Prèvia Primera, Segona i Tercera Catalana 2012-2013

En menys d’un mes comença oficialment la temporada 2012-2013 a les categories territorials controlades per la Federació Catalana de Rugbi. La temporada es presenta més emocionant que mai a Primera i Segona catalanes, amb equips històrics (cas del Cornellà), o equips joves en ranc creixement (com ara el Martorell i el Vilanova). Anem a analitzar breument l’actualitat i les opcions dels clubs catalans de Primera i Segona Catalana.

Primera Catalana

Seguint l’orde de classificació de la passada temporada (en la que l’ascendit GEiEG va quedar campió d’aquesta categoria) trobem al CEU. El CEU va realitzar una molt bona temporada, malgrat que una derrota davant el València va impedir que un dels clàssics del rugbi de Barcelona pujés de categoria. L’equip històric dels estudiants de la UB és un equip compacte, amb bon joc de davantera i uns tres quarts ràpids i contundents, molt difícils de batre al Sitari. El Barça “B” hauria de ser l’altre gall del grup, capaç de tractar de tu a tu a la resta d’equips de la categoria. Tanmateix, tots sabem que els segons equips es veuen alterats segons les necessitats específiques dels primers equips, i això pot perjudicar a un equip ben compensat i que històricament presenta batalla.

En un segon grup trobem tres dels clubs de Barcelona (Químics, Gòtics i ARPN), amb forces força igualades. Els Químics són un equip amb molta empenta i ganes, una esquadra calenta i competitiva. Els Gòtics són, històricament, un dels equips més durs del país. Un paquet de davanters temible, un equip que domina la pressió al rival i mossega en els seus partits a la Foixarda. Per tancar el grup dels barcelonins, trobem el jove ARPN, un club que va pujar l’any passat a aquesta categoria i que es va adaptar ràpidament al campionat. Una bona fàbrica de jugadors, que proposen un joc alegre i vistós. Els clubs de Barcelona han d’estar en la lluita pels primers llocs de la classificació, i no haurien de patir grans terrabastalls al llarg de l’any.

Un any més, trobem el Torroella a la màxima categoria del rugbi català. El treball dels Senglars té molt mèrit, ja que sempre és un equip treballador i amb molt de cor, molt arrelat a la població i a la comarca. Les seves opcions, com les del també clàssic INEF Lleida, han de ser seguir treballant per aquest esport i difonent el rugbi a terres on hi ha poc potencial demogràfic. Tancant aquest grup d’equips modestos, trobem el Sant Cugat “B”, un equip que, al igual que el Barça, veu com la situació del primer equip sovint trastoca la competitivitat del segon. A priori, Lleida, Sant Cugat “B” i Torroella han de patir per no quedar a la part baixa de la classificació, però de ben segur que posaran les coses molt difícils a tots els seus rivals.

Per acabar la prèvia de la Primera Catalana hem de parlar de l’ascens de dos equips del Baix Llobregat: L’Hospitalet “B” i el RC Cornellà. L’Hospitalet va fer una gran temporada l’any passat, mostrant-se com un equip sòlid i treballador, però com de costum, la seva funció ha de ser ajudar el primer equip en la difícil Divisió d’Honor “B”. Per últim, el retorn del Cornellà és una gran notícia pel rugbi català. El Cornellà és un club històric (fundat l’any 1931 i l’únic club català capaç de guanyar la Divisió d’Honor a banda del Barça i la Santboiana), que està en un procés de regeneració i línia ascendent. Un equip amb una davantera combativa i expeditiva, i uns tres quarts ràpids, forts i letals en els seus partits com a local. L’objectiu de L’Hospi “B” i Cornellà hauria de ser consolidar els seus respectius equips en la zona mitja de la taula per seguir creixent i, en el cas del Cornellà, optar a mitjà plaç per objectius més ambiciosos.

Cornella B.jpg

El Cornellà, un dels clubs històrics de Catalunya (amb la seva segona equipació).

Segona Catalana

Enguany la Segona Catalana és presenta més igualada que altres anys. No es veu cap favorit clar en un grup que ha perdut els tres primers classificats de la temporada passada (L’Hospi “B” i Cornellà per haver ascendit, i el Santboi “C” per renunciar a la categoria).

El tercer equip dels Enginyers del Poble Nou surt com a cap de sèrie de la Segona catalana (seguint l’ordre de classificació de la temporada passada). Els Enginyers són un equip noble i especialment divertit, que a priori sortirà a passar-ho bé sobre el camp, gaudir del joc, i evidentment, intentar guanyar tots els seus partits. En aquest grup també trobem el Parets, un equip molt dur i amb davantera potent, especialment difícil als partits que juga com local, i qu enguany té una gran oportunitat per buscar la part alta de la classificació.

En nivell molt similar, trobem el Reus Deportiu i el Tarragona, dos equips amb una gran rivalitat, ben treballats i amb opcions de lluitar fins al final per estar a la zona alta de la classificació. D’altra banda, els Teixons de la Garrotxa i l’Alella lluitaran un any més, per conservar la categoria i intentar fer prevaldre el joc directe dels d’Olot i la pesada davantera en el cas dels del Maresme.

Com a debutants enguany trobem el Martorell i el SEL Vilanova. El Martorell arriba com a campió de la Tercera Catalana de l’any passat, i és un equip molt equilibrat, amb arguments per pensar en fites elevades a mitjà plaç, al igual que el SEL Vilanova, un club molt jove però amb un gran treball de base i difusió del rugbi, que enguany compta amb un fitxatge d’autèntic luxe, l’exjugador de la Santboiana Isaac Richmond, resident a la ciutat de Vilanova. Per últim, el Badalona-Santa Coloma de Gramanet jugarà aquesta temporada la Segona Catalana per la renúncia del tercer equip de la UES. Els de Badalona i Santa Coloma barregen veterans del Badalona amb joves talents de Santa Coloma, en una interessant combinació que va mostrar-se fiable l’any passat.

SEL.jpg

El SEL Vilanova s'ha reforçat amb un jugador de luxe, Isaac Richmond.

Tercera Catalana

Aquesta temporada no hi haurà Tercera i Quarta divisió, tal i com s’havia apuntat l’any passat des de la FCR. Per contra, la Tercera es divideix en dos grups seguint criteris geogràfics (i suposem que desprès es farà una divisió per criteris de classificació).

Grup Nord

Al primer grup hi trobem l’Osona (o Atlètic Vic Crancs), l’equip que malauradament va perdre la categoria la temporada passada. És un equip amb experiència, reforçat amb joves estudiants de la Universitat de Vic, que de ben segur lluitaran per tornar al Vic a Segona ben aviat. El Banyoles és també un equip jove, però que va mostrar el seu potencial en la recta final de la temporada passada, i segurament lluitarà pels llocs més alts de la classificació. Tancant el grup de favorits, el Manresa també voldrà estar en els llocs capdavanters, amb un equip prou jove i que va desplegar un joc força curós en algunes fases de la temporada passada.

Un graó per sota trobem als Carboners de Terrassa, al Mataró i el segon equip del CEU, que han de seguir la bona línia de creixement apuntada la temporada passada, i consolidar-se com a clubs de referència a les seves comarques (cas del Terrassa o el Mataró) i de formar nous jugadors, en el cas del CEU.

Grup Sud

Al segon grup veurem un duel de segons equips de Barcelona (Gòtics, Químics i BUC, que torna a tenir un “B” en competició) i el tercer equip de la Santboiana (sempre durs i temibles jugadors que han disputat molts minuts a Divisió d’Honor). Entre aquests clubs han de repartir-se les primeres posicions finals, per bé que el Sales Viladecans (club on també hi han antics jugadors de Santboiana o Cornellà, entre altres) i els Taus d’Amposta hauran de dir-hi la seva. Especial menció cal fer als nois del Baix Ebre, que han de fer desplaçaments de dues hores (o més) per jugar tots els seus partits, i esdevenen un far del món de la pilota ovalada a les Terres de l’Ebre.

Per desgràcia, aquest any han desaparegut quatre equips, el Cornellà “B”, el Sitges “B”, l’ARPN “B” i l’Arenys de Munt, un club que va fer un bon debut la temporada passada, al que cal sumar els desapareguts de fa dos anys (el Calella) o els Bandolers de Santa Coloma de Farners. La desaparició d’equips no és mai bona, i esdevé un petit drama en el món del rugbi català.

Taus.jpg

Els Taus d'Amposta, l'únic club català de les Terres de l'Ebre.

 

6 comentaris

  • català1931

    20/09/2012 17:10

    En desaparicions per desgracia també tenim que sumar el ARPN “B” i el RC Sitges “B” qua aquest any no han fet B. Això vol dir 4 equips menys que l´any passat.
    Esperem que al llarg de l´any aquests equips es poguin anar renconstruint.
    Gran blog Ferran !!!!

  • Carles Martínez

    20/09/2012 17:17

    Bona anàlisi Ferran, des d’Olot, amb força novetats al camp i la “jubilació” per lesió de força històrics intentarem repetir la primera temporada a segona, és a dir, fent el nostre camp un fortí on som capaços de guanyar a gairebé tothom.

  • Ferran Vital

    20/09/2012 17:58

    Ostres, Català1931, tens raó!! Ara ho esmeno! Moltes gràcies pel toc, no havia recordat el Sitges “B” i l’ARPN “B”!!

  • Ferran Vital

    20/09/2012 18:02

    Moltes gràcies, Carles! Us desitjo una gran temporada a la terra dels volcans!

  • Josep Benavent

    31/10/2012 10:15

    Pareix que enguany Los Taus d’Amposta podem donar més guerra que l’any passat. Més d’un “B” passarà dificultats al Serenguetti Stàdium (Amposta) o almenys això esperem.
    Per cert Ferran ens agradaria en la columna de la dreta en clubs de rugbi catalans :)
    Enhorabona pel bloc

  • Ferran Vital

    04/11/2012 9:44

    Moltes gràcies, Josep Benavent! Actualitzat! Us desitjo molta sort i tant de bo el rugbi es difongui i arreli ben fort a les terres de l’Ebre!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús