I Shane Williams se’n va anar per la porta gran….

Hi ha pocs jugadors més carismàtics que el gran Shane Williams. Un ala tancat dels de tota la vida, del que ja vam parlar en una anterior entrada en aquest mateix blog del dia en que va decidir retirar-se de la selecció de Gal·les, amb la que tants i tants èxits havia aconseguit.

shane-williams.jpg

En Shane Williams havia anunciat també que aquesta seria la seva darrera temporada en actiu com a professional amb l’Ospreys, el seu club de tota la vida, en els que ha estat impartint lliçons de rugbi durant els darrers quinze anys. En un esforç majúscul, el club més popular de Swansea va classificar-se per la final de la lliga celta (també coneguda com a PRO-12), després de finalitzar en segona posició final la fase regular i haver-se desfet del Munster amb certa facilitat a les semifinals disputades al Liberty Stadium de la ciutat minera.

Per cinquena vegada la història, els de Swansea es classificaven per la final de la Lliga Celta, contra els totpoderosos i flamants campions europeus de Leinster (de fet, encara no feia una setmana que el club de Dublín s’havia coronat campió d’Europa al mític estadi de Twickenham). A priori el factor camp (la final es jugava al camp del primer classificat, el Leinster) i el bon estat dels de Dublín restaven opcions als gal·lesos, un equip amb els que ben pocs analistes comptaven a principi de temporada.

I de fet, a la mitja part ja èrem molts els que donàvem campions als irlandesos del Leinster, gràcies a un clar marcador a favor al final del primer temps (17 a 9 a favor de Leinster). Va ser en aquest precís instant quan va aparèixer el geni de Shane Williams. Als seus 35 anys va carregar-se el pes de tot el seu equip a l’esquena per remuntar el marcador advers anotant un primer assaig a mitjans del segon temps i un dramàtic assaig a tres minuts del final i amb el seu equip sis punts per sota en el marcador. Gràcies al talent de Shane Williams i el treball en bloc dels jugadors d’Ospreys, el club de Swansea va imposar-se finalment per un ajustadíssim 30 a 31 i coronant-se campions de la Lliga Celta per quarta vegada a la seva història (de cinc finals disputades).

El triomf en la Lliga Celta suposa un comiat d’or per a un jugador que ha marcat una època en el rugbi europeu, per a un home que podia haver acabat essent futbolista. Quan era estudiant de secundària, l’equip de rugbi del seu institut no va incloure’l en el seu equip ja que era massa baix i lleuger per a jugar al rugbi, i en Shane Williams va haver de passar-se a l’equip de futbol del seu centre d’ensenyament secundari. Com no era pas un virtuós de la pilota, el seu entrenador de seguida el va col·locar sota pals, on gràcies a la seva habilitat i reflexes ben aviat van començar a destacar. Però per sort per a l’esport oval, un diumenge en Shane Williams va ser convidat pels seus amics de la colla per jugar un partit amb el club del barri, l’Amman United RFC. Aquell dia Shane Williams va anotar cinc assajos, i va abandonar la pilota rodona per passar-se a l’oval. Aquesta història posa el seu punt i a part (ningú creu seriosament que el seu adéu sigui un punt i final) amb la seva darrera exhibició amb els Ospreys a la gran final de la Lliga Celta, amb assaig decisiu al final de partit inclòs. Per a un parlant del gal·lès i gran defensor de la cultura del seu país no pot haver-hi millor final. Shane Williams, el campió celta.

L’amic i company José Gámez em va passar el vídeo resum amb els dos darrers assajos de Shane Williams amb la samarreta d’Ospreys. Moltes gràcies!!

[youtube vPlkMPocPFs&feature=ytfce]

2 comentaris

  • jose gamez

    29/05/2012 17:55

    Bé, de fet jo no sóc aficionat de cap d’aquests dos equips però he de confessar que em feia l’idea de que guanyés Leinster (pel doblet, per que són un gran club, etc) però quan veus “en directe” el partit a uns d’aquells jugadors que fan jugades que després s’escriuen el la història del rugbi fa que no et sàpiga greu que guanyi el contrari. això és el que té el rugbi !! Shane Williams forma part d’aquells “herois” del que val la pena penjar-te un pòster a la teva habitació. jugadors com ell, Wilkinson, Ronan O’Gara, Dusautoir, Richie McCaw, Victor Maffield, Quade Cooper o Segio Parisse són responsables que estigui buscant mudar-me on tingui una habitació mes ampla. (per seguir penjant pòsters)

  • Ferran Vital

    30/05/2012 20:49

    Renoi! Quina selecció de noms!!! Enamorat de tots ells, però per sobre de tots, admiro el gran Will Genia. No he vist mai un mig de melé com ell. Com a davanter que sóc, sempre he admirat aquella raça de mig de melé que saben guanyar-se la confiança del paquet de davanters i convertir-se en un més d’ells quan les circumstàncies ho demanen…. Sort en la recerca d’una nova habitació, company!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús