Arxiu del mes: abril 2012

BUC i Sant Cugat ja són equips de Divisió d’Honor “B”

dilluns, 23/04/2012

Objectiu realitzat. Missió acomplerta. Els dos equips catalans amb opció d’ascens a Divisió d’Honor “B” (Sant Cugat i BUC) ja són equips de la categoria de plata. El camí de l’ascens no ha estat gens fàcil per a cap dels dos clubs, ja que primer se les han hagut de veure en una Primera Nacional molt complicada, amb un Ponent excel·lent i pletòric que ha venut molt cara la seva pell a la fase regular.

Un cop assegurades les dues primeres places que permeten disputar els play-off d’ascens, tots dos clubs han hagut d’anar a una segona eliminatòria de repesca després de perdre contra el Universidad de Granada (cas del Sant Cugat) i el Universidade da Coruña (en el cas del BUC). Curiosament en tots dos casos els equips catalans van perdre l’eliminatòria per un sol punt en el resultat global. Però els dos equips catalans van ser capaços de sobreposar-se a aquest gerro d’aigua freda i aprofitar l’eliminatòria de repesca per assolir el tant anhelat ascens de categoria.

El Sant Cugat se les va veure amb els asturians del Belenos Rugby Club a l’eliminatòria de repesca, que aquest cop si van poder superar. El Sant Cugat afrontarà la seva primera temporada entre els millors equips de l’estat espanyol, gràcies al creixement exponencial del nivell de joc de l’equip i l’enorme progressió dels seus jugadors en els darrers anys. No debades, a Sant Cugat es treballa molt i molt bé l’escola de rugbi i en la formació de nous jugadors a nivell esportiu i humà. Sense anar més lluny, només cal veure un partit dels seus equips base (bé siguin cadets, infantils, juvenils o Sub23) per adonar-se del segell inconfusible del club del Vallés, un exemple a seguir pels clubs catalans amb creixement potencial.

L’altre equip català, el BUC, va superar als sempre complicats bascos del Zarautz en la seva eliminatòria de repesca. Els Bucaners tornen a la divisió de plata del rugbi estatal després d’una temporada “a l’infern” de Primera Nacional. El BUC, fundat al 1929, és un dels quatre clubs històrics de Catalunya (els altres històrics són la Santboiana, la secció de rugbi del FC Barcelona i el Cornellà) i un dels equips amb més història i èxits del principat. El BUC sempre s’havia caracteritzat per un estil de joc dinàmic, alegre i ofensiu, molt ràpid, àgil i agradable per a l’espectador i els rivals. Al llarg de l’any els Bucaners han anat de menys a més i retornen a Divisió d’Honor “B” per la porta gran, desprès que tot just fa un parell de temporades l’equip patís per presentar XV homes al camp i amb divisions entre jugadors, tècnics i l’antiga presidència del club. Enguany els Bucaners han demostrat la seva gran capacitat de regeneració social i esportiva, retornant al lloc que per història li correspon.

Buc vs Barça.jpg

 

Les noies d’ INEF Barcelona, campiones de Divisió d’Honor

diumenge, 22/04/2012

Les noies de l’INEF Barcelona han revalidat el seu títol de campiones de Divisió d’Honor femenina el passat cap de setmana gràcies a la victòria sobre les basques dels Bizkarians en la darrera jornada de Divisió d’Honor, i certificar el seu primer lloc a la classificació final, amb un punt d’avantatge sobre les segones classificades, les noies de la Universidade da Coruña.

rugby inef.jpg

Les osses tanquen la seva temporada amb un ple de victòries, per bé que en moltes d’elles no han pogut sumar el bonus ofensiu (que s’adjudica l’equip que fa quatre assajos o més). A aquesta victòria cal sumar-li el Campionat de Catalunya femení que les osses ja han guanyat de manera matemàtica, amb un coixí de vint punts sobre les segones classificades.

D’altra banda, l’altre equip català de Divisió d’Honor espanyola, el GEiEG, va imposar-se com a local a la darrera jornada de lliga a les cueres, l’equip madrileny del Sanse (San Sebastián de los Reyes) certificant la seva permanència a la màxima categoria del rugbi estatal.

Els “bad boys” del rugbi: Gavin Henson

dimarts , 10/04/2012

El Regne Unit en general té un seriós problema amb el comportament d’alguns dels seus esportistes més brillants. La premsa groga anglesa ha contribuït a riure-li les gràcies a esportistes d’un talent immens que s’han deixat perdre per culpa de les festes, els escàndols i massa sovint, l’alcohol. Sense anar més lluny, dos dels millors futbolistes britànics de tots els temps, George Best i Paul Gascoine, van deixar perdre bona part del seu talent malgastant els seus millors anys en festes i borratxeres.

El rugbi no és pas un excepció dins de l’esport britànic, i no són pocs els casos de jugadors o tècnics (tant de rugbi XV com de XIII o League) que han malgastat part del seu potencial esportiu per no seguir uns hàbits que es pressuposen en un esportista d’elit.

El cas del que avui volia parlar és el del jugador gal·lès Gavin Henson. En Henson és un noi de 30 anys, que juga d’utility back (pot jugar en diverses posicions a la línia de tres quarts) amb una qualitat immensa. Rapidesa, agilitat, força, potència, bon joc a la mà i un guant de seda al peu que van catapultar-lo a la titularitat i el lideratge dels Ospreys entre els anys 2003 i el 2010. Les seves bones actuacions amb el seu club li van obrir la porta de la selecció nacional, i amb els dragons va tocar la glòria al guanyar els Sis Nacions de 2005 i 2008 completant un Grand Slam. Més enllà del rugbi, Henson va tenir un fill amb la cantant Charlotte Church, una celebritat al Regne Unit (que fins i tot tenia un programa televisiu propi), a l’any 2007. Aquest fet va catapultar a la parella a la primera línia de foc mediàtica, de la que en Henson no ha volgut escapar mai.

Gavin Henson.jpg

Però el món del rugbi (i de l’esport en general) se li va quedar petit a en Gavin Henson. L’any 2009 va decidir penjar les botes de forma temporal per dedicar-se al món de la faràndula i de l’espectacle. El seu cos musculat i la seva popularitat li van obrir les portes de la televisió, com a actor de sèries televisives dels canals ITV1 o la BBC. Aquest fet li va valer fortes crítiques del món del rugbi, especialment important a Gal·les.

En una sortida cap endevant, en Henson va deicidir tornar a jugar a la primavera de 2010, en una aventura que el va portar a Londres (on va estar jugant un temps amb els Saracens) i a França, on va jugar unes setmanes amb el Toló. Cap de les dues experiències va ser satisfactòria i en Henson va tornar al seu Gal·les natal, per defensar la samarreta de l’etern rival d’Ospreys, els Cardiff Blues.

Si a nivell esportiu l’estrella de Henson s’ha anat apagant, la seva faceta mediàtica no ha fet més que créixer. En Henson va ocupar totes les portades del cor del país a la primavera de 2010 quan va anunciar el seu divorci de la cantant Charlotte Church tot just dos mesos després d’haver-se casat i amb qui havia tingut una segona filla poc temps abans. El solter Henson va convertir-se en objectiu de la premsa rosa, i ell va decidir aprofitar-ho tot buscant novia en una edició del reality televisiu The Bachelor, un programa on un grapat de noies es barallen per ser l’escollida d’un noi, preferentment guapo i/o famós, on va conèixer la seva actual parella.

Gavin-Henson-The-Bachelor-007.jpg

Henson i les seves amigues del rality "The Bachelor"

 

A més a més, en Gavin Henson havia estat detingut en diverses ocasions per la policia a causa de desordre públic (les seves monumentals festes són ben conegudes al llarg i ample del Regne Unit). La seva última malifeta, i que segurament li ha tancat la seva darrera oportunitat com a jugador, va ser emborratxar-se i muntar un bon escàndol en l’avió amb que tornava de Glasgow després d’una dura derrota del seu club al camp dels Warriors. La línea aèria (Flybe) li ha prohibit l’entrada als seus avions en els propers sis mesos, i el seu club, els Cardiff Blues, li van aplicar una multa exemplar, a més d’ensenyar-li la porta de sortida del club, que segurament traspassarà en els propers mesos.

En definitiva, els cas de Gavin Henson és un típic cas d’esportista britànic desaprofitat, que s’ha guanyat la desaprovació del món del rugbi en general i que ha deixat perdre el seu enorme talent al no tenir prou seny com per redirigir la seva carrera. Henson no tornarà a vestir la samarreta de Gal·les (de fet, ja no va ser convocat ni per la Copa del Món de Nova Zelanda ni pel passat Sis Nacions), i segurament tampoc trobarà un club de primer nivell que aposti per ell. Per desgràcia, ell ja fa molts anys que va deixar de fer-ho.