Què passa a la Santboiana?

Aquest estiu hi ha hagut un autèntic terrabastall a Sant Boi. Durant el mes d’agost, coincidint amb les vacances d’estiu, vaig escoltar alguns comentaris als que no vaig fer massa cas, però que certament em van sorprendre. Un parell de veterans em van comentar que caldria veure si enguany la Santboiana tindria equip per jugar a Divisió d’Honor. No puc negar que en aquell moment no vaig fer massa cas als comentaris (sovint s’escolten coses d’aquesta mena o pitjors, quan els ruggers aixequen el colze més de dues vegades).

La meva sorpresa va arribar quan vaig preparar una entrada a aquest mateix blog sobre la temporada als clubs catalans de Divisió d’Honor i Primera Nacional. Abans de res, vaig voler comprovar les darreres notícies al web oficial del club, amb l’esperança d’assabentar-me d’alguna de les suposades novetats de cara a la temporada que comença la setmana vinent.

Canvi de filosofia?

La Santboiana és un club amb 90 anys d’història, que presumeix de ser l’únic club a tot l’estat espanyol que mai ha baixat de la màxima categoria del rugbi estatal, esdevenint, de fet, el buc insígnia del rugbi català al sud de les Alberes. La temporada passada va haver-hi un canvi a la junta directiva de la UES. Va arribar el senyor Antoni Gabarró com a president del club, mentre que el senyor Jordi Dorca va encarregar-se de la parcel·la esportiva i de competició, sincronitzant i facilitant la feina del senyor Bruce Hemara, el director de rugbi de la Santboiana que ja porta uns quants anys al nostre país.

Una de les coses que més ens van agradar als amants del rugbi al nostre país va ser l’aposta que volia fer la nova junta directiva pels jugadors de la casa, encetant projectes de millora i tecnificació de jugadors i potenciant el rugbi base amb l’objectiu d’aconseguir, en cinc o deu anys, que la columna vertebral de la Santboiana estigués formada per gent de la casa. Molts van aplaudir aquella decisió, ja que no és el mateix identificar-te amb un club amb gent formada a la casa que no pas amb un club on no reconeguis pràcticament cap senyal de la teva pròpia identitat en el seu XV. Fins i tot la directiva va anunciar als jugadors que no calia que es preocupessin pels resultats esportius a curt plaç, ja que el projecte anava destinat a uns objectius a llarg plaç i no seria cap drama arribar a perdre la categoria de Divisió d’Honor (feia dues temporades que l’equip passejava perillosament pels darrers llocs de la classificació), sempre prioritzant els jugadors de la casa davant els grans fitxatges de fora.

Comencen els problemes

La Unió Esportiva Santboiana va signar, la temporada passada, els seus millors registres esportius dels darrers deu anys. L’equip va ser líder durant bona part de la lliga, mostrant bones maneres, solidesa defensiva i contundència ofensiva.

Però alguns dels jugadors del primer equip van començar a mostrar el seu malestar amb la directiva. Petites discrepàncies (que passen a tots els clubs esportius, independentment del seu nivell) però que van començar a obrir ferides entre una part de la plantilla i la junta directiva.

Per exemple, els jugadors de la UES disposaven d’un xandall i un polo de passeig pels seus desplaçaments de Divisió d’Honor, però no tenien cap peça d’abric oficial per protegir-los del fred que fa als mesos d’hivern a localitats com Ordizia, Valladolid o Gernika, per exemple.

Un altre punt de fricció haurien estat les primes per objectius, que es van endarrerir un temps en el seu cobrament. En un context de crisi i dificultats econòmiques hom pot entendre que el club es demori un temps en el cobrament de primes i objectius, però segons algunes fonts el malestar era majúscul ja que alguns jugadors si que cobraven puntualment i d’altres, no.

En el pla esportiu, sorprenia força que els jugadors del primer i del segon equip tinguessin entrenaments absolutament diferenciats, ja que un dels objectius lògics d’un segon equip és nodrir de jugadors de qualitat al primer equip en el moment que aquest els necessiti, amb les màximes garanties físiques, tècniques i tàctiques.

