Rugbi i Jocs Olímpics, viatge d’anada i tornada

Aquests darrers dies molta gent m’ha preguntat com era possible que a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics (dirigida pel cineasta Danny Boyle) que s’estan disputant aquests dies a Londres hi apareguessin escenes de rugbi si aquest no és un esport olímpic. Més enllà de l’afició del senyor Boyle per l’esport de la pilota ovalada (recordem que aquest anglès de mare irlandesa va realitzar els seus estudis universitaris a Gal·les) segurament hi ha pocs esports que els britànics sentin tant propis com el rugbi.

Sense anar més lluny, en una enquesta recent de la BBC el 28% dels britànics escollien el rugbi a XV com esport preferit, percentatge al que cal sumar un 15% que escollia el rugbi a XIII o league, l’altre gran codi d’aquest esport, igualant el percentatge de britànics que optaven pel futbol com a primera opció, que era als volts del 40% del total. De fet, el primer partit internacional celebrat mai en cap esport fou un partit de rugbi, celebrat l’any 1871 entre les seleccions d’Escòcia i Anglaterra.

Rugbi com esport olímpic

El rugbi va créixer en popularitat al Regne Unit, com també ho va fer a la veïna França. De fet, el baró de Coubertin (historiador, professor i pare dels Jocs Olímpics moderns) era un apassionat rugbier (no debades,en Coubertin va arbitrar el primer partit de la lliga francesa, l’actual TOP-14), que va exportar els valors del rugbi a l’anomenat esperit olímpic (el famós “Citius, Altius, Fortius“), que exaltaven l’honor, la honradesa i el plaer de competir per sobre dels resultadisme, la lluita i l’afany de superació per sobre de la victòria.

Coubertin rugbier.jpg

El baró de Coubertin durant els seus dies de jugador de rugbi

Impulsat pel mateix baró de Coubertin, el rugbi va esdevenir esport olímpic als Jocs de Paris 1900, amb victòria final de França sobre el combinat de la Gran Bretanya, per bé que els del Regne Unit van enviar un club (el Mosley Wanderers) en representació de tot l’estat, ja que les diverses federacions existents (l’anglesa, la gal·lesa, l’escocesa i la irlandesa) van declinar la possibilitat d’enviar una selecció del Regne Unit. A més a més, el rugbi va ser l’esport on va participar un atleta de color (el francès d’origen haitià Constantin Henríquez de Zubieta) per primer cop a la història dels Jocs Olímpics.

Henríquez de Zubieta.jpg

Henríquez de Zubieta (el segon jugador assegut començant per la dreta), el primer home de color en participar a uns Jocs Olímpics.

Absent als Jocs de Sant Louis de 1904, el rugbi va tornar a ser olímpic l’any 1908, als primers Jocs Olímpics celebrats a Londres, amb victòria de la selecció d’Australàsia (conjunt que comprenia jugadors d’Austràlia i Nova Zelanda) sobre la del Regne Unit, que un cop més no era una selecció real, ja que en aquest cas va ser la selecció dels comtat de Cornualles l’encarregada de representar a tot el Regne Unit.

El rugbi no va tornar a ser olímpic fins a les edicions de 1920 i 1924, amb victòria final dels Estats Units (que competia amb una selecció universitària potent), que aprofità l’absència del Regne Unit (que declinà participar-hi) per imposar-se, en totes dues ocasions, a la selecció de França. Curiosament, el rugbi femení mai va ser olímpic en cap d’aquestes edicions.

El rugbi deixa de ser esport olímpic

El poc interès de les diferents federacions i la sortida de Pierre de Coubertin de la presidència del COI van provocar que el rugbi deixés de ser un esport olímpic. En el rerefons, cal destacar que la federació anglesa (la RFU) no estava disposada a enviar alguns dels seus millors jugadors a competir amb jugadors escocesos, gal·lesos o irlandesos.

L’orgull anglès estava per sobre de l’esperit olímpic, defensat (i amb raó) que una selecció del Regne Unit seria un equip contranatural, ja que la rivalitat entre les nacions britàniques i Irlanda no feien plausible la creació d’una selecció del Regne Unit (i molt possiblement, alguns dels jugadors escocesos, irlandesos i algun gal·lès no haurien cantat l’himne britànic ni s’haurien sentit massa còmodes sota la bandera de l’Union Jack). Tanmateix, l’equip que representava formalment al Regne Unit i Irlanda (aleshores encara sotra administració directa de Londres) eren els British and Irish Lions, una selecció dels millors jugadors britànics creada a l’any 1888 (anterior als primers Jocs Olímpics de l’era moderna) i que només es reunia cada quatre anys per realitzar una gira a l’hemisferi sud.

lions 1930.jpg

Els British and Irish Lions, la selecció no oficial del Regne Unit i Irlanda, als anys 30 del segle passat.

D’aleshores ençà hi ha hagut alguns moviments per intentar que el rugbi torni a ser esport olímpic. Ara bé, al problema per a organitzar un combinat britànic, i la negativa de la IRB (que defensa que s’han de deixar set dies de descans entre partit i partit oficial de rugbi, cosa que faria impossible la disputa d’un campionat olímpic en només quinze dies), han impossibilitat que el rugbi fos esport olímpic fins a l’actualitat. Arribats a aquest punt, cal recordar que el rugbi era un esport totalment amateur fins fa poc més de vint anys, i que la història de les Copes del Món de rugbi són molt recents deguts a aquesta realitat. Per a un obrer, mestre, policia o bomber no era fàcil poder compaginar la seva vida professional amb la disputa d’uns Jocs Olímpics (o en una Copa del Món).

Retorn als Jocs Olímpics

Tanmateix, des de l’any 2002 la IRB ha estat intentat incloure el rugbi a set (o popularment també conegut com sevens) en el programa olímpic, ja que les seves característiques i format s’adiuen al format exigit pel COI i cap de les grans federacions britàniques (anglesa, escocesa, irlandesa i gal·lesa) va vetar la possibilitat de crear una selecció del Regne Unit (ja que el sevens és un esport molt minoritari i poc seguit al Regne Unit i Irlanda, on el rei és el rugbi XV, seguit a certa distància del XIII o League).

L’any 2009 el COI va decidir incloure el seven de cara als Jocs Olímpics de Rio de 2016, tant en categoria masculina com femenina. D’aqui a quatre anys el rugbi tornarà a ser olímpic, per bé que en la modalitat de seven. Molts trobarem a faltar les melés, els serveis de toc i els agrupaments espontanis multitudinaris, però veure a Rory Best, Andrew Trimble, George North, Leigh Halfpenny i Mike Blair (per posar alguns exemples) cantant el “God Save the Queen” i defensant la Union Jack hauria estat una mena de malson pels ruggers de tot el món, incloent-hi els anglesos.

sevens Hong Kong.jpg

De la mà dels Sevens, el rugbi tornarà a ser esport olímpic al 2016.

 

5 comentaris

  • Edgar9

    02/08/2012 19:01

    Molt bona entrada al blog. I desconeixia algunes anecdotes cpm la del primer esportista negre als JJOO…

  • Sir William Temple

    02/08/2012 19:04

    La història de cantar o no el God Save the Queen (o the King) continua actualment amb el futbolista gal·lès Ryan Giggs. Hi ha coses que per molta administració que hi hagi pel mig no canvien.

  • Ferran Vital

    03/08/2012 8:40

    Molt bona aportació, Sir William! Els futbolistes gal·lesos (que pertanyen a la FA anglesa i per això van a la selecció olímpica, cosa que no fan escocesos ni irlandesos) no canten el “God Save the Queen”. Per cert, Ryan Giggs és fill de Danny Wilson, un jugador de rugbi del XV del Drac.

    Moltes gràcies pels ànims, Edgar!! Sempre és un plaer!!

  • sean thornton

    03/08/2012 23:27

    Tinc un dubte respecte himnes,els lions canten algun himne abans dl partits?els lions no deixen de ser una seleccio britanica.

  • Ferran Vital

    04/08/2012 8:32

    Hola Sean!!

    No, els Lions no porten bandera (ni Union Jack ni tricolor irlandesa) ni tenen himne. Bé, al 2005 van intentar crear una cançó a la gira per Nova Zelanda, “The power of four“, però no va prosperar la idea.

    Senzillament és una selecció de les quatre federacions, no pas una selecció del Regne Unit i Irlanda. Van amb samarreta vermella (Gal·les), pantaló blanc (Anglaterra), i mitjes blaus i verdes (Escòcia i Irlanda). I només es reuneixen per jugar contra equips i seleccions de l’hemisferi sud, mai han jugat contra França o Itàlia, per exemple.

    Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús