Arxiu del mes: juliol 2012

Vota Ruc-bi Català als Premis Blocs Catalunya 2012!

dilluns, 16/07/2012

Segurament sóc un inconscient i un il·lús, però he presentat aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2012, a la categoria d’esports. En un país com la Catalunya del Sud, on l’atenció mediàtica i social del món de l’esport el monopolitzen el futbol, el bàsquet i el motor, optar a la victòria amb un bloc que parla de rugbi segurament no deixa de ser un exercici quixotesc, i no per això menys apassionant.

PREMIS-BLOC-CATALUNYA.png

Per què us demano el vostre vot? Us enumero algunes raons:

  • De blocs de rugbi en català en tenim uns quants, i tots ells d’un gran nivell. El bloc Rugbi XV del Jose Gómez és excel·lent, com també ho són els blocs de la Penya Avant i de la Penya La Lleganya. Tanmateix, cap d’ells participa en l’edició d’enguany, i és per això que (si em permeteu) em sento el “representant no oficial” del rugbi català.
  • El rugbi és un esport amb gran tradició a Catalunya, i nexe d’unió de la Catalunya Nord (on és l’esport més popular dels catalans al nord de l’Albera) i els catalans del sud. També el rugbi ha servit per unir l’Alguer i el Principat, País Valencià i Illes Balears. No hi ha res més català que una bona melé, simbiosi perfecte de la força castellera i el joc de peus de la sardana.
  • Els ruggers som gent feta d’una pasta especial. No som millors ni pitjors que la resta de la gent, però tots sabem que és creuar una mirada d’orgull i satisfacció quan et trobes amb un desconegut o desconeguda pel carrer que porta un polo de rugbi. Automàticament, aquella persona ja no és una desconeguda, és un company o companya, independentment dels colors que porti la seva samarreta. El rugbi és amistat, sacrifici, honor, orgull, honestedat. Si els ruggers sabem fer alguna cosa, aquesta és aixecar-nos cada vegada que estem a terra. Suar per cada centímetre que vols guanyar. Jugar-te la pell pels teus companys, pel col·lectiu. Respectar els rivals i els àrbitres, part essencial del nostre joc. Valors que la nostra societat necessita ara més que mai per afrontar la crisi.

Per aquestes raons, em faria especial il·lusió que aquest bloc guanyés els Premis Blocs Catalunya 2012. Fer visible el nostre esport, la nostra cultura, la nostra manera d’entendre la vida. Empènyer plegats la melé per arribar, entre tots, a la zona d’assaig rival. Si em voleu ajudar, el procés votació és força senzill. Cal que aneu a la pàgina web dels Premis Blocs Catalunya 2012, mitjançant aquest link. Un cop allà, us haureu de donar s’alta com a usuaris indicant el vostre correu electrònic i la vostra contrasenya (es fa molt ràpid i no envien correu brossa). Un cop donats d’alta, podeu entrar al panell d’usuari on podeu emetre quinze vots, corresponents a les quinze categories que hi ha (atenció! Només podeu emetre un sol vot per categoria!). El bloc Ruc-bi Català el trobareu en la categoria d’esports, i si voleu, el podeu votar.

PD: Finalment, em permeto fer-vos una suggerència. A la categoria Història, tradicions i patrimoni s’hi presenta el bloc Ciències Socials en Xarxa, una petita gran joia que us recomano vivament.

 

Rugbi de Madagascar

divendres, 13/07/2012

Pocs països ens sonen tant exòtics com ho fa Madagascar. Aquesta illa de l’oceà Índic, que va servir com a centre de la venda internacional d’esclaus (els espanyols en van comprar molts per portar-los a treballar al virregnat del Perú), colonitzada pels francesos i immortalitzada (estigmatitzada) per la pel·lícula de Disney, és una perfecta desconeguda pel gruix de la població europea.

Tanmateix, ja fa uns quants anys que els amants del rugbi escoltem cada cop més el nom de Madagascar en el concert internacional. Curiosament (i per influència colonial francesa i raons de proximitat amb Sud-Àfrica) el rugbi s’ha establert com l’esport més popular de la capital del país, Antananarivo, i conjuntament amb el futbol monopolitza l’atenció mediàtica de l’illa, fins al punt d’aparèixer a les portades dels principals diaris esportius i obtenir grans audiències televisives dels partits de la selecció nacional de rugbi.

Rugby-pix.jpg

L'actor Jackie Chan acompanyat dels membres de la selecció de rugbi de Madagascar.

Evidentment la pobresa de la societat de Madagascar impossibilita l’aparició d’una estructura professionalitzada de rugbi (malgrat que la lliga estatal té una mitjana d’assistència que voreja els 10.000 espectadors), però sobta veure com als parcs, places i descampats de la capital els nens juguen a rugbi descalços, sobre camps de sorra i amb pilotes antigues i desgastades sota un sol de justícia i una calor i xafogor extremes. Essència de ruggers en estat pur. Fins i tot la selecció de Madagascar té el seu propi Haka, o millor dit, un ball tribal de l’illa que la selecció ha adoptat com a ritual abans dels partits que disputa com a local:

[youtube WSQM5ZzoAQI]

Aquest dies s’està disputant la fase de classificació de cara al Mundial de 2015 que es celebrarà a Anglaterra, i Madagascar es troba al grup 1B de la conferència africana, competint amb les seleccions de Marroc (amb molts jugadors que juguen a França), Senegal (un altre país on el rugbi és un dels principals esports del país) i la poderosa selecció de Namíbia (mundialista en la passada Copa del Món de Nova Zelanda).

Ara fa uns dies, la selecció de Madagascar va enfrontar-se a la poderosa selecció de Namíbia (i dic poderosa ja que està al nivell de seleccions com l’espanyola o la romanesa) a l’Estadi Municipal de Mahamasina a la capital del país. L’estadi es va omplir amb més de 40.000 persones que van vibrar amb la victòria de l’equip local per un fantàstic (atenció!!) 57 a 54. Tant de bo la selecció de Madagascar es classifiqui per la Copa del Món de rugbi. Per passió, ressó mediàtic i popularitat, el país bé s’ho mereix.

Us deixo amb el vídeo de la IRB sobre la popularitat del rugbi de Madagascar i la victòria de la seva selecció nacional:

[youtube sxARXRqSHUA]

És el rugbi modern massa perillós?

divendres, 6/07/2012

Fa un parell d’anys la BBC gal·lesa va elaborar un reportatge sobre la perillositat del rugbi modern, professionalitzat i en ocasions massa directe, on sovint prima la capacitat física dels jugadors per sobre de les habilitats tècniques. A més, el número de lesions serioses ha anat creixent de forma progessiva durant les darreres dècades, coincidint amb la professionalització d’aquest esport.

[youtube RIc80k1TxiY&feature=g-like]

El reportatge exposa alguns continguts amb els que no estic d’acord, però penso fa esment d’un tema que em sembla molt important, l’excessiva duresa que mostren molts jugadors (sobretot davanters) en les fases estàtiques del joc, especialment als agrupaments (melés espontànies o rucks, essencialment). En més d’una ocasió el jugador defensor busca netejar l’agrupació rival tot etzibant forts cops als rivals que poden comportar lesions serioses, cas especialment flagrant quan la conquesta de la pilota és impossible. La permissivitat arbitral (molts cops aquestes jugades no són sancionades, o com a molt castigades amb 10 minuts en el sin bin) clama al cel, i potser seria interessant que la IRB modifiqués alguna de les lleis que regulen aquestes accions del joc, ja que no podem deixar perdre els valors que ens fan ser un esport diferent, i la cavallerositat i el fair-play són un dels pilars bàsics de la nostra filosofia de joc, de la nostra manera d’entendre el món.

Nous canvis en el reglament

diumenge, 1/07/2012

Fa un parell de setmanes ja vam parlar del polèmic canvi que suposava la introducció a les melés, que passaven de quatre temps a només tres. Tanmateix, aquesta no és l’única novetat del reglament que la IRB ha adoptat per la temporada vinent. Algunes de les novetats més interessants afecten a la modificació de la Llei 6, que amplia la potestat dels jutges TMO (l’àrbitre que veu el partit per una pantalla televisiva i pot aconsellar a l’àrbitre principal de camp en els jugades dubtoses) i ala de la Llei 4, que permeten l’entrada de tecnologia GPS a disposició dels tècnics i entrenadors durant el partit.

IRB.jpg

La IRB ha efectuat unes polèmiques modificacions de cara a la propera temporada.

Molt més polèmiques han estat les modificacions de les lleis 9, 12 i 16. Anem a pams. La Llei 9 estableix com s’ha de fer la conversió a pals després d’un assaig. Amb la nova normativa, l’equip que ha anotat l’assaig no pot trigar més de 90 segons a efectuar el xut de conversió a pals o perdrà aquesta oportunitat de sumar dos punts a favor.

Per la seva banda, La Llei 12 recull el càstig per efectuar un avançat (o un avant, una passada endavant) o cometre un knock-on, és a dir, que a un jugador se li caigui la pilota endavant, en el cas que aquesta surti fora del camp . Fins ara aquestes situacions es resolien amb un servei de toc en contra de l’equip infractor, però a partir de la propera temporada l’equip beneficiat podrà efectuar un cop franc o sortir jugant al peu de forma immediata.

Per últim, la modificació de la Llei 16 està esdevenint la més polèmica (més, si voleu, que la dels temps d’entrada a la melé). La Llei 16 regula els rucks (en català, melés espontànies o agrupacions estàtiques). Amb la modificació d’aquesta Llei, l’equip en possessió de l’oval i que resulta placat ha de posar-lo en moviment en un interval de temps no superior als cinc segons. Si passat aquest temps no ha alliberat la pilota, l’àrbitre xiularà un cop de càstig en contra.

ruck.jpg

La sortida de l'oval en les melés espontànies no pot superar el cinc segons.

La IRB busca dinamitzar el joc amb aquestes modificacions, i fer-lo més atractiu i dinàmic a la vista de l’espectador. De fet (i és una opinió personal), puc arribar a entendre i fins i tot a compartir les modificacions de les Lleis 9 i 12, però no comparteixo els postulats de la Llei 16. Qualsevol aficionat de rugbi ja sap que els davanters són homes forts, però pesats, i que com a tal, els costarà molt arribar en menys de cinc segons al punt de contacte on hagi caigut el company portador de pilota, o en cas contrari, l’equip defensor haurà d’arribar molt ràpid als punts de contacte si vol tenir opcions de recuperar l’oval. Amb aquesta modificació, penso que es pot perdre bona part de l’esperit de les fases estàtiques d’aquest esport. Imagineu-vos un equip que visqui de la força de la seva davantera, com Anglaterra o Sud-Àfrica, i de l’art del pick and go. Aquesta modificació farà que els punts de trobada i les fases estàtiques siguin molt més curtes, és clar, però també pot afectar al desenvolupament del joc. O és que no forma part de l’espectacle veure en Marler i en Mtawarira trencant-se la cara (literalment) per recuperar la pilota?