Esclata el problema

Durant la preparació de la temporada 2013-2013 la directiva va comunicar a la plantilla que enguany les primes serien rebaixades a causa de la situació financera del club i del context generalitzat de crisi econòmica. Fins aquí, tothom entén i fins i tot aplaudeix una política d’austeritat. Segons algunes fonts, la directiva proposa una prima de 50€ per partit guanyat als jugadors de casa (fins aleshores, l’import per partit guanyat era d’uns 180 €)

Però els problemes i les tensions creixen de forma exponencial als nous fitxatges que la UES anuncia al llarg de l’estiu. Fins a vuit incorporacions que (suposem) no arriben per jugar gratis. A més a més , molts jugadors del segon equip (que feia un parell de temporades havien guanyat la Primera Nacional amb jugadors de la casa) ja han fet les maletes, ja que el segon equip desapareix aquesta temporada.

santboiana.gif

Les noves incorporacions i la desaparició del segon equip xoquen, no cal negar-ho, amb la filosofia de formació i l’aposta per la gent de la casa que havia anunciat la directiva. Personalment, desconec si el senyor president de la SEAT (el senyor James Muir) ha pressionat per a construir un equip amb opcions de guanyar la Divisió d’Honor i classificar-se per jugar a Europa, sota la premissa que el seu patrocini podria desaparèixer si els resultats esportius no són satisfactoris.

Desgraciadament, a una setmana de l’inici de la competició encara hi han molts dubtes al voltant del club degà del rugbi a la península ibèrica. Altrament, els grans beneficiats de tot aquest afer són el Barça (club que rebrà grans jugadors fins ara a la disciplina de la Santboiana com ara Sergi Guerrer, Rafa Staat, Víctor Marlet i Crsitian Martín) i el Sant Cugat (club que ha rebut a Gerard Mayol i Àxel Serrano). Fins i tot algunes veus han apuntat que el gran capità Pol Massoni s’hauria plantejat penjar les botes arran d’aquests conflictes entre els jugadors de casa i la directiva.

Com a colofó d’aquesta història, estem segurs que la Santboiana farà una bona temporada, i que els nous fitxatges aportaran un plus de qualitat que permetrà al club del Baix Llobregat enfrontar-se contra equips que enguany s’han reforçat molt i molt bé, com ara el Gernika o l’Ordizia. Tanmateix, és una pena que s’hagi hagut de pagar un preu tan elevat i que s’hagi generat un enrenou considerable al voltant del club, que cap favor haurà fet a l’estabilitat institucional del club i a la parcel·la esportiva.

ACTUALITZACIÓ: Finalment hi haurà segon equip a Primera Nacional i Tercer equip a Segona Catalana.

4 comentaris

  • Pol Camprubí

    09/09/2012 0:21

    Però com es poden mantenir a DH sense 2n equip? Jo tenia entès que un club ha de tenir 2n i 3r equip per poder jugar a la màxima divisió. De fet, sense 2n equip no es pot jugar ni a DHB, tal com ho coneixia jo fins ara.

  • Monti

    11/09/2012 6:26

    Sense entrar a valorar les causes que han portat a varis jugadors a abandonar, m’agradaría puntualitzar que tant l’Axel com el Gerard es van formar al Sant Cugat, del qual van marxar amb la carta de llibertat, i ara tornen al seu club d’origen segurament de la mateixa forma.

    Respecte al comentari anterior, dir-li que un club en Div. Honor està obligat a tenir segón equip (o sinó crec que juvenils) però no és cap obligació que aquest estigui en una categoria estatal, que és una despessa brutal. Si la Santboiana manté el que fins ara era el seu 3er equip el primer podrá jugar en competicions espanyoles.

    Ferro Santboi i força al rugby cat.

  • Ferran Vital

    12/09/2012 19:04

    Hola Pol i Monti!!

    EN primer lloc tal i com explica el Monti al seu comentari, la UES pot competir ja que mantindrà el 3er equip a 2a Catalana, que ara passaria a ser el “B”. Passa que veig un salt molt bèstia pels jugadors passar de 2a Catalana a Divisió d’Honor. Físicament i a nivell tècnic hi ha un món.

    I sobre l’apunt que aporta en Monti sobre l’origen d’aquests dos jugadors, moltes gràcies, ja que no sabia pas que fossin jugadors formats a STq.

    Merci a tots, i fins aviat!!

  • Antamack

    15/09/2012 6:00

    Posats a puntualitzar sobre Gerdad i Àxel. Escola del CN Montjuic. Cadets, juvenils i primers anys senior (un parell crec) al Sant Cugat. Després van estar un parell d’anys (crec, potser són 3) al USAP de Barcelona. I d’allà van passar al Sant Boi.

    I Sergio Guerrero també és del CN Montjuic (en aquest cas des de l’escola fins a seniors) i posteriorment va passar per l’USAP de Barcelona abans d’anar a la UES.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús