots els teus posts. Déu salvi el Rugby

  • Xavier

    23/01/2012 11:34

    Un cop més encantat i meravellat per la lectura. Una abraçada.

  • Ferran Vital

    23/01/2012 22:03

    Gràcies pels comentaris i la pluja d’idees!!

    @VíctordelaTorre: Personalment veig un trio de favorites, format per França, Gal·les i la sempre perillosa Irlanda. Anglaterra podria fer alguna cosa, però no la veig campiona. Tampoc a Escòcia o Itàlia, que lluitaran per no quedar últimes del torneig.

    @VictorChillon: Molt bona idea, això del Facebook!! Queda apuntat… De totes maneres, jo sóc molt de Twitter, allà podem seguir-nos i interactuar més fàcilment.

    @Xavier: Un cop més, moltes gràcies pels teus ànims! Salut, crack!!

  • El 4 de febrer s’inicia el 6 Nacions 2012 | AVANT

    23/01/2012 23:39

    […] anar fent boca llegiu el post que l’amic Ferran ha penjat al seu bloc sobre els himnes dels sis equips Compartiu :FacebookTwitterEmailRedditLike this:LikeBe the first to […]

  • Alexandre

    24/01/2012 1:02

    Benvolgut Ferran,

    Fóra bo que ens treguéssim la mandra de sobre i dels himnes d’Irlanda i Gal.les en diguéssim “Amhrán na bhFiann” i “Hen Wlad Fy Nhadau”. Sempre es canten en irlandès i en gal.lès, respectivament, i les versions en anglès són només uns afegits.

    Jo trobaria ofensiu que la BBC digués “All rise for the Catalan anthem, ‘El Canto de los Segadores'”.

    Per últim, sense cap mena de dubte, l’himne del País de Gal.les és el més gran de tots sis.

    Una salutació,

  • Alexandre

    24/01/2012 1:25

    Quan Irlanda després de molts anys va tornar a jugar a Belfast (amistós contra Itàlia, el 2007), la IRFU ho va considerar com un partit fora de casa (és a dir, Irlanda era el visitant, encara que pugui semblar absurd). Això vol dir que va sonar Ireland’s Call i que van fer servir la bandera de les províncies en comptes de la tricolor.

    A més a més no van permetre que es cantés God Save the Queen, com s’havia fet durant l’época que els partits internacionals d’Irlanda alternaven entre Lansdowne Rd i Ravenhill.

  • David

    31/01/2012 17:53

    Quin bon recopil·latori!

    El 6 nacions és molt gran. Aquest any no vaig poder trobar entrades per l’Escòcia-Anglaterra, però en els darrers dos anys he anat a 3 partits. El moment dels himnes és sens dubte molt emotiu, i gallina de piel quan Flower of Scotland sona a Murrayfield… De tota manera, estic d’acord que el gal·lès és el millor… i segurament l’afició més entregada, de les que conec. Fa dos anys el Gal·les-Escòcia al Millenium va ser espectacular.

    Dissabte tornem-hi!
    Salut!

  • josep maria vila

    17/03/2012 18:23

    Terra dels meus pares!!! emocionant, sentiment i esport!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús