Anàlisi dels quarts de final de la Heineken Cup i l’Amlin Cup

Amlin Cup

Tal com informàvem ahir al Diari ARA la USAP s’ha classificat pels quarts de final de l’Amlin Cup, la segona competició europea a nivell de clubs. El rival, el totpoderós Stade Toulousain, l’etern rival dels nord-catalans. La resta d’emparellaments dels quarts de final de l’Amlin Cup han estat Bath-Stade Française, Gloucester-Biarritz i London Wasps-Leinster (l’equip del català Jordi Murphy). Recordem que l’eliminatòria es juga a partit únic en el camp de l’equip que figura com a local. De tots aquest, m’atreveixo a assenyalar els equips favorits per passar ronda, per bé que l’eliminatòria a un partit pot generar sorpreses en la lògica del joc.

USAP. Pere Virgili..jpg

La USAP se les tornarà a veure amb l'Stade Toulousain.

En el cas del Bath-Stade Française, el més lògic seria pensar que l’equip de Gary Gold (actualment vuitè classificat de la Premier) fes valer el factor camp contra els parisencs. Els anglesos tenen un equip compacte (amb homes com Batty o Guiñazú a la davantera) i molta rapidesa al tres quarts (gràcies al treball de Banahan, Cuthbert i l’argentí d’origen català Horacio Agulla).

El segon emparellament, Gloucester-Biarritz, sembla molt més igualat. L’equip anglès (on hi juga el veterà Mike Tindall, una llegenda del rugbi anglès) és un equip molt potent i aplica el tradicional joc de davantera anglès, basat en l’ús del “pick&go”, la pressió intensa a la zona de creació rival i el recurs del xut a l’esquena del rival per avançar metres. L’equip basc, per la seva banda, és un equip amb més talent però menor capacitat de sacrifici. Els tradicionals Barcella,Harinordoquy, Yachivili