Arxiu del mes: febrer 2012

El Barça de rugbi, l’ocàs d’un gegant

dilluns, 27/02/2012

La secció de rugbi del Futbol Club Barcelona ha salvat la categoria de plata del rugbi estatal i l’any vinent seguirem veient els partits del Barça a la Divisió d’Honor “B” espanyola. La permanència no ha estat fàcil, però. L’any I desprès de les retallades a les seccions no professionals del FCB s’ha tancat amb una permanència angoixant, que no s’ha tancat fins a la darrera jornada de la fase regular, quan els blau-granes van garantir matemàticament la permanència malgrat la derrota en la darrera jornada de lliga al camp del Bera Bera, l’equip de Donosti, gràcies a la derrota de l’altre club català de la categoria, L’Hospitalet, que haurà de promocionar si vol salvar la pell i mantenir la categoria de cara a la temporada vinent.

El Barça ha patit en excés contra rivals que fins fa pocs anys no haurien d’haver estat un problema massa gran per a un dels grans del rugbi català (recordem que el Barça és, juntament a la Santboiana i el Cornellà, un dels tres clubs catalans que s’han proclamat campions de lliga en algun moment de la història). La clau de la davallada esportiva de la secció cal buscar-la en un abandó constant i progressiu de les directives cap a aquesta secció que, cal recordar-ho, es la secció esportiva més antiga del Barça, ja que fou fundada al 1924, i que a l’any següent ja s’havia proclamat campiona d’Espanya.

Fins i tot el 1929-30 es va jugar la final de la Copa del Rei al vell camp de Les Corts, ple fins a la bandera, per veure la final que enfrontava a les seccions de rugbi del Barça i del Real Madrid, que es va resoldre amb una insultant victòria catalana (39 a 3). Però sense cap mena de dubte, la victòria més sonada d’aquells anys fou la victòria en la final del campionat d’Espanya de la temporada 1931-32 disputat al vell estadi de Chamartín, on els culers van guanyar a la final a l’etern rival madridista amb un clar 3 a 20.

Barça anys20.jpg

El Barça de rugbi dels anys 20.

Però el pas dels anys, el pes de la dictadura franquista i el poc interès mediàtic, social i esportiu del rugbi a casa nostre durant una bona pila d’anys han portat a la secció de rugbi a un discret segon pla que ha esdevingut un llastre massa pesant pel creixement esportiu de la secció barcelonista.

Avui en dia el Barça de rugbi ja no juga finals de campionats estatals. Ni tant sols juga a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, si no que ha hagut de buscar refugi i exili al camp municipal de la Teixonera, al districte d’Horta-Guinardó. Per un seguit de causes que ningú té del tot clares (un dia explicaré les llegendes urbanes que corren pels tercers temps), la secció de rugbi del Barça té vetat l’ús de les modernes instal·Lacions de Sant Joan Despí, allunyant una mica més (si és possible) a la secció de rugbi de la resta del club.

Avui en dia, la secció de rugbi del Barça és un mamut greument ferit. Una secció amb un passat brillant, però limitada a causa de la mala gestió econòmica de les directives del club, i que pateix temporada si i temporada també les retallades en les partides pressupostàries del club, que limiten i escanyen la capacitat esportiva de la secció. El club (i la multinacional que els vesteix) ni tant sols té prou vista com per a comercialitzar el material esportiu de la secció (us ben asseguro que els polos, pantalons i mitges del Barça de rugbi es vendrien com xurros i generarien beneficis), ni tampoc s’han buscat fórmules imaginatives per a dinamitzar l’activitat de la secció.

Fins i tot l’acord esportiu-comercial signat amb la USAP en l’etapa del president Laporta i escenificat en el partit del mes d’abril de l’any passat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc corresponent als quarts de final de la Copa d’Europa de rugbi ha acabat essent poc més que paper mullat (malgrat que recordem, el Barça en va treure un bon pessic econòmic). Segons sembla, la USAP estava molt interessada en jugar un partit de la lliga francesa de rugbi (TOP14) a Barcelona (preferentment al Camp Nou), però la directiva del club blaugrana hauria declinat la proposta dels del Rosselló, o si més no, no hauria mostrat el més mínim interès en col·laborar en l’organització d’un esdeveniment com el de l’any passat.

barc3a7a-rugby.jpg

Personalment, com a culer i amant de l’oval, em fa molta llàstima veure a la secció de rugbi del Barça patint per la permanència de la institució a la categoria de plata del rugbi espanyol. Penso que l’espiral d’abandó i marginalitat en la que ha entrat la secció de rugbi (i per extensió, la resta de seccions no professionals del club) poden portar el caràcter multidisciplinari, poliesportiu i cohesionador del Futbol Club Barcelona a un abisme del que potser no en sabrà sortir. La realitat és molt preocupant, ja que un club del potencial i el palmarès del Barça hauria de tenir també secció femenina de rugbi,  idea que avui en dia sembla poc menys que una quimera.

El Barça és més que un club, per què a les vitrines del nostre club hi han 33 copes d’Europa i centenars de lligues i copes estatals i internacionals. No ho hem d’oblidar mai.

Els nous fitxatges de la USAP

dilluns, 20/02/2012

La USAP ja està treballant per millorar l’equip de cara a la propera temporada. A l’arribada del nou tècnic (el senyor Marc Delpoux) s’hi sumen un grapat de reforços que han de millorar el nivell d’una plantilla que ha estat rendint per sota de les seves possibilitats durant bona part de la temporada.

El primer problema que ha tingut la USAP aquesta temporada ha estat la seva davantera, incapaç de trencar les defenses rivals i hegemonitzar les fases estàtiques (melés, serveis de toc i melés espontànies). De la incapacitat de conquerir l’oval o de mantenir-lo en camp contrari s’han derivat bona part dels mals de l’equip, que ha notat en excés lesions puntuals d’alguns dels seus jugadors així com la retirada d’Álvarez-Kairelis, el gran segona línia argentí.

Per apuntalar la davantera els serveis tècnics de la USAP han llençat la casa per la finestra i han contractat en Sona Taumalolo, un pilar internacional per Tonga que ha estat jugant durant els darrers anys als Chiefs neozelandesos, un dels principals equips del Super15. Taumalolo ha d’apuntalar l’equip a les melés (molts parlen de que és el substitut natural de Freshwater) i formar una primera línia de por amb els catalans Guirado i Mas.

alisona-taumalolo-2011-9-9-7-10-52.jpg

En Taumalolo s'escapa de la pressió dels All Blacks durant la passada Copa del Món.

Els salts al serveis de toc i el recolzament en els punts de contacte han estat dos dels punts febles dels catalans al llarg de la temporada. Per corregir aquestes mancances el club ha contractat els serveis del internacional gal·lès Luke Charteris, que enguany acabava contracte amb els Newport Dragons.

Luke-Charteris_2654908.jpg

En Luke Charteris durant la passada edició de la Copa del Món.

Per acabar d’apuntalar i reforçar el paquet de davanters, la USAP ha realitzat un parell d’incorporacions de luxe a la seva tercera línia, enguany massa tova i discutida. L’internacional samoà Daniel Leo (fins aquest anys a les files del Bordeus) i sobretot el fitxatge de l’escocès Alsadir Strokosch (fins ara a les files del Gloucester i indiscutible al XV del card) han de millorar les prestacions dels terceres usapistes, homes com Tuilagi, Tonita o Chouly.

Alasdair-Strokosch-Scotland-2012_2718077.jpg

Alsadir Strokosch durant un partit del Sis Nacions.

El mig de melé de la USAP també despertava dubtes. La mala ratxa del català Cazenave i el mal estat de forma de David Melé havien mostrat les mancances d’un equip que necessitava aire fresc a la distribució i organització del joc. Precisament per això el club ha contractat l’irlandès Thomas O’Leary, internacional per Irlanda i fins ara jugador del potent Munster, que ha de servir de revulsiu als problemes de distribució en el joc usapista.

Jamie+Roberts+Tomas+O+Leary+Ireland+v+Wales+apDeR_TjrbHl.jpg

En Thomas O'Leary arriba per reorganitzar l'estructura de joc catalana.

També de Munster arriba el darrer fitxatge de la USAP fins al moment, el neozelandès Lifeimi Mafi, un jugador que pot ocupar els centres gràcies a la seva velocitat, placatge i habilitat en el joc a la mà. L’arribada de Mafi podria ser el recanvi natural d’en Maxime Mermoz, de qui s’especula que marxarà a un club més potent la propera temporada.

Munster-v-Ospreys-Lifemi-Mafi-Jonny-Vaughton_2150513.jpg

El neozelandès Mafi en una acció de joc amb el Munster.

La nova llar del rugbi català

dimarts , 14/02/2012

Fa uns dies la Federació Catalana de Rugbi va signar un conveni de col·laboració amb l’ajuntament de Terrassa per a la construcció de l’anhelat Centre de Tecnificació de rugbi a la ciutat egarenca. Aquesta iniciativa no és nova: ja fa temps que la FCR buscava terrenys on construir un espai per a la millora i tecnificació de jugadors, àrbitres i entrenadors amb l’objectiu de millorar el nivell del rugbi català. Fa uns anys es va parlar molt seriosament de l’opció Sant Cugat, per bé que el projecte no va arribar a bon port.

terrassa.png

L'alcalde de Terrassa, el socialista Pere Navarro, i el president de la FCR, el senyor Ignasi Planas.

El nou centre disposarà de una aula, sis vestidors, gimnàs, bar i un camp de gespa artificial, i allotjarà a la FCR i al club local, els Carboners de Terrassa, un club molt jove, actiu i amb molta empenta que està fent les coses realment bé per promocionar l’oval a la ciutat i al Vallès. Aquest camp, que estarà ubicat al barri de Les Fonts, serà inaugurat al llarg del proper 2013, per bé que també allotjarà a l’equip de futbol local del barri.

El muntant total de l’operació ronda el milió d’euros i serà sufragat pel consistori egarenc i per la Conselleria d’Esports de la Generalitat. Des d’un bon començament s’han escoltat veus a favor i en contra del projecte. Hi ha qui argumenta que l’elecció del barri de Les Fonts a Terrassa suposa un problema a l’hora d’apropar-se en transport públic, i que potser caldria haver ubicat el centre en una zona amb més afició per l’oval. ALtres veus reivindiquen tot el contrari, defensant l’obertura del rugbi a nous espais del país on arribar amb major cobertura i difondre al màxim aquest esport.

Ara s’obre un interrogant sobre el futur del camp municipal de la Foixarda com a “estadi nacional” de les diferents seleccions catalanes de rugbi. Malgrat que Catalunya ha jugat en diversos camps (Baldiri Aleu, Cornellà, L’Hospitalet…), el camp de la Foixarda sempre ha estat considerat la “seu no oficial”de la selecció catalana de rugbi. Esperem que aquest camp no es deixi perdre (ja sabem que l’Ajuntament de Barcelona mai ha mostrat especial interès pels camps de rugbi de la ciutat).