Tacs de goma o tacs d’alumini?

De ben segur que he escoltat aquesta pregunta un milió de vegades. Segurament, si heu jugat o jugueu encara a rugbi, més d’un cop heu dubtat a l’hora de comprar-vos unes botes noves a començaments de temporada. Hi ha tot un petit gran debat dins i fora dels vestidors dels clubs de rugbi d’arreu del món amb partidaris i detractors de totes dues opcions.De fet, m’he fixat que darrerament es veuen cada cop menys tacs d’alumnini als partits de rugbi d’alt nivell, ja que al Sis Nacions, a la Copa del Món o al Rugby Championship veiem cada vegada més jugadors utilitzant botes amb tacs de goma.

Anem a pams, però. Aquest és un debat exclusiu de davanters (espero que els meus amics tres quarts no s’enfadin), ja que els tacs d’alumini només són realment útils a les tres primeres línies del camp. Certament he vist algun tres quarts utilitzar tacs d’alumini, però generalment aquests són terceres línies reciclats a la posició de primer o segon centre. També és un debat exclusiu del rugbi XV, ja que ni els jugadors de tretze, touch o 7’s tenen raons per utilitzar tacs d’alumini, i la goma monopolitza les sabates dels jugadors i jugadores d’aquestes modalitats de rugbi.

Quan el camp en el què anem a jugar és de gespa artificial (un altre dia parlarem del debat entre partidaris i detractors de gespa artificial), aquest debat ja no té sentit, ja que aquesta superfície obliga als jugadors haver d’utilitzar botes amb tacs de goma per no fer malbé la gespa artificial.

botes rugby.jpg

Tacs d’alumini, una vella tradició

Històricament, els jufgadors de rugbi han utilitzat botes amb tacs d’alumini. Antigament les botes eren de canya alta, per protegir els turmells (i de fet, encara se’n veuen d’aqueste botes als camps de rugbi catalans), rígides i una mica pesades, que limitaven i perjudicaven la velocitat i l’agilitat dels jugadors. Amb la professionalització progressiva del rugbi, les botes van evolucionar (molts cops seguint l’estela de les innovacions tècniques aplicades al món del futbol) cap a models més lleugers i anatòmics, que permitien un major confort dels peus dels jugadors.

Les botes amb tacs d’alumini tenen una llarga tradició al món del rugbi, i han arribat en un estat de salut excel·lent fins els nostres dies (no així a altres esports com l’hoquei, el futbol o el futbol americà, on han estat substituïts pels tacs de goma). La principal aventatge d’aquest sistema de calçat és que permet intercanviar i moldejar la posició dels tacs de les botes de rugbi en funció de les necesitats especifíques de cada posició dins del camp. Per entendre’ns, no ha de ser igual la disposició dels tacs d’una bota d’un pilar o un talonador que la d’un tercera, ja que els primers necessiten molta adherència (o “grip“, com diuen al món del motor), mentre que els terceres prioritzen la velocitat i agilitat per sobre de l’adherència al camp.

Però darrerament les botes amb tacs d’alumini tendeixen a disminuir, especialment al rugbi d’elit. Quines són les causes d’aquesta tendència? Podem enumerar-ne algunes, però la més important de totes elles és una constatació científica: l’ús de botes amb tacs de goma disminueix el risc de lesió a turmells i genolls, al no clavar en excés als jugadors a la gespa durant l’activitat esportiva. Un davanter de rugbi pesa, pel cap baix, entre 90 i 110 quilos. Per tant, el pes que suporten les botes fan que el jugador es clavi molt a terra i dificulti les accions en carrera i augmenti significativament el risc de lesió per placatage, melé o servei de toc, quan el tronc del cos gira en sec i no és acompanyat degudament per les articulacios del genoll i/o el turmell, causant una severa lesió al jugador. També és cert i de sobres conegut per tots els que hem jugat a rugbi la perillositat que suposen els tacs d’alumini en les melés espontànies o rucks, quan jugadors d’un i altre equip trepitjen tot el que hi hagi a terra per asegurar la possessió de la pilota, fent mal a companys i rivals de forma colateral a l’acció principal de joc.

botes rugbi canya alta.jpg

Botes de rugbi de canya alta i amb tacs d'alumini, una combinació "tradicional" que no es veu massa.

 

Tacs de goma, el futur del rugbi?

Els tacs de goma són més lleugers i permeten moviments més elàstics que no pas els d’alumini. Permeten fer canvis de direcció o amortiguar l’impacte del contacte amb un risc de lesió sensiblement inferior que els tacs d’alumini. Ara bé, també és ben cert que no tenen les mateixes prestacions d’aherència a la gespa, un element molt valorat pels davanters (especialment a la primera i segona línia). Per últim, els tacs de goma no só tan perillosos en els agrupaments (rucks o melés espontànies), on les trepitjades als jugadros que cauen a terra formen part del joc. Els tacs de goma són menys agressius i en conseqüència minimitzen el risc de causar ferides, esgarrapades i traus als jugadors que són a terra.

En els darrers anys estem veient també que la IRB prioritza la homologació  dels camps de gespa artificials o mixtes per jugar-hi a rugbi, superfícies on els tacs d’alumini perden bona part de les seves prestacions habituals i multipliquen el risc de lesions.

botes rugbi.jpg

Els tacs de goma són el futur del rugbi?

De ben segur que encara queden uns quants anys de debat entre partidaris dels tacs de goma o els tacs d’alumini. Segurament entrem en el terreny de la opinió personal, basada en les experiències pròpies i en la tradició de cada jugador. Però accidents com els de Valenin Courent ajuden a que la IRB començi a plantejar-se la supressió dels tacs d’alumini:

[youtube 9Lkw6dTF6bQ&feature=player_embedded]

 Actualització: El company Roger Ripol, que molts ja coneixeu per la seva trajectòria professional a França i per pertànyer a una família de grans rugbiers, m’ha facilitat una foto amb les botes que ell (professional amb molts anys d’experiència) fa servir. Cal fer notar que en Roger és talonador, i per tant, ha adaptat les seves botes a les necessitats específiques dels davanters.

botes.jpg

Les botes de'n Roger Ripol, una solució intermitja.

 


5 comentaris

  • Oriol Ferran

    08/12/2012 15:37

    1-Jo sóc de tac d’alumini (perquè soc davanter) però admeto que els genolls i els turmells ho noten…també s’ha de dir que serveix per enfortir els músculs…

    2-Als rucks s’ha de vigilar amb els tacs…però tot el que hi ha entre la bota i la gespa…és gespa!

  • Ferran Vital

    08/12/2012 18:16

    Moltes gràcies pel comentari, Oriol!!

    Sobre el que comentes al segon punt, estic totalment d’acord, però precisament per les lesions que es poden produir als rucks caldria mirar de regularitzar la seguretat dels jugadors…

  • Ermengol Alemany

    08/12/2012 22:37

    Si ets primera o segona línia i no vols relliscar a la melé, ja sigui gespa natural, artificial o inexistent (típic camp català), has de portar tacs d’alumini.
    En els mauls també t’atorguen molta més tracció.
    Inconvenients: t’alenteixen molt i et canses el doble.
    Virtuts: Imprescindibles en melé i maul i mai rellisques.
    Sobre el fet que poden causar mal o lesions… excepte els tacs de mala qualitat del estil “Vallés”, el baratos, que són molt punxeguts i s’afilen, la majoria de tacs de botes habituals: mizuno, adidas, nike, etc… són de 16mm amb construcció laminar en forma de con que es desgasten homogèniament pel seu disseny i creieu-me, no rasquen gaire. Sincerament em fan molta més por les botes amb tacs o sortints de plàstic dur que porten la majoria de tres quarts i que realment si que et deixen les cames fetes un cromo.
    Una abraçada.

  • Ferran Vital

    09/12/2012 17:40

    Moltes gràcies pel teu comentari, Ermengol!!

    Estic molt d’acord amb tu amb la dada que apuntes sobre la qualitat de les bites i la prevenció de lesions. Personalment, sempre he preferit gastar-me una mica més de diners i anar segur que portar botes de mala qualitat (que si et fixes, són majoritàries). Aquests tacs són els realment perillosos (per molt que l’àrbitre revisi els tacs abans de jugar, sempre es pot escapar alguns tacs).

    Ara bé, si et fixes en les botes dels primeres i segones, veuràs que cada cop més jugadors opten per tacs de goma. Polota-Nau, O’Callaghan, Ben Alexander, Joe Marler, Owen Francks, Luke Romano, Whitelock, Mealamu…. els he vist jugar amb tacs de goma, no sé per quina raó!

    Per últim, hi ha camps de gespa artificial que tenen prohibit jugar-hi amb tacs d’alumini (encara que a l’hora de la veritat, fem el que volem i llestos).

  • Edgar9

    18/12/2012 10:52

    Quan vaig començar a jugar vaig comprar-me unes Mizuno de canya alta. Com a rugger novell vaig deixar-me aconsellar i em van dir que un talonador havia de dur canya alta i tacs d’alumini.
    Les següents que em vaig comprar ja van ser baixes però d’alumini.
    En el moment que vaig passar a ser talonador o mig de melé (segons convenia) vaig haver de carregar la motxilla amb un parell de botes més, tacs de goma.
    Ara que jugo de 9 sempre duc botes de goma, excepte si plou molt i el camp està enfangat.
    Però trobo tant a faltar el màgic repicar dels tacs d’alumini en sortir del vestidor…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús