Despullant els secrets tàctics de Gal·les

Gal·les és l’equip del moment. No hi ha cap equip a Europa que li pugui fer ombra a nivell físic ni sobretot tàctic, i heus aquí que el seu tècnic Warren Gatland n’és el màxim responsable. Gatland és un tècnic neozelandès, convençut que la millor manera per trencar les defenses rivals no és acumular homes pesants a la davantera i entrar a cops de cap (malgrat que ell era un magnífic primera línia), si no buscant la velocitat i el dinamisme del joc, al més pur estil kiwi. A continuació anem a detallar algun dels seus secrets:

Aspectes ofensius

Gal·les és un equip que ataca amb criteri, mantenint al màxim la possessió de l’oval. A l’hora d’atacar, els miners confien en la força dels seus davanters i en la qualitat dels seus tres quarts. Seguint el model de joc neozelandès, Gal·les inclou els seus terceres (dorsals 8,7 i 6) entre es tres quarts en les jugades d’atac, per reforçar la força en els agrupaments i donar opcions de continuïtat al joc, mitjançant intervals d’atac ràpids i contundents.

A més a més, els homes del drac aprofiten la qualitat i la rapidesa dels seus tres quarts com a arma definitiva per trencar els esquemes defensius dels rivals. Els davanters més forts (primeres i segones línies) fixen un punt de contacte, el mig de melé allibera ràpid la pilota i la distribueix entre els seus tres quarts.

Per il·lustrar les claus tàctiques ofensives us adjunto un vídeo que recull les millors jugades i assajos de Gal·les durant la Copa del Món de fa uns mesos. Fixeu-vos que els centres miners (dorsals 12 i 13) són els únics que s’atreveixen a fer creus, a redoblar els companys, entrar en suport, falses creus, jugades qua culminen els seus ales (dorsals 11 i 14) no necessàriament enganxats a la línia de banda i com l’arrier (dorsal 15) entra en pràcticament totes les jugades d’atac fins a la cuina de l’equip defensor, en un plantejament ofensiu i atrevit que molts considerarien pràcticament suïcida.

[youtube V4R-qj8kF-E&feature=related]

El joc d’associació entre George North, Leigh Halfpenny, Jonathan Davies, Jamie Roberts, Toby Faletau i Alex Cuthbert gairebé sempre culmina a la zona de marca rival, en un desplegament espectacular de joc ofensiu i dinamisme en atac. Us haureu fixat també en que Gal·les pràcticament mai utilitza els xuts llargs per sortir-se de la pressió rival, si no que busca moure la pilota per obrir escletxes en el sistema defensiu rival (cosa que cap altre equip europeu fa). Tant és així que sembla que xutar una pilotada llarga sigui un pecat en aquest equip. A més, Gal·les mai abusa de la tècnica del pick and go per avançar metres, si no que prefereix jugar en llarg, integrant els davanters als tres quarts per fer-los partícips del joc i aconseguir un recolzament total en cas de que l’atac miner es veies col·lapsat per un agrupament rival.

Aspectes defensius

Warren Gatland parteix de la premissa que la millor defensa és un bon atac, i obvia els tradicionals mecanismes defensius del rugbi. Gatland aposta per un atac continu sense pilota, això és, buscar obertament la pilota en les fases de conquesta, infligint una pressió total (i gairebé infernal) dels seus homes a la línia, que gràcies a la seva gran rapidesa es planten fàcilment a la línia rival i la forcen a entrar en punts de contacte (on gràcies a la rapidesa dels terceres miners sovint es recupera la pilota) o bé se l’obliga a haver de xutar la pilota fora del camp per alleugerir la pressió dels homes del drac. Tanmateix, homes com Ferris, Warbuton, Adam Jones o Faletau són popularment coneguts per la seva duresa en els placatges i la força amb la que trenquen els agrupaments.

Amb un domini gairebé total de les fases estàtiques (melés espontànies i serveis de toc) la davantera minera ha consolidat bona part de l’estratègia defensiva i el control dels partits fonamentats des dels homes forts per a què la gran habilitat dels tres quarts miners pogués brillar amb llum pròpia. Fixeu-vos com no van dexar gairebé cap opció al seu rival italià en un partit d’aquest Sis Nacions gràcies a la pressió intensa i la defensa en línea dels miners:

[youtube z9DZRBDX3NM]

Rugbi Total

Un bon exemple d’aquest “rugbi total” (que integra defensa i atac, fases estàtiques i dinàmiques i fases d’atac i fases de conquesta en un mateix estil), que mai especula i sempre vol atacar (independentment del resultat) malgrat saber que deixa algunes zones descobertes pels contraatacs dels seus rivals el vam veure al primer partit d’aquest Sis Nacions a Dublín, en el partit que els enfrontava a Irlanda. Per a molts entrenadors, aquest ha estat el millor partit de rugbi dels darrers anys per les solucions tàctiques que troba el tècnic Warren Gatland a les necessitats del joc del seu equip. Aquell dia Gal·les va demostrar ser un equip que sabia jugar però també deixar jugar al rival, que podia lluitar sense trair el seu propi estil i per sobre de tot, que sabia patir sense perdre el control del joc i del partit en cap moment.

[youtube VZKtrdD69go]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús