Arxiu del mes: octubre 2012

Els entrenaments de les angleses

diumenge, 28/10/2012

La selecció anglesa femenina de 7’s és una de les més potents del món. Habitual a les finals dels campionats europeus (on molts cops es troba a la selecció espanyola, formada per una base important de jugadores catalanes), les angleses són una de les seleccions amb més opcions de medalla als Jocs Olímpics de Rio 2016.

De fet, el cos tècnic i les jugadores ja han començat a preparar-se per aquesta fita. Amb materials i mitjans de primera (i no amb les condicions tercermundistes del rugbi femení a Espanya) les angleses saben treure petroli de les seves principals característiques. El rugbi anglès mai ha estat excessivament tècnic ni hàbil, però per contra, han sabut rendibilitzar com ningú la força de la seva davantera i la velocitat de les seves tres quarts. No hi ha ningú al món capaç de saber gestionar els espais i els xuts a l’esquena de la defensa dels rivals com ho fan elles. Voleu veure els seus mètodes de treball? Mireu aquest vídeo:

[youtube GgXTDhhzwf0&feature=relmfu]

Famosos i rugbi

dimecres, 24/10/2012

L’altre dia estàvem mantenint una conversa per Twitter amb alguns amics del rugbi català, i tot d’una va sorgir el tema de famosos que han jugat a rugbi. Donada la quantitat de polítics, escriptors, actors, músics i altres que han jugat a l’esport de la pilota ovalada, he decidit recopilar-los en un post d’aquest blog. Espero que trobeu el tema tant interessant com ara jo! I si sabeu algun cas més que m’hagi deixat, si us plau, deixeu-me un comentari!

Actors, artistes i rugbi

Famosos són els casos d’actors espanyols com ara Antonio Resines o sobretot, Javier Bardem. El cas de Bardem és especial, ja que l’actor madrileny és un apassionat total del rugbi, i no és estrany veure’l gaudint de partits del Sis Nacions o de la Heineken Cup en directe.

França és una terra de bon rugbi i bons actors. I si pensem una mica, no costa massa descobrir el nom de l’actor francès més apassionat pel rugbi: Gerard Depardieu. De fet, la passió del senyor Depardieu és tant gran que fins i tot és membre de la directiva del Burdeus.

Però la terra d’actors i rugbi per excel·lència és el Regne Unit. De fet, quin actor britanic no ha jugat a rugbi? Quin actor no n’és seguidor? La llista és llarga, i segur que em deixo uns quants: Boris Karloff (Frankenstein), l’escocès Sean Connery, Daniel Radcliffe (Harry Potter jugava a rugbi i n’és un gran seguidor!), l’escultural Daniel Cudmore (de fet, el seu germà Jaimie és flanker del Clarmont francès), el gal·lès Richard Burton (un dels homes més guapos de la història, un gran amant del rugbi), els comediants anglesos Stephen Fry i Nick Frost el clàssic Charlie Chaplin (jugador de rugbi i fanàtic d’aquest esport), en Daniel Craig (l’actual 007) i en Jonny Lee Miller (sí, l’ex d’Angelina Jolie jugava a rugbi). Entre el gremi d’escriptors, el Regne Unit també té uns quants ruggers (i quins noms!): J.R.R. Tolkien, Sir Arthur Conan Doyle o el cineasta-escriptor anglès David Niven. Per últim, al Regne Unit també trobem cantants que van jugar a rugbi, com ara el tigre de Gal·les, Tom Jones.

richard_burton.jpg

Richard Burton fou un gran jugador i aficionat del rugbi.

Irlanda també ha donat grans artistes,  actors i ruggers, com ara el difunt Richard Harris (era tota una promesa de Munster, però finalment va dedicar-se als escenaris), el genial escriptor James Joyce o el també escriptor Bram Stoker (autor de Dràcula).

Als Estats Units també trobem escriptors que van jugar a rugbi i n’eren grans seguidors, com ara Raymond Chandler, cantants de música country, com ara Kris Kristofferson o el dibuixant de còmic Darby Conley, o l’actor Billy Campbell. Un altre gran escriptor com George R.R. Martin també és un gran amant del rugbi.

Austràlia i Nova Zelanda són nacions de rugbi (tant de XV com de tretze), i no és estrany trobar una pila d’actors que han jugat al rugbi, com ara els kiwis Daniel Logan, Lawrence Makoare i Jay Laga’aia o l’australià Russell Crowe (per bé que aquest jugava a rugbi XIII, no pas a rugbi XV).

Per últim, a Catalunya tenim el cas del cantant Joan Garriga (Dusminguet, La Troba Kung-Fu) que va jugar durant uns anys al Cornellà, o el cas de l’escriptor Quim Monzó, aficionat d’aquest esport.

Rugbi i política

El món de la política també està ple de jugadors i aficionats al rugbi. I en trobem de tots colors: des de polítics feixistes com Benito Mussolini (de fet, il Duce va intentar implantar, sense èxit, el rugbi com esport de masses a Itàlia en detriment del futbol, esport que veia poc viril i allunyat del nou ordre italià), dictadors com ara Nicolae Ceaușescu, revolucionaris com el “Che” Guevara, socialdemocràtes com el francès Jaques Chirac o els britànics Tony Blair i el seu successor Gordon Brown, el carsimàtic Winston Churchill, el president del COI Jacques Rogge, el primer ministre japonès Yoshio Mori o el president de Corea del Sud  als anys 80, el senyor Roh Tae Woo.

Polítics i ruggers també n’hi han hagut als Estats Units, on el rugbi no és un esport de masses. Podem destacar casos com ara els presidents dels Estats Units John F. Kennedy (que jugava amb el seu germà Ted Kennedy, un altre gran jugador de rugbi), o els més recents Bill Clinton i (encara que no ens agradi dir-ho) el president George W. Bush, que a sobre, era un dels grans jugadors de la Universitat de Yale. De fet, segons algunes fonts, molts equips van interessar-se per Bush (que jugava de primer o segon centre), però la seva afició a la beguda i als tercers temps (algunes fonts parlen de festes i borratxeres descomunals) van fer que el futur president dels Estats Units es quedés a les portes de debutar amb el segon equip nacional dels Estats Units.

bush 2.jpg

George W.Bush fa un placatge alt en la seva època de jugador de la Universitat de Yale.

Al rugbi també hi ha hagut destacats membres de l’aristocràcia, com ara el Príncep Eduard (el fill de la reina Isabel II era un molt bon jugador de rugbi), o els prínceps Guillem i Enric, jugadors del presitigiós centre educatiu d’Eton i asidus a la tribuna de Twickenham. Menció a part mereix Alexander Obolensky, un membre de la família Romanov que va exiliar-se a Anglaterra fugint de la Revolució Russa i que es va convertir en un dels millors jugadors de rugbi de tots els temps, arribant a debutar amb la selecció anglesa l’any 1936 en un partit contra els “All Blacks”, en el que va destacar i va conseguir anotar dos assajos, en una victòria històrica del XV de la Rosa davant dels neozelandesos (el partit va acabar 13 a 0). Malauradament, “el príncep” (sobrenom amb que era popularment conegut) va morir al 1940 durant la Batalla d’Anglaterra pilotant un Hurracaine de la RAF britànica quan només tenia 24 anys.

Per tancar aquest segon bloc, no podem oblidar el cas de Kojo Annan, fill del que va ser president de les Nacions Unides Kofi Annan, o el cas de Jordi Pujol i Ferrusola, el primer fill del president Pujol (qui també és un aficionat al rugbi, tal com demostra la seva vinculació amb la USAP).

Esportistes i rugbi

I no podem tancar el post sense parlar d’esportistes que van destcar en altres disciplines però que havien estat jugadors i/o grans aficionats d’aquest esport. Podem destacar els casos del campió olímpic Eric Liddell (atleta que inspirà el film “Carros de foc”), l’alpinista neozelandès Sir Edmund Hillary (primer home en completar amb èxit una expedició a l’Everest), els mites de la NBA Michael Olokowandi i Don Amaeche, el golfista sud-africà Ernie Els i fins i tot el creador (inventor, millor dit) del bàsquet James Naismith. Per últim, podem destacar alguns futbolistes d’elit que van començar jugant a rugbi, com ara el veterà Ryan Giggs, el valencianista Adil Rami, els joves gunners Jack Wilshere i sobretot Aaron Ramsey o l’italià Gennaro Gattuso, entre d’altres.

En un segon grup, podem classificar alguns esportistes que tot i no haver jugat mai al rugbi seriosament, en són grans seguidors. Per exemple, no és cap secret que David Beckham és seguidor dels Sale Sharks o que els també futbolistes Wayne Rooney i Rio Ferdinand són grans amants del rugbi XIII. També seguidor del rugbi a XIII és el cicilista Bradley Wiggins. Per tancar aquest apartat (que podríem allargar molt més) podem destacar el mànager del Celtic de Glasgow Neil Lennon, un autèntic amant del rugbi i gran seguidor de la selecció irlandesa.

Les millors imatges del Rugby Championship 2012

dimecres, 17/10/2012

El primer Rugby Championship de la història ha acabat amb la victòria final de Nova Zelanda, que a més ha completat un històric Grand Slam, tal i com heu pogut seguir a les cròniques que hem anat penjant a l’edició digital del Diari Ara.

Us deixo amb un vídeo que recull algunes de les millors imatges del campionat. Que vagi de gust!!

[youtube G6p21wzBClY]

L’adéu de Rodrigo Roncero

diumenge, 14/10/2012

Hi ha molts jugadors de rugbi que són realment bons. Jugadors amb tècnica individual, amb grans condicions físiques, especialistes d’una determinada posició o simplement esportistes carismàtics que enamoren a l’aficionat, independentment dels colors de la seva samarreta. Rodrigo Roncero és tot això, però a més a més, ell és Argentina. Dels jugadors en actiu dels “pumas”, ningú representa els valors tradicionals del rugbi argentí com ell.

Segurament Roncero és el primer pilar del segle XXI. Un mariscal dins del camp, un fora de sèrie, un líder capaç de fer tremolar als contraris amb la seva sola presència. Un pilar capaç de dominar l’art de la melé com ningú, coll i pit de ferro amb ànima “puma”, però amb la punta de velocitat i agilitat necessària per trencar defenses rivals, com podeu veure a aquest vídeo:

[youtube gHLNZGz9Ty4&feature=related]

Rodrigo Roncero (“RoRo” o “RoRoceronte”, com és conegut popularment) és un rugbier atípic. Un home que ha prioritzat la seva formació acadèmica (en Roncero és metge) per sobre de la seva faceta d’esportista professional. En Roncero (Buenos Aires, 1977) és un home de club, format a les categories inferiors de l’Asociación Deportiva Francesa, un club potent de la URBA (Unión de Rugby de Buenos Aires) on s’han forjat altres noms propis del rugbi argentí com ara Juan Martín Hernández o Ignacio Mieres.

Les seves bones actuacions a l’Argentina li van valer per debutar amb els “pumas” en un partit contra el Japó al 1998. Però en “RoRo” no va causar una gran sensació i no va tornar a ser cridat amb la selecció absoluta fins l’any 2002, amb vint-i-cinc anys d’edat, quan es va guanyar el lloc de titular a la primera línia argentina. El mateix 2002 en “RoRo” va rebre una oferta per jugar a Gloucester, un equip de la Premier League anglesa, com professional. Després de pensar-hi un temps, en Roncero va començar l’aventura europea.

Roncero.jpg

Roncero és un símbol del rugbi argentí.

A Gloucester s’hi va estar dos anys, fins a 2004, quan va ser fitxat per l’Stade Français de París, on ha estat impartint càtedra de com dirigir la primera línia fins fa uns pocs mesos, quan va anunciar la seva retirada. Vuit temporades a l’elit del rugbi francès que li han servit per guanyar-se un nom entre els millors pilars de tots els temps. Normalment ubicat com a pilar esquerre (o “1”), el “Doctor” ha ocupat ocasionalment la posició de pilar dret (o “3”), sense que això li hagi suposat una davallada en el seu rendiment.

Segurament al 2007 va arribar al punt més alt de la seva carrera com esportista. Al capdavant dels “pumas”, en una selecció màgica que ha passat a la història, en “RoRo” va mostrar-se al món com un dels millors jugadors en la seva posició. Gràcies a la seva solidesa, la selecció argentina va disposar de moltes possessions de qualitat que van permetre que els “pumas” finalitzessin el campionat en la tercera posició final en un torneig memorable.

Finalment, el sis d’octubre passat en Roncero va jugar el seu darrer partit oficial. I ho va fer a casa (a l’estadi Gigante del Arroyito, Rosario), davant de la seva afició, i denfensant l’albiceleste, la samarreta que més ha estimat. De fet, en Roncero ha allargat la seva carrera fins aquest estiu amb l’objectiu de poder jugar (i capitanejar) a la seva selecció durant el primer Rugby Championship de la història. El seu adeú va ser un homenatge dels seus compatriotes, companys i rivals, amb un estadi entregat, agraint l’esforç d’un dels darrers titans del rugbi. I “el Doctor”, “Roro”, “RoRoceronte” va marxar, de la mà de les seves tres filles, posant punt final a una carrera de somni.

[youtube ycMARsDHFmQ]

La gran temporada dels Catalans Dragons

dijous, 11/10/2012

El cap de setmana passat es va jugar a la gespa d’Old Trafford la final del SuperLeague 2012, la millor competició de rugbi a tretze de tot l’hemisferi nord. La gran final va enfrontar als Warrington Wolves i als Leeds Rhinos, amb victòria final pels Rhinos per un emocionant 18 a 26. Curiosament cap dels dos equips va acabar en primera posició a la fase regular, ja que els de Warrington van finalitzar segons i els de Leeds, en cinquena posició, però la fortuna en els encreuaments al play-off pel títol van propiciar que els homes de Yorkshire s’emportesin el títol a casa. Del partit vull destacar el jugador Paul Wood, dels Warrington Wolves, qui va jugar tota la segona part del partit amb el testicle dret trencat després de rebre un cop de genoll en una acció fortuïta del joc. Us deixo amb un vídeo amb les millors jugades del partit:

[youtube UcgZv8Qpdk4&list=UUDoKbw7Np8oheT6XCtjPf2A&index=1&feature=plcp]

Gran temporada dels Catalans Dragons

Els Catalans Dragons, l’equip de Perpinyà que juga a la SuperLeague anglesa, no van arribar a la gran final de Manchester, ja que pel camí van caure eliminats a quarts de final pels flamants campions, els Leeds Rhinos, que van imposar-se a Perpinyà per un ajustat 20 a 27 als Catalans i van impedir que el XIII del Roselló culminés una temporada gairebé excel·lent.

Els Catalans havien començat l’any en plena forma, amb quatre victòries en les quatre primeres jornades de lliga (contra equips històricament forts com ara el St. Helens), però una mala ratxa als mesos de juliol i agost (quan els Dragons van perdre quatre dels cinc partits de lliga que van jugar) van impedir que els Catalans finalitzessin en les tres primeres posicions de la classificació final de la fase regular. Els Catalans van finalitzar la fase regular en quarta posició, empatat a punts amb el tercer classificat (el St. Helens) i quatre per sobre del guanyador de la gran final, el Leeds.

Hull-Catalans.jpg

Arribats a aquest punt hem de destacar noms propis com ara l’australià Clint Greenshields (màxim anotador de l’equip, amb divuit assaigs), el franco-australià Jason Baitieri (més metres guanyats i màxim placador de l’equip), el també australià Scott Dureau, obertura titular de l’equip i dotat d’una gran intel·ligència tàctica, o els francesos Vincent Duport i Remi Casty, que juntament amb  l’etern Steve Menzies i els catalans Ferriol, Bosc i Jamal Fakir han fet les delícies del públic del Gilbert Brutus aquesta temporada.

 

Ruc-bi Català, guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2012

diumenge, 7/10/2012

Per primer cop a la història, un blog (o bloc, d’acord a la normativa) dedicat al rugbi i en català és considerat el millor bloc esportiu del país. Increïble, però cert. Hem guanyat a grans espais dedicats al futbol, l’hoquei, el bàsquet… i ho hem fet junts. Moltes gràcies a tots per ajudar-me a empényer aquesta melé fins la zona d’assaig rival. Sense la vostra empenta, res hauria estat possible.

Premi_Blocs_Cat2012small.jpg

Hem de ser realistes, però. Sincerament, no crec pas ser el millor blcaire esportiu del país (ni molt menys!) ni el nostre esport té encara el reconeixement social i esportiu que li pertoca al país. Ara bé, poc a poc som cada dia més visibles, ja que cada cop som més dones, homes, veterans, nois i noies, nenes i nens que dediquen part dels pensaments del seu dia al rugbi. Que patim aquesta malaltia, que som dins d’aquesta secta, que comptem els dies que falten per tornar a sentir la força d’una melé o el plaer de placar i ser placat, que dormen de costat pel dolor a l’esquena, que fan veure que no tenen cap lesió per poder tornar al camp, que anyoren el soroll dels tacs d’alumini al vestidor i l’olor a gespa, fang, suor i sang. Un milió de gràcies a tots i totes per haver dipositat la vostra confiança en aquest espai. A partir d’ara toca seguir treballant i generant llocs de trobada i intercanvi entre tots. Ens veiem a la propera melé, al proper tercer temps o a la propera entrada d’aquest mateix bloc.

Ruc-bi.jpeg

 

Finalistes Premis Blocs Catalunya 2012

dimarts , 2/10/2012

Fa un parell de setmanes es van anunciar els finalistes als Premis Blocs Catalunya d’enguany, que es celebraran en una gala a la ciutat de Reus divendres vinent. Contra tot pronòstic, el blog Ruc-bi Català figura entre els quatre blogs finalistes de 2012. Moltes gràcies a tots i totes els que vau votar aquest blog, i per haver fet possible aquesta grata sorpresa a nivell personal, i espero a nivell corporatiu, de tots aquells que estimem l’esport de la pilota ovalada.

PREMIS-BLOC-CATALUNYA.png

Els altres finalistes en la categoria d’esports han estat dos blogs més hostatjats al Diari Ara (els blogs L’Orella de Chigrinsky, d’Ignasi Trapero, i ARA Bàsquet, d’Àlex Gonzalvo), i un blog dedicat a l’actualitat del esport (encara que en realitat parlen gairebé en la totalitat de futbol) al Camp de Tarragona.

Certament, hem de ser realistes. Catalunya és un país on (de moment) el futbol és l’esport rei, i només el bàsquet li pot fer certa ombra a nivell de ressò mediàtic. Per tant competir amb blogs dedicats al futbol i al bàsquet, i d’un nivell altíssim, és sinònim de lluita desigual, de David contra Goliat. Personalment, considero que el fet de col·locar un espai dedicat al rugbi entre els quatre blogs esportius més votats al país ja és tot un èxit i un orgull que vull compartir amb tots vosaltres, ja que sense la vosaltres, aquest espai no té massa sentit.

Celebro (i molt) la presència d’aquest blog entre els finalistes, però encara celebro més haver pogut col·laborar (mínimament) en fer del rugbi un esport molt més visible socialment. Els valors associats al rugbi (lluita, honor, noblesa, sacrifici, esforç, solidaritat, afany de superació, però sobretot respecte) són valors associats també a la catalanitat i molt arrelats al teixit social i cultural del nostre país.  No hi ha res més català que una bona melé, simbiosi perfecte de la força dels castells i el ball de peus de les sardanes.