Arxiu del dimecres, 20/06/2012

Rugbi, Euskadi i Audiència Nacional

dimecres, 20/06/2012

Ja fa temps que volia escriure un post al blog sobre rugbi, política i Euskadi. El País Basc és una terra de rugbiers, on l’esport de la pilota oval es troba tant o més arrelat que al nostre país. Sense anar més lluny, mentre que nosaltres tenim un equip competint al Top14 (la USAP) ells en tenen dos (Baiona i Biarritz), i mentre nosaltres tenim un equip a Divisió d’Honor (Santboiana), els bascos, amb un potencial demogràfic molt inferior al nostre en tenen quatre (Ordizia, Getxo, Hernani i Gernika, per bé que podien haver estat cinc si el Bera-Bera hagués superat la promoció d’ascens a Divisió d’Honor).

Landare Toki.jpg

El mític camp Landare Toki, a Hernani.

A Euskadi (especialment a Iparralde, Biscaia i Guipúscoa) el rugbi és especialment fort en nuclis urbans no massa grans, preferentment en viles i petites ciutats de caire industrial on l’esport de la pilota ovalada va arrelar amb força durant la segona meitat del segle passat. I no és gens estrany que sigui precisament al País Basc, una terra noble, orgullosa i treballadora, que valora la feina en equip, l’actitud responsable i favorable al treball com pilars socials i econòmics del país, on els valors del rugbi (honestedat, noblesa, duresa, treball en equip…) el fessin especialment atractiu per a molts treballadors bascos. Així doncs, trobem equips potents de rugbi a les ja mencionades ciutats i vil·les d’ Ordizia, Getxo, Gernika i Hernani, però també trobem equips potents a Zarautz (que precisament va perdre una eliminatòria d’ascens a Divisió d’Honor “B” contra el BUC), Durango, Eibar o els equips de Donosti (Bera-Bera i Atlético de Sant Sebastià).

Hernani i Gernika, dos casos paradigmàtics

Precisament avui volia parlar d’un parell de clubs molt especials, amb històries força paral·leles: Hernani i Gernika. Hernani és una ciutat industrial guipuscoana, on històricament els partits polítics abertzales han comptat amb un suport majoritari del conjunt de la població (sense anar més lluny, Bildu és la força més votada de la ciutat amb gairebé el 50% dels vots). Hernani va patir el flagell de les guerres carlistes al segle XIX, i també va patir, en primera persona, la Guerra Civil i la repressió política i cultural franquista. Esportivament, el club més potent d’Hernani és el seu club de rugbi, anomenat Hernani Rugby Taldea. Aquest club, que tot just ha aconseguit l’ascens a Divisió d’Honor aquesta temporada, va arribar a ser subcampió de la màxima competició estatal la temporada 1983-84, i destaca per la seva gran feina de cantera. El mític camp de rugbi de l’Hernani, el Landare Toki, ha donat grans jugadors de rugbi que es caracteritzen per la seva duresa i el seu joc directe, inspirat clarament en l’escola anglesa.

Però lamentablement l’Hernani Rugby Taldea va començar a tenir ressò als mitjans de comunicació no gràcies a la seva gran tasca de difusió de la cultura de l’esport entre els joves de la ciutat i del voltant, si no per haver tingut a tres membres d’ETA entre les seves files. Els mitjans de comunicació espanyols van iniciar una campanya de desprestigi d’aquesta institució i del rugbi basc en general. De fet, algun mitjà de comunicació d’extrema dreta havia trobat el Sant Grial, i va teoritzar en suposades conxorxes entre ETA i Al-Qaeda amb el rugbi com a suposat nexe d’unió entre les dues bandes criminals, en un dels delirants episodis de la “teoria de la conspiració”. Més enllà del soroll mediàtic, aquest afer va provocar que l’Audiència Nacional aixequés les catifes del club guipuscoà tot cercant membres i simpatitzants d’ETA.

Gernika-Hernani 1.jpg

Imatge d'un partit entre Gernika i Hernani, els dos clubs protagonistes d'aquesta història.

Precisament va ser l’Audiència Nacional la que va iniciar una investigació que ens serveix per enllaçar amb la història del Gernika Rugby Taldea. A l’igual que Hernani, Gernika és una ciutat industrial d’Euskadi, que va patir en primera persona els efectes devastadors de la Guerra Civil (cal recordar que Gernika fou la primera ciutat bombardejada deliberadament per un esquadró militar, en aquest cas la legió Còndor nazi al servei del General Franco). A l’igual que Hernani, Gernika és una ciutat governada històricament per partits partidaris de la independència d’Euskal Herria. També val a dir que Gernika és una ciutat on el rugbi té una rellevància especial dins l’entramat social i esportiu de la ciutat.

La polèmica va saltar a l’estiu de l’any 2009, en el marc de les festes locals de la ciutat. Aquell any l’Ajuntament de la població biscaina va encarregar al club de rugbi de la ciutat recitar el pregó de festes en reconeixement a la gran temporada esportiva del club, que havia aconseguit l’anhelat ascens a Divisió d’Honor. A més a més, el consistori va encarregar al president de l’entitat l’impressió del programa de festes de la ciutat.

Fins aquí, tot correcte. La polèmica va sorgir quan es va relacionar el club de rugbi amb el programa de festes de la localitat, on hi figurava el logo d’Etxerat (associació que defensa els drets dels presoners abertzales) i les fotos d’alguns presoners etarres. Automàticament l’Audiència Nacional va encendre totes les alarmes i va iniciar una investigació per un presumpte delicte d’enaltiment del terrorisme. Un altre vegada els mitjans de comunicació estatals d’extrema dreta van iniciar una campanya de desprestigi contra un club de rugbi basc, demonitzant-lo i associant-lo a una mena de tapadora de gent violenta i criminal.

No era pas la primera vegada que el Gernika estava sota sospita. De fet, era força habitual que durant alguns dels partits dels seus equips les forces i cossos de seguretat fessin acte de presència i efectués algunes detencions (que en algun cas, podien haver arribat a esser arbitràries). El motiu, ben evident. Molts dels jugadors pertanyen a l’esquerra abertzale (no necessàriament violenta, com ja sabeu, però ja és una tradició ben coneguda etiquetar tot el moviment polític sota l’etiqueta del terrorisme).

Com a epíleg d’aquesta història, volia destacar que l’any vinent el Gernika jugarà a Europa, gràcies a la seva participació a l’Amlin Cup, on coincidirà amb el Rovigo italià, el Worcester anglès, i la USAP. De ben segur que per a més d’un català el partit entre la USAP i el Gernika serà molt especial. I de ben segur que a molts ens farà especial il·lusió veure al club biscaí jugant un partit de competició oficial a la gespa de l’Aimé Giral, catedral del rugbi català.