Arxiu del mes: maig 2012

I Shane Williams se’n va anar per la porta gran….

dimarts , 29/05/2012

Hi ha pocs jugadors més carismàtics que el gran Shane Williams. Un ala tancat dels de tota la vida, del que ja vam parlar en una anterior entrada en aquest mateix blog del dia en que va decidir retirar-se de la selecció de Gal·les, amb la que tants i tants èxits havia aconseguit.

shane-williams.jpg

En Shane Williams havia anunciat també que aquesta seria la seva darrera temporada en actiu com a professional amb l’Ospreys, el seu club de tota la vida, en els que ha estat impartint lliçons de rugbi durant els darrers quinze anys. En un esforç majúscul, el club més popular de Swansea va classificar-se per la final de la lliga celta (també coneguda com a PRO-12), després de finalitzar en segona posició final la fase regular i haver-se desfet del Munster amb certa facilitat a les semifinals disputades al Liberty Stadium de la ciutat minera.

Per cinquena vegada la història, els de Swansea es classificaven per la final de la Lliga Celta, contra els totpoderosos i flamants campions europeus de Leinster (de fet, encara no feia una setmana que el club de Dublín s’havia coronat campió d’Europa al mític estadi de Twickenham). A priori el factor camp (la final es jugava al camp del primer classificat, el Leinster) i el bon estat dels de Dublín restaven opcions als gal·lesos, un equip amb els que ben pocs analistes comptaven a principi de temporada.

I de fet, a la mitja part ja èrem molts els que donàvem campions als irlandesos del Leinster, gràcies a un clar marcador a favor al final del primer temps (17 a 9 a favor de Leinster). Va ser en aquest precís instant quan va aparèixer el geni de Shane Williams. Als seus 35 anys va carregar-se el pes de tot el seu equip a l’esquena per remuntar el marcador advers anotant un primer assaig a mitjans del segon temps i un dramàtic assaig a tres minuts del final i amb el seu equip sis punts per sota en el marcador. Gràcies al talent de Shane Williams i el treball en bloc dels jugadors d’Ospreys, el club de Swansea va imposar-se finalment per un ajustadíssim 30 a 31 i coronant-se campions de la Lliga Celta per quarta vegada a la seva història (de cinc finals disputades).

El triomf en la Lliga Celta suposa un comiat d’or per a un jugador que ha marcat una època en el rugbi europeu, per a un home que podia haver acabat essent futbolista. Quan era estudiant de secundària, l’equip de rugbi del seu institut no va incloure’l en el seu equip ja que era massa baix i lleuger per a jugar al rugbi, i en Shane Williams va haver de passar-se a l’equip de futbol del seu centre d’ensenyament secundari. Com no era pas un virtuós de la pilota, el seu entrenador de seguida el va col·locar sota pals, on gràcies a la seva habilitat i reflexes ben aviat van començar a destacar. Però per sort per a l’esport oval, un diumenge en Shane Williams va ser convidat pels seus amics de la colla per jugar un partit amb el club del barri, l’Amman United RFC. Aquell dia Shane Williams va anotar cinc assajos, i va abandonar la pilota rodona per passar-se a l’oval. Aquesta història posa el seu punt i a part (ningú creu seriosament que el seu adéu sigui un punt i final) amb la seva darrera exhibició amb els Ospreys a la gran final de la Lliga Celta, amb assaig decisiu al final de partit inclòs. Per a un parlant del gal·lès i gran defensor de la cultura del seu país no pot haver-hi millor final. Shane Williams, el campió celta.

L’amic i company José Gámez em va passar el vídeo resum amb els dos darrers assajos de Shane Williams amb la samarreta d’Ospreys. Moltes gràcies!!

[youtube vPlkMPocPFs&feature=ytfce]

Ignasi Planas, reelegit president de la FCR

dimarts , 29/05/2012

El senyor Ignasi Planas ha estat escollit president de la Federació Catalana de Rugbi pels propers sis anys, desprès de les eleccions celebrades fa un dies i en les que va vèncer per setze vots a sis a l’altre candidatura a la presidència de la FCR, encapçalada pel senyor Víctor Marlet.

rugbi_ignasiplanas.jpg

En aquest procés han participat vint-i-dos dels trenta-un clubs catalans, el que suposa una participació del 70%. Des d’aquí li desitgem al senyor Planas i a tots els seus companys/es de candidatura una legislatura ben plàcida i profitosa pel conjunt del rugbi català, i que el relatiu bon estat del rugbi català (augment de clubs, fitxes i aficionats) segueixi creixent com fins a la data.

Leinster torna a guanyar la Heineken Cup

dijous, 24/05/2012

El conjunt de la província irlandesa de Leinster va fer història el cap de setmana passat al imposar-se clarament als seus veïns de l’Ulster (42 a 14) en la final de la Heineken Cup (nom comercial de la Copa d’Europa de rugbi) a l’estadi de Twickenham, tradicional santuari del rugbi anglès.

leinsterWinHcup12_large.jpg
La final va ser una festa esportiva i cívica, on més de vuitanta mil persones van gaudir de la festa del rugbi europeu en un ambient relaxat, amb dues aficiona barrejades que feien onejar indistintament, les banderes de les províncies de Leinster i l’Ulster, però també tricolors republicanes i banderes unionistes sense que hi hagués cap incident remarcable.

En l’aspecte purament esportiu, el partit no va tenir color, i el conjunt capitanejat de Brian O’Driscoll, Cian Healy i Jonathan Sexton no van deixar cap opció de victòria a l’equip revelació de la temporada, els irlandesos de l’Ulster. Amb un joc elèctric i brillant, i la tradicional aposta ofensiva del conjunt de Dublín, els homes de la “blue army” van fer-se amb el control de la possessió, del territori i del tempo del partit, castigant a la bona defensa de l’Ulster en les fases estàtiques i trencant els seus sistemes defensius en les fases de joc obert o dinàmiques. Us deixo amb un vídeo de les millors jugades del partit:

[youtube 8vQwqV2RgcY]

Amb la victòria a la màxima competició continental, els de Dublín es converteixen el el segon equip europeu capaç de guanyar la competició dos anys seguits (després que els Leicester Tigers ho fessin els anys 2001 i 2002)i es consolida a l’elit del rugbi europeu amb tres títols continentals, a només un del totpoderós Toulouse, i sumant-ne un de més que el Munster, els grans rivals del conjunt de la capital d’Irlanda.

L’assegurança esportiva de la FCR

dimarts , 1/05/2012

Jugar a un esport de contacte com el rugbi suposa un risc més o menys elevat de lesió. Les lesions més freqüents d’aquest esport comprenen luxacions, esquinços, trencaments diversos i cops forts. És per això que els jugadors de rugbi han de pagar una fitxa anual que inclou les despeses d’assegurança mèdica, per poder preveure lesions i facilitar-ne el seu tractament. El preu d’aquesta fitxa esportiva per a un jugador sènior és de 155 euros, 95 dels quals corresponen al pagament de la mútua que cobreix les possibles lesions dels esportistes ( i 30 euros van a para a la butxaca de la Federació Espanyola de Rugbi, en un tema que un altre dia en parlarem).

En el cas de la Federació Catalana de Rugbi, l’entitat rectora del rugbi de casa nostre senzillament es limita a recollir els diners dels jugadors del país per després passar-los a la UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya), que és l’entitat que té contractada una assegurança amb una empresa sanitària privada que cobreix als esportistes de les diverses federacions esportives que té afiliades.

Fins aquí, tot correcte. El cas és que enguany he escoltat diversos casos de jugadors de clubs diversos (des de Tercera Catalana fins a jugadors de Divisió d’Honor de la Santboiana) queixant-se de la lentitud, el passotisme, múltiples traves i la mala gestió sanitària que han estat objecte. Fins i tot, jo mateix he hagut d’anar a urgències al llarg de la temporada per un parell de lesions i he comprovat, de primera mà, com treballen aquestes mútues.

El cas és especialment sagnant quan la lesió esdevé important i requereix intervenció quirúrgica, com ara lesions de lligaments del genoll o similars. En aquests casos l’asseguradora (en aquest cas L’Aliança, entitat a punt de fer fallida) no ha actuat amb la diligència que s’esperava i els jugadors han hagut d’esperar molts mesos per ser atesos per un traumatòleg o per ser operats a quiròfan.

Investigant una mica sobre les causes d’aquest mal funcionament, m’ha sobtat descobrir que la causa del mal funcionament de l’assegurança esportiva es deu a un escàndol amb el mitjancer de les asseguradores de la UFEC. El president de la UFEC, el senyor David Moner, va contractar una corredoria d’assegurances amb bastant recorregut i prestigi a casa nostra. L’escàndol va sortir quan un senyor d’aquesta corredoria d’assegurances (ja veterà, a la vora de jubilar-se) va quedar-se amb diversos milers d’euros corresponents a les assegurances esportives de diverses federacions, entre elles, sembla estar la de rugbi, ocasionant els problemes derivats i les molèsties que això suposa.

FCR.jpg