Arxiu del mes: novembre 2012

El Centre de Tecnificació de Terrassa, en punt mort

dimarts , 27/11/2012

Ara que ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya podem avançar que el Centre de Tecnificació de rugbi que s’havia de construir al barri de Les Fonts, a Terrassa, es troba en punt mort. Recapitulem: després d’haver estat buscant un emplaçament per construir la nova llar del rugbi català a diverses poblacions catalanes la Federació Catalana de Rugbi va escollir fa més o menys cinc anys la ciutat de Sant Cugat per construir la nova ciutat esportiva del rugbi català, al camp de La Guinardera. Però desavinences entre la secretaria general de l’esport (aleshores governada per ERC, membre del segon govern tripartit presidit per Montilla) i l’Ajuntament de Sant Cugat (l’únic consistori del cinturó de Barcelona aleshores governat per un alcalde de CiU, el senyor Lluís Recoder) van impossibilitar l’acord de construcció d’aquest centre.

Malgrat aquest embolic polític i institucional, la FCR va seguir buscant un emplaçament per construir el Centre de Tecnificació del rugbi català, la que ha de ser la nova llar de tots els rugbiers del país, un espai amb garanties de poder entrenar a les diferents categories de les seleccions catalanes de rugbi. Després d’haver sonat amb força la possibilitat de construir-la a alguna població de la riba del Llobregat (es va parlar de L’Hospitalet, de Cornellà i de Sant Boi) finalment la ciutat de Terrassa va ser l’escollida. Però aleshores va esclatar la crisi (econòmica i política) en la que avui ens trobem.

El Centre de Tecnificació de Les Fonts (a Terrassa) tenia un pressupost d’un milió i mig d’euros es va projectar a la tardor de 2010, i havia d’estar enllestit en un any i mig. Ara bé, l’acord entre la Secretaria General de l’Esport (Generalitat), la Federació Catalana de Rugbi i l’Ajuntament de Terrassa (encapçalat pel socialista Pere Navarro, candidat del PSC a les eleccions de fa uns dies) no es va signar fins al febrer de 2012, cosa que va ajornar sine die l’inici de les obres. Aquest centre havia d’incloure un gimnàs, una aula de formació, sis vestidors i un camp de gespa artificial, que alhora havia de ser la nova llar del club local Carboners de Terrassa, i obria la porta a que el club de futbol local (UE Les Fonts) també en tingués usdefruit.

terrassa.png

El president de la FCR, el senyor Ignasi Planes, i l'alcalde i cap de llista del PSC, Pere Navarro, el dia de la signatura de l'acord.

Tanmateix, el context de crisi econòmica del país, sumat a les desavinences polítiques (amb una Generalitat de Convergència i un Ajuntament de Terrassa socialista governat pel cap de files del PSC a les passades eleccions) han estat traves amb l’intenció de postposar l’inici de les obres. En aquest sentit, la Federació Catalana de Rugbi va adreçar-se a l’Institut Català de Finances (ICF) amb l’ordre d’inici de les obres i el consegüent traspàs de capital per afrontar els pagaments derivats de la construcció del nou espai esportiu, però aquest organisme va contestar a la FCR la seva incapacitat i impossibilitat d’afrontar qualsevol pagament derivat d’aquestes obres a causa de la delicada situació financera de la Generalitat de Catalunya.

Mentrestant, el gran perjudicat de tot aquest afer és el rugbi català. Portem més de cinc anys (aquesta història va començar als volts dels anys 2008/09) esperant que les lluites intestines dels partits polítics catalans (ERC, PSC i CiU) i institucionals (Ajuntaments de Sant Cugat, de Terrassa, Diputació de Barcelona i Generalitat) permetin un acord definitiu que suposi la materialització del projecte que ha de permetre millorar les condicions i estructures del rugbi d’alt nivell a Catalunya. Tampoc els Carboners de Terrassa (un club molt jove però amb molta empenta social que els farà créixer molt els propers anys) podran beneficiar-se d’unes noves instal·lacions per la pràctica de l’esport en un futur proper.

Nota de l’autor: He volgut esperar a que acabés tot el procés electoral per mirar de no interferir en la campanya electoral, ja que no vull que ningú pugui etiquetar aquest espai personal com partidista. Ara bé, a nivell de reflexió personal, aquesta realitat que veiem serveix per copsar el pes que té el nostre esport a la societat civil i la importància que els polítics de diferent color li donen al rugbi o a una entitat del prestigi de la Federació Catalana de Rugbi. Qui sap? Potser haurem de cridar el senyor Sheldon Adelson o el senyor Enrique Bañuelos per representar els interessos del rugbi català. Segons sembla, a aquest parell de personatges els polítics catalans (de diversos colors) sí que els hi fan cas.

Maurice Boyau, el rugbier que va fer fugir al Baró Roig

divendres, 16/11/2012

En Maurice Jean-Paul Boyau és un prototip del rugbier de començaments del segle passat. Nascut a Algèria (quan aquesta formava part de l’adminstració colonial francesa) l’any 1888, era fill d’un funcionari francès, que amb els anys va ser destinat a la ciutat de Dacs (Dax), ciutat atlàntica de la regió de l’Aquitània.

Maurice BOYAU - Aviateur.jpg

En Maurice Boyau, amb l'uniforme militar de l'aire.

El jove Maurice Boyeau era tot un “sportman” d’inicis del segle passat, és a dir, un jove de classe mitja-benestant que es dedicava al món de l’esport en el seu temps lliure. Era especialment bo jugant a rugbi, i no va trigar massa en entrar en el primer equip de la US Dax (Unió Esportiva de Dacs). Gràcies al seu físic (182 cm i 77 quilos) i la seva velocitat, es va fer amb un lloc com a segon centre o ala oberta (dreta) de l’equip de l’Aquitània. De fet, al club de Dacs va marcar una època, fins al punt que l’actual estadi de rugbi municipal porta el seu nom.

Del modest Dacs va fer el salt a l’Stade Bordelais, el club més important de la ciutat de Bordeus durant el primer terç del segle XX. Allà va erigir-se com un dels millors jugadors de França, capitanejant un equip que va arribar a la final del campionat francès (l’any 1911) i guanyant-se un lloc al XV titular de la selecció francesa, amb la que va arribar jugar sis partits entre 1912 i 1913 (i capitanejant el XV del gall als darrers dos partits).

Tanmateix, la I Guerra Mundial (la Gran Guerra) va esclatar al 1914, i el jove Maurice Boyau (que aleshores tenia 26 anys) fou cridat a files a l’exèrcit de terra, com a conductor de camions. Aleshores en Maurice Boyau va començar a preparar-se per fer la prova d’ingrés a l’exèrcit de l’aire, a on va ser acceptat a començaments de 1916 (convé destacar que l’aviació era una mena de club tancat dins de l’exèrcit per a nois provinents de famílies amb poder econòmic). Però l’esclat de la guerra i les accions bèl·liques no van allunyar en Maurice dels camps de rugbi. De fet, entre 1914 i 1918 va passar a defensar els colors del Racing Metro parisenc.

Com a membre (i després líder) de l’esquadró 77 (conegut com el dels esportistes, degut a la gran quantitat d’atletes que hi havia en aquell regiment) i al comandament d’un mític caça SPAD XIII, en Maurice Boyau va aconseguir fins a 35 victòries als cels de l’Europa central, esdevenint el cinquè millor pilot de l’exèrcit francès del segle XX. Diu la llegenda que fins i tot el Baró Roig, Manfred Von Richthofen, estava obsessionat amb abatre l’aler del Racing Metro ja que en una ocasió va veure’s obligat a retirar-se d’un combat singular amb ell per falta de benzina.

Spad_XIII_3_vues.jpg.jpg

L'SPAD XIII, l'avió que pilotava en Maurice Boyau

La llegenda diu també que en certa ocasió en Maurice Boyau es va presentar a un partit del seu club amb el seu avió, que va fer aterrar al costat del camp de rugbi, i que va tornar a agafar al finalitzar el partit per tornar a la base aèria.

Però el 16 de setembre de 1918, just dos mesos abans d’acabar la Gran Guerra, en Maurice Boyau va ser abatut per primer i últim cop a la seva carrera. Les causes de la seva mort sobre els cels de la regió de la Lorena no són gens clares. Històricament es va atribuir la seva mort al pilot alemany Georg von Hantelmann, però les darreres investigacions apunten a que és molt probable que l’artilleria antiàeria alemanya fes blanc en l’avió de Maurice Boyau, derrotant el seu SPAD XIII. La tarda d’aquell mateix 16 de setembre de 1916 els seus companys del Racing Metro havien de jugar un partit on en Boyeau havia de jugar d’aler dret. En un darrer homenatge, els seus companys van decidir no reemplaçar en Maurice Boyau a l’ala i sortir a jugar amb només catorze efectius, en memòria d’un dels grans herois del rugbi francès.

stade-maurice-boyau-dax-4.jpeg

Foto de l'estadi Maurice Boyau, de Dacs (Dax), a l'Aquitània.

Crònica del segon sopar de Rugbi Barcelona

diumenge, 11/11/2012

El passat dijous 8 de novembre es va celebrar el segon sopar de la xarxa d’amics de Rugbi Barcelona a l’espai de l’antiga fàbrica Damm de Barcelona. En aquest esdeveniment de caràcter anual van ser-hi presents autoritats polítiques encapçalades per la tinent d’alcalde de Barcelona, la senyora Maite Fandos, el secretari d’esports de la Generalitat, el senyor Ivan Tibau i altres regidors i polítics convidats a l’esdeveniment.

121109_FotoOficialIISoparXarxa.JPG

A més a més de les autoritats polítiques presents a l’acte, cal afegir-hi la presència dels presidents de les entitats que conformen la plataforma Rugbi Barcelona, encapçalats pels Enginyers, Químics, CEU, Barça, Gòtics i Associació de Veterans de Barcelona. El sopar va servir per materialitzar un punt de trobada entre els diversos actors implicats en el projecte (rugbiers, polítics, empresaris, aficionats…) i per donar-nos un parell de notícies en exclusiva.

D’un cantó, la senyora regidora i tinent d’alcalde Maite Fandos va anunciar-nos que l’Ajuntament de Barcelona ja ha pres la decisió de construir un nou camp de rugbi a la ciutat. Tant de bo sigui així. Permeteu-me que sigui una mica incrèdul davant la classe política, sobretot quan aquest mateix Ajuntament ha pujat els lloguers dels clubs de rugbi de la ciutat durant els darrers anys fins al punt de posar en dificultats econòmiques a algun dels clubs de la ciutat. Tampoc es va concretar el lloc exacte on s’ha de construir aquest nou camp de rugbi ni el plaç d’execució. Una promesa de futur, però malauradament en aquest país els polítics ens han promès tantes coses que després no han respectat… (i no parlo només de rugbi, per desgràcia).

L’altre gran notícia del sopar la va anunciar el senyor Jordi Homs, president dels Enginyers i de la plataforma Rugbi Barcelona, que va anunciar un partit de la selecció barcelonina contra el segon equip de Munster, el Munster Academy, el proper 9 de febrer, alhora que feia una encesa defensa del rugbi com una eina de treball formatiu i d’inclusió social i apostava per una capitalitat de la ciutat de Barcelona en l’escenari del rugbi internacional.

Personalment, penso que la plataforma Rugbi Barcelona pot ser una eina molt útil i molt potent de cara a la promoció del nostre esport tant dins com fora de la ciutat. Feia anys que calia una iniciativa d’aquest tipus pel bé del rugbi barceloní, un esport amb més de cent anys d’història a la ciutat.

Tanmateix, i de forma personal, vaig trobar a faltar una mica més de protagonisme del rugbi femení (recordem que el potent INEF Barcelona femení és el club de rugbi català amb més títols, a banda de la Santboiana), de la presència (o no) dels altres codis de rugbi (bàsicament XIII, 7’s i Touch) i sobretot del treball de base amb les categories inferiors. En aquest sentit, vull destacar també el conveni que han signat dos dels clubs més potents del Baix Llobregat, el Cornellà i L’Hospitalet, per crear una competició internacional anomenada Barcelona International Rugby Cup que convidarà clubs de l’estranger per venir a jugar amb els seus equips juvenils i cadets contra els amfitrions del Baix Llobregat, en un intent de dinamitzar el rugbi juvenil aprofitant el prestigi social i cultural de la ciutat.

 

Movember 2012

dijous, 8/11/2012

Un any més, estem al mes de novembre, un mes marcat en vermell per molts rugbiers del país. La raó no és cap altra que el moviment Movember, un moviment que pretén recollir diners i conscienciar a la població sobre la importància de la lluita contra el càncer en general i contra el càncer de pròstata en particular.

movember.png

El moviment consisteix en deixar-se créixer un bigoti durant el mes de novembre, per molt ridícul o extravagant que aquest sigui, per fer visible i patent la necessitat de recollir fons per la lluita contra el càncer. La idea és que companys de feina, veïns, amics, coneguts i altres et preguntin sobre el teu bigoti i tu puguis explicar la raó per la que el portes.

I què té a veure aquest moviment amb el rugbi? Absolutament tot. A Austràlia i Nova Zelanda (països on va començar aquest moviment) era molt habitual veure bigotis en els equips de totes les divisions, i ja fa un parell d’anys que es va exportar a Europa, amb un gran acolliment per part de les famílies del rugbi de tots els països. Catalunya, com país europeu (per molt que alguns ens vulguin fer creure que fora d’Espanya no som Europa) no és una excepció, i és habitual veure bigotis entre els jugadors de qualsevol edat, condició o divisió. Veurem bigotis entre els davanters d’un equip de Tercera Catalana, o de Divisió d’Honor. També els veurem als estadis dels principals equips europeus, repartits entre els jugadors i aficionats de tots els equips.

Per això, us vull animar a que participeu d’aquest moviment i empenyem, tots junts, una gran melé contra el càncer. Deixeu-vos bigotis, feu festes solidàries, recolliu donatius i ajudem, entre tots, en la lluita contra el càncer. Posició… toquin…ENTRIN!!