Arxiu del dimecres, 6/06/2012

Balanç de temporada del rugbi català

dimecres, 6/06/2012

La temporada 2011-2012 arriba a la seva fi. En plena època de campionats de seven i de rugbi platja, els clubs del país ja fa setmanes que planifiquen la temporada vinent, que es presnta encara més interessant del que ho ha estat aquesta.

El representant català a la Divisió d’Honor, la Unió Esportiva Santboiana, ha realitzat una bona temporada que podia haver estat excel·lent de no haver-se desinflat una mica en la recta final de l’any. A l’equip se li ha fet llarga la darrera fase de la competició, després d’haver estat moltes setmanes liderant la fase regular del campionat. Degut a les lesions d’alguns dels seus jugadors clau en la recta final de temporada, un parell de mals resultats va deixar a la Unió Esportiva Santboiana en la tercera posició final, plaça que permetia jugar el primer partit dels play-off pel títol amb el factor camp a favor. Però en un diumenge per oblidar, els del Baix Llobregat van caure als quarts de final al Baldiri Aleu davant el Gernika per un ajustat 14 a 18. Adéu al somni de guanyar el títol i jugar a Europa la temporada vinent, però l’experiència adquirida ha de ser decisiva per a que el club català s’instal·li definitivament en l’elit del rugbi estatal, en el lloc que per història li correspon.

La gran revolució arribarà al a Divisió d’Honor “B”, on els clubs catalans doblaran la seva representació. El Barça i L’Hospitalet van confirmar la seva permanència (no sense força patiment) i el BUC i el Sant Cugat van aconseguir ascendir a la categoria de plata del rugbi estatal, on la temporada vinent disposarem de quatre representants. A priori, cap dels equips catalans parteix com a favorit als llocs d’ascens, i la prioritat ha de ser consolidar-se en la categoria de plata per després somiar en conquestes més grans.

A Primera Divisió Nacional els clubs catalans van imposar la seva llei sobre els clubs balears, ocupant els primers llocs de la classificació (cas dels ascendits BUC i Sant Cugat), i completant una temporada notable a la zona mitja alta de la classificació (cas dels Enginyers del Poble Nou, el Sitges i el segon equip de la Santboiana). L’any vinent a aquest clubs cal sumar-hi el GEiEG, un dels ascensos més celebrats al llarg i ample del principat.

L’ascens del GEiEG (campió de la Primera Divisió Catalana) suposa una plaça lliure a la competició a nivell català que ha estat un efecte dòmino en les diverses categories organitzades per la FCR. A Primera Catalana vam viure l’hegemonia dels gironins del GEiEG, però també cal destacar el gran paper d’un dels grans del Principat com és el CEU, que ha lluitat pel ascens a Primera Nacional fins el darrer moment desprès de completar una temporada notable. El segon equip del Barça ha quedat en tercer lloc, el sorprenent ARPN en quarta posició, els barcelonins Químic i Gòtics van repartir-se la cinquena i sisena posició , respectivament, i el Torroella i l’INEF Lleida van aconseguir l’objectiu de la salvació, al igual que el segon equip del Sant Cugat, salvat en una dramàtica promoció. L’altra cara de la moneda ha estat el Castelldefels, n club jove que ha patit un espiral de despropòsits a nivell esportiu i social que han portat a aquest club al descens a la Segona Divisió Catalana.

Precisament la Segona Divisió Catalana ha estat enguany més emocionant que mai, amb els tres clubs del Baix Llobregat (L’Hospitalet “B”, el Cornellà i la Santboiana “C”) lluitant pels primers llocs de la classificació. Finalment seran els equips de L’Hospitalet “B” (campió de Segona Divisió) i el Cornellà (gràcies a la plaça lliure generada per l’ascens del GEiEG) els equips que l’any vinent jugaran a Primera Catalana. La resta d’equips de la Segona Divisió Catalana han completat un grup molt disputat, on cal destacar el bon paper del segon equip dels Enginyers, que ha finalitzat la competició en quarta posició, i del Parets, que ha quedat cinquè. El Reus Deportiu (debutant a la categoria) i el Tarragona han quedat sisens i setens respectivament en el seu derbi particular, i els Teixons de la Garrotxa i l’Alella han aconseguit l’objectiu de salvar la categoria a la sempre difícil Segona Divisió Catalana.

Per últim, la Tercera Catalana més gran de la història (amb setze equips participants) s’ha resolta amb l’ascens del Martorell (un club que es consolida entre els més potents a nivell social del Principat) i del SEL Vilanova, un conjunt molt jove que ha mostrat el seu savoir-faire classificant-se en segona posició després d’haver mantingut un intens pols amb el Martorell. En tercera posició ha finalitzat el segon equip de Sitges i uns sorprenents Badalona-Santa Coloma de Gramenet, que s’han reivindicat com el conjunt revelació del rugbi català, amb una interessant barreja de joves i veterans. El Manresa, El CEU “B” i el Banyoles tanquen els llocs que donaven dret a jugar la Tercera Catalana la temporada vinent, ja que l’any vinent els vuit darrers classificats integraran la Quarta Catalana (una nova divisió que mostra el bon estat del rugbi català).

Els integrants d’aquesta futura Quarta Catalana (classificats entre els llocs vuitè i darrer de la classificació) seran, en ordre de classificació, el ARPN “B”, el Químic “B”, Viladecans, Cornellà “B”, Carboners de Terrassa, Mataró, i els dos equips debutants d’enguany: Arenys de Munt i Taus d’Amposta, dos equips que han tancat una bona temporada aconseguint, fins i tot, algunes victòries al llarg de l’any.

FCR.jpg