Arxiu del dimarts , 27/11/2012

El Centre de Tecnificació de Terrassa, en punt mort

dimarts , 27/11/2012

Ara que ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya podem avançar que el Centre de Tecnificació de rugbi que s’havia de construir al barri de Les Fonts, a Terrassa, es troba en punt mort. Recapitulem: després d’haver estat buscant un emplaçament per construir la nova llar del rugbi català a diverses poblacions catalanes la Federació Catalana de Rugbi va escollir fa més o menys cinc anys la ciutat de Sant Cugat per construir la nova ciutat esportiva del rugbi català, al camp de La Guinardera. Però desavinences entre la secretaria general de l’esport (aleshores governada per ERC, membre del segon govern tripartit presidit per Montilla) i l’Ajuntament de Sant Cugat (l’únic consistori del cinturó de Barcelona aleshores governat per un alcalde de CiU, el senyor Lluís Recoder) van impossibilitar l’acord de construcció d’aquest centre.

Malgrat aquest embolic polític i institucional, la FCR va seguir buscant un emplaçament per construir el Centre de Tecnificació del rugbi català, la que ha de ser la nova llar de tots els rugbiers del país, un espai amb garanties de poder entrenar a les diferents categories de les seleccions catalanes de rugbi. Després d’haver sonat amb força la possibilitat de construir-la a alguna població de la riba del Llobregat (es va parlar de L’Hospitalet, de Cornellà i de Sant Boi) finalment la ciutat de Terrassa va ser l’escollida. Però aleshores va esclatar la crisi (econòmica i política) en la que avui ens trobem.

El Centre de Tecnificació de Les Fonts (a Terrassa) tenia un pressupost d’un milió i mig d’euros es va projectar a la tardor de 2010, i havia d’estar enllestit en un any i mig. Ara bé, l’acord entre la Secretaria General de l’Esport (Generalitat), la Federació Catalana de Rugbi i l’Ajuntament de Terrassa (encapçalat pel socialista Pere Navarro, candidat del PSC a les eleccions de fa uns dies) no es va signar fins al febrer de 2012, cosa que va ajornar sine die l’inici de les obres. Aquest centre havia d’incloure un gimnàs, una aula de formació, sis vestidors i un camp de gespa artificial, que alhora havia de ser la nova llar del club local Carboners de Terrassa, i obria la porta a que el club de futbol local (UE Les Fonts) també en tingués usdefruit.

terrassa.png

El president de la FCR, el senyor Ignasi Planes, i l'alcalde i cap de llista del PSC, Pere Navarro, el dia de la signatura de l'acord.

Tanmateix, el context de crisi econòmica del país, sumat a les desavinences polítiques (amb una Generalitat de Convergència i un Ajuntament de Terrassa socialista governat pel cap de files del PSC a les passades eleccions) han estat traves amb l’intenció de postposar l’inici de les obres. En aquest sentit, la Federació Catalana de Rugbi va adreçar-se a l’Institut Català de Finances (ICF) amb l’ordre d’inici de les obres i el consegüent traspàs de capital per afrontar els pagaments derivats de la construcció del nou espai esportiu, però aquest organisme va contestar a la FCR la seva incapacitat i impossibilitat d’afrontar qualsevol pagament derivat d’aquestes obres a causa de la delicada situació financera de la Generalitat de Catalunya.

Mentrestant, el gran perjudicat de tot aquest afer és el rugbi català. Portem més de cinc anys (aquesta història va començar als volts dels anys 2008/09) esperant que les lluites intestines dels partits polítics catalans (ERC, PSC i CiU) i institucionals (Ajuntaments de Sant Cugat, de Terrassa, Diputació de Barcelona i Generalitat) permetin un acord definitiu que suposi la materialització del projecte que ha de permetre millorar les condicions i estructures del rugbi d’alt nivell a Catalunya. Tampoc els Carboners de Terrassa (un club molt jove però amb molta empenta social que els farà créixer molt els propers anys) podran beneficiar-se d’unes noves instal·lacions per la pràctica de l’esport en un futur proper.

Nota de l’autor: He volgut esperar a que acabés tot el procés electoral per mirar de no interferir en la campanya electoral, ja que no vull que ningú pugui etiquetar aquest espai personal com partidista. Ara bé, a nivell de reflexió personal, aquesta realitat que veiem serveix per copsar el pes que té el nostre esport a la societat civil i la importància que els polítics de diferent color li donen al rugbi o a una entitat del prestigi de la Federació Catalana de Rugbi. Qui sap? Potser haurem de cridar el senyor Sheldon Adelson o el senyor Enrique Bañuelos per representar els interessos del rugbi català. Segons sembla, a aquest parell de personatges els polítics catalans (de diversos colors) sí que els hi fan cas.