Maurice Boyau, el rugbier que va fer fugir al Baró Roig

En Maurice Jean-Paul Boyau és un prototip del rugbier de començaments del segle passat. Nascut a Algèria (quan aquesta formava part de l’adminstració colonial francesa) l’any 1888, era fill d’un funcionari francès, que amb els anys va ser destinat a la ciutat de Dacs (Dax), ciutat atlàntica de la regió de l’Aquitània.

Maurice BOYAU - Aviateur.jpg

En Maurice Boyau, amb l'uniforme militar de l'aire.

El jove Maurice Boyeau era tot un “sportman” d’inicis del segle passat, és a dir, un jove de classe mitja-benestant que es dedicava al món de l’esport en el seu temps lliure. Era especialment bo jugant a rugbi, i no va trigar massa en entrar en el primer equip de la US Dax (Unió Esportiva de Dacs). Gràcies al seu físic (182 cm i 77 quilos) i la seva velocitat, es va fer amb un lloc com a segon centre o ala oberta (dreta) de l’equip de l’Aquitània. De fet, al club de Dacs va marcar una època, fins al punt que l’actual estadi de rugbi municipal porta el seu nom.

Del modest Dacs va fer el salt a l’Stade Bordelais, el club més important de la ciutat de Bordeus durant el primer terç del segle XX. Allà va erigir-se com un dels millors jugadors de França, capitanejant un equip que va arribar a la final del campionat francès (l’any 1911) i guanyant-se un lloc al XV titular de la selecció francesa, amb la que va arribar jugar sis partits entre 1912 i 1913 (i capitanejant el XV del gall als darrers dos partits).

Tanmateix, la I Guerra Mundial (la Gran Guerra) va esclatar al 1914, i el jove Maurice Boyau (que aleshores tenia 26 anys) fou cridat a files a l’exèrcit de terra, com a conductor de camions. Aleshores en Maurice Boyau va començar a preparar-se per fer la prova d’ingrés a l’exèrcit de l’aire, a on va ser acceptat a començaments de 1916 (convé destacar que l’aviació era una mena de club tancat dins de l’exèrcit per a nois provinents de famílies amb poder econòmic). Però l’esclat de la guerra i les accions bèl·liques no van allunyar en Maurice dels camps de rugbi. De fet, entre 1914 i 1918 va passar a defensar els colors del Racing Metro parisenc.

Com a membre (i després líder) de l’esquadró 77 (conegut com el dels esportistes, degut a la gran quantitat d’atletes que hi havia en aquell regiment) i al comandament d’un mític caça SPAD XIII, en Maurice Boyau va aconseguir fins a 35 victòries als cels de l’Europa central, esdevenint el cinquè millor pilot de l’exèrcit francès del segle XX. Diu la llegenda que fins i tot el Baró Roig, Manfred Von Richthofen, estava obsessionat amb abatre l’aler del Racing Metro ja que en una ocasió va veure’s obligat a retirar-se d’un combat singular amb ell per falta de benzina.

Spad_XIII_3_vues.jpg.jpg

L'SPAD XIII, l'avió que pilotava en Maurice Boyau

La llegenda diu també que en certa ocasió en Maurice Boyau es va presentar a un partit del seu club amb el seu avió, que va fer aterrar al costat del camp de rugbi, i que va tornar a agafar al finalitzar el partit per tornar a la base aèria.

Però el 16 de setembre de 1918, just dos mesos abans d’acabar la Gran Guerra, en Maurice Boyau va ser abatut per primer i últim cop a la seva carrera. Les causes de la seva mort sobre els cels de la regió de la Lorena no són gens clares. Històricament es va atribuir la seva mort al pilot alemany Georg von Hantelmann, però les darreres investigacions apunten a que és molt probable que l’artilleria antiàeria alemanya fes blanc en l’avió de Maurice Boyau, derrotant el seu SPAD XIII. La tarda d’aquell mateix 16 de setembre de 1916 els seus companys del Racing Metro havien de jugar un partit on en Boyeau havia de jugar d’aler dret. En un darrer homenatge, els seus companys van decidir no reemplaçar en Maurice Boyau a l’ala i sortir a jugar amb només catorze efectius, en memòria d’un dels grans herois del rugbi francès.

stade-maurice-boyau-dax-4.jpeg

Foto de l'estadi Maurice Boyau, de Dacs (Dax), a l'Aquitània.

7 comentaris

  • Xavier Caparrós (@XavCap)

    16/11/2012 11:09

    M’he emocionat amb la lectura. Un cop més enhorabona per l’entrada.

  • Ferran Vital

    16/11/2012 11:41

    Moltes gràcies, Xavier! I a mi m’emociona saber que aquests petits retalls del rugbi, la seva gent i la història us arriben a tocar!

    Fins aviat!!

  • XAC

    16/11/2012 14:27

    Aquesta no la sabia! Ets un crack!

  • jose gamez

    17/11/2012 6:32

    alguna cosa ha sentit d’en Boyau. es va fer una pel.licula d’això últim, oi?

  • Monti

    17/11/2012 8:21

    Molt bona. Grans històries.

    Jo conec un altre que també aterrava (o millor derrapava) amb la moto al costat del camp, després de tota la nit de farra, es desfeia del alcohol pel mateix lloc per on li va entrar, i es fotia a jugar com si res. No guanyàvem gaire però ens ho passàvem pipa.

  • Oscar Catalan

    18/11/2012 9:41

    Un altre gran article !!! No m´estranaya que haguis obtingut el premi a blog esportiu de l´any per diferents motius, qualitat, esport, cultura, societat !!! que es por demanar mes per un blog de rugby !!!!
    Gràcies Ferran !!!

  • Ferran Vital

    18/11/2012 17:01

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i elogis (immerescuts), especialment al XAC i l’Oscar!

    @Fito, desconec si es va fer una pel·lícula del nostre heroi.

    @Monti Hahah! D’històries com aquesta n’hi havien i encara n’hi han, tant a nivell amateur com professional. I sobre guanyar o no, la veritat és q al rugbi jo no compto victòries i derrotes, si no experiències i amics. Al cap i la fi, fem això per divertir-nos i per gust!!

    Salut i fins aviat, companys!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús