Arxiu del mes: març 2012

L’ascens haurà d’esperar

dilluns, 26/03/2012

Gerro d’aigua freda. Aquest cap de setmana ha estat nefast pels dos clubs catalans que busquen l’ascens a Divisió d’Honor “B”, que són el Sant Cugat i el BUC. Tots dos equips van guanyar els partits de tornada de les seves eliminatòries d’ascens a Divisió d’Honor B, però per un resultat que no els permetia guanyar en el global de l’eiminatòria, ja que tots dos clubs havien perdut en els partits d’anada.

D53A2FFD-D8C8-1BC6-F16F0CBABBB2B094.jpg

El STQ no ha superat l'eliminatòria contra el Granada i se les veurà amb el Belenos asturià.

El Sant Cugat i el BUC van perdre el global de l’eliminatòria contra el Granada i La Corunya, respectivament. Especialment dramàtica fou l’eliminació del Sant Cugat, que després d’avançar-se en el seu partit a la Guinardera per 19 a 9 a la primera part, va veure com el seu rival li retallava les distàncies a un 19 a 14 que els eliminava, ja que al partit d’anada havien perdut per sis punts. En els instants finals del partit l’obertura Iñaki va fallar un xut de càstig que podria haver resultat decisiu per l’esdevenir de l’eliminatòria. Una cosa força similar li va passar al club de Barcelona, que va imposar-se a la Corunya però no va poder remuntar els tres punts de desavantatge que havia encaixat a la Foixarda.

buc-rugby.jpg

El BUC tampoc va passar l'eliminatòria i jugarà la repesca contra el Zarautz

 

Ara bé, no tot està perdut, ja que tant el Sant Cugat com el BUC podràn jugar una repesca per optar a una plaça d’ascens a Divisió d’Honor “B”. El Sant Cugat haurà de jugar contra el Belenos d’Astúries mentre que el BUC se les veurà amb el bascos de Zarautz. Molta sort a tots dos clubs!

Despullant els secrets tàctics de Gal·les

dimarts , 20/03/2012

Gal·les és l’equip del moment. No hi ha cap equip a Europa que li pugui fer ombra a nivell físic ni sobretot tàctic, i heus aquí que el seu tècnic Warren Gatland n’és el màxim responsable. Gatland és un tècnic neozelandès, convençut que la millor manera per trencar les defenses rivals no és acumular homes pesants a la davantera i entrar a cops de cap (malgrat que ell era un magnífic primera línia), si no buscant la velocitat i el dinamisme del joc, al més pur estil kiwi. A continuació anem a detallar algun dels seus secrets:

Aspectes ofensius

Gal·les és un equip que ataca amb criteri, mantenint al màxim la possessió de l’oval. A l’hora d’atacar, els miners confien en la força dels seus davanters i en la qualitat dels seus tres quarts. Seguint el model de joc neozelandès, Gal·les inclou els seus terceres (dorsals 8,7 i 6) entre es tres quarts en les jugades d’atac, per reforçar la força en els agrupaments i donar opcions de continuïtat al joc, mitjançant intervals d’atac ràpids i contundents.

A més a més, els homes del drac aprofiten la qualitat i la rapidesa dels seus tres quarts com a arma definitiva per trencar els esquemes defensius dels rivals. Els davanters més forts (primeres i segones línies) fixen un punt de contacte, el mig de melé allibera ràpid la pilota i la distribueix entre els seus tres quarts.

Per il·lustrar les claus tàctiques ofensives us adjunto un vídeo que recull les millors jugades i assajos de Gal·les durant la Copa del Món de fa uns mesos. Fixeu-vos que els centres miners (dorsals 12 i 13) són els únics que s’atreveixen a fer creus, a redoblar els companys, entrar en suport, falses creus, jugades qua culminen els seus ales (dorsals 11 i 14) no necessàriament enganxats a la línia de banda i com l’arrier (dorsal 15) entra en pràcticament totes les jugades d’atac fins a la cuina de l’equip defensor, en un plantejament ofensiu i atrevit que molts considerarien pràcticament suïcida.

[youtube V4R-qj8kF-E&feature=related]

El joc d’associació entre George North, Leigh Halfpenny, Jonathan Davies, Jamie Roberts, Toby Faletau i Alex Cuthbert gairebé sempre culmina a la zona de marca rival, en un desplegament espectacular de joc ofensiu i dinamisme en atac. Us haureu fixat també en que Gal·les pràcticament mai utilitza els xuts llargs per sortir-se de la pressió rival, si no que busca moure la pilota per obrir escletxes en el sistema defensiu rival (cosa que cap altre equip europeu fa). Tant és així que sembla que xutar una pilotada llarga sigui un pecat en aquest equip. A més, Gal·les mai abusa de la tècnica del pick and go per avançar metres, si no que prefereix jugar en llarg, integrant els davanters als tres quarts per fer-los partícips del joc i aconseguir un recolzament total en cas de que l’atac miner es veies col·lapsat per un agrupament rival.

Aspectes defensius

Warren Gatland parteix de la premissa que la millor defensa és un bon atac, i obvia els tradicionals mecanismes defensius del rugbi. Gatland aposta per un atac continu sense pilota, això és, buscar obertament la pilota en les fases de conquesta, infligint una pressió total (i gairebé infernal) dels seus homes a la línia, que gràcies a la seva gran rapidesa es planten fàcilment a la línia rival i la forcen a entrar en punts de contacte (on gràcies a la rapidesa dels terceres miners sovint es recupera la pilota) o bé se l’obliga a haver de xutar la pilota fora del camp per alleugerir la pressió dels homes del drac. Tanmateix, homes com Ferris, Warbuton, Adam Jones o Faletau són popularment coneguts per la seva duresa en els placatges i la força amb la que trenquen els agrupaments.

Amb un domini gairebé total de les fases estàtiques (melés espontànies i serveis de toc) la davantera minera ha consolidat bona part de l’estratègia defensiva i el control dels partits fonamentats des dels homes forts per a què la gran habilitat dels tres quarts miners pogués brillar amb llum pròpia. Fixeu-vos com no van dexar gairebé cap opció al seu rival italià en un partit d’aquest Sis Nacions gràcies a la pressió intensa i la defensa en línea dels miners:

[youtube z9DZRBDX3NM]

Rugbi Total

Un bon exemple d’aquest “rugbi total” (que integra defensa i atac, fases estàtiques i dinàmiques i fases d’atac i fases de conquesta en un mateix estil), que mai especula i sempre vol atacar (independentment del resultat) malgrat saber que deixa algunes zones descobertes pels contraatacs dels seus rivals el vam veure al primer partit d’aquest Sis Nacions a Dublín, en el partit que els enfrontava a Irlanda. Per a molts entrenadors, aquest ha estat el millor partit de rugbi dels darrers anys per les solucions tàctiques que troba el tècnic Warren Gatland a les necessitats del joc del seu equip. Aquell dia Gal·les va demostrar ser un equip que sabia jugar però també deixar jugar al rival, que podia lluitar sense trair el seu propi estil i per sobre de tot, que sabia patir sense perdre el control del joc i del partit en cap moment.

[youtube VZKtrdD69go]

Un nou blog de rugbi en català

divendres, 16/03/2012

Avui volia compartir amb vosaltres un noticia que m’ha omplert d’alegria, com és la creació d’un nou blog de rugbi en català que amplia, reforça i millora substancialment l’oferta de rugbi en la nostra llengua. El blog en qüestió es diu Rugbi XV i el seu autor és en José Gómez, tota una eminència de l’oval al principat.

Aquest nou blog (que podeu seguir a Twitter sota el nom de @Rugbicat) amplia la informació que podeu trobar a altres espais web de gran qualitat com ara el blog de la Penya Avant, o en un nivell inferior, en aquest mateix blog.

François Steyn, o com xutar de sobrebot des de quaranta metres

dimarts , 13/03/2012

En el rugbi del segle XXI és poc usual veure xuts de sobrebot en els partits d’elit. La recompensa és poca (tres punts) i els riscos que es prenen són massa alts com per “malgastar” jugades d’atac que podrien acabar a la marca rival amb xuts de fiabilitat dubtosa.

Per això sempre han-destacat jugadors com el sud-africà François Steyn, que actualment milita al Racing Metro 92 de París, club del poderós TOP14. Tot just aquesta setmana hem vist com és capaç de clavar un xut de sobrebot des de més de seixanta metres a pocs minuts del final del partit i quedar-se tant ample. Sense cap dubte Steyn és un dels estranys privilegis de la natura, i el seu peu, un canó de gran precisió:

[youtube 3DkPOO2tF0o#!]

Campionat d’Espanya juvenil

dijous, 1/03/2012

Aquest cap de setmana es juga el campionat d’Espanya de rugbi de categoria juvenil amb la participació de les seleccions de Madrid, País Basc, Castella-Lleó, Astúries, Andalusia i l’amfitriona Catalunya. El format divideix el sis equips en dos grups, amb seu al camp de rugbi de Cornellà i de L’Hospitalet. En aquest cartell podeu observar els horaris i seus dels partits:

cartell campionat.jpg

El dissabte al migdia l’oferta es completa amb la possibilitat de veure en acció una selecció catalana sènior “B”, anomenada Catalunya Invitació, amb diversos jugadors de les divisions catalanes (ja que els equips de Divisió d’Honor o Primera Nacional tenen jornada de lliga), que jugarà contra el segon equip del Manuel Belgrano, un club argentí. Per rematar la jornada els juvenils de Narbona jugaran contra el primer equip del Manuel Belgrano, completant una gran jornada de rugbi que no us podeu perdre!