L’adéu de Rodrigo Roncero

Hi ha molts jugadors de rugbi que són realment bons. Jugadors amb tècnica individual, amb grans condicions físiques, especialistes d’una determinada posició o simplement esportistes carismàtics que enamoren a l’aficionat, independentment dels colors de la seva samarreta. Rodrigo Roncero és tot això, però a més a més, ell és Argentina. Dels jugadors en actiu dels “pumas”, ningú representa els valors tradicionals del rugbi argentí com ell.

Segurament Roncero és el primer pilar del segle XXI. Un mariscal dins del camp, un fora de sèrie, un líder capaç de fer tremolar als contraris amb la seva sola presència. Un pilar capaç de dominar l’art de la melé com ningú, coll i pit de ferro amb ànima “puma”, però amb la punta de velocitat i agilitat necessària per trencar defenses rivals, com podeu veure a aquest vídeo:

[youtube gHLNZGz9Ty4&feature=related]

Rodrigo Roncero (“RoRo” o “RoRoceronte”, com és conegut popularment) és un rugbier atípic. Un home que ha prioritzat la seva formació acadèmica (en Roncero és metge) per sobre de la seva faceta d’esportista professional. En Roncero (Buenos Aires, 1977) és un home de club, format a les categories inferiors de l’Asociación Deportiva Francesa, un club potent de la URBA (Unión de Rugby de Buenos Aires) on s’han forjat altres noms propis del rugbi argentí com ara Juan Martín Hernández o Ignacio Mieres.

Les seves bones actuacions a l’Argentina li van valer per debutar amb els “pumas” en un partit contra el Japó al 1998. Però en “RoRo” no va causar una gran sensació i no va tornar a ser cridat amb la selecció absoluta fins l’any 2002, amb vint-i-cinc anys d’edat, quan es va guanyar el lloc de titular a la primera línia argentina. El mateix 2002 en “RoRo” va rebre una oferta per jugar a Gloucester, un equip de la Premier League anglesa, com professional. Després de pensar-hi un temps, en Roncero va començar l’aventura europea.

Roncero.jpg

Roncero és un símbol del rugbi argentí.

A Gloucester s’hi va estar dos anys, fins a 2004, quan va ser fitxat per l’Stade Français de París, on ha estat impartint càtedra de com dirigir la primera línia fins fa uns pocs mesos, quan va anunciar la seva retirada. Vuit temporades a l’elit del rugbi francès que li han servit per guanyar-se un nom entre els millors pilars de tots els temps. Normalment ubicat com a pilar esquerre (o “1”), el “Doctor” ha ocupat ocasionalment la posició de pilar dret (o “3”), sense que això li hagi suposat una davallada en el seu rendiment.

Segurament al 2007 va arribar al punt més alt de la seva carrera com esportista. Al capdavant dels “pumas”, en una selecció màgica que ha passat a la història, en “RoRo” va mostrar-se al món com un dels millors jugadors en la seva posició. Gràcies a la seva solidesa, la selecció argentina va disposar de moltes possessions de qualitat que van permetre que els “pumas” finalitzessin el campionat en la tercera posició final en un torneig memorable.

Finalment, el sis d’octubre passat en Roncero va jugar el seu darrer partit oficial. I ho va fer a casa (a l’estadi Gigante del Arroyito, Rosario), davant de la seva afició, i denfensant l’albiceleste, la samarreta que més ha estimat. De fet, en Roncero ha allargat la seva carrera fins aquest estiu amb l’objectiu de poder jugar (i capitanejar) a la seva selecció durant el primer Rugby Championship de la història. El seu adeú va ser un homenatge dels seus compatriotes, companys i rivals, amb un estadi entregat, agraint l’esforç d’un dels darrers titans del rugbi. I “el Doctor”, “Roro”, “RoRoceronte” va marxar, de la mà de les seves tres filles, posant punt final a una carrera de somni.

[youtube ycMARsDHFmQ]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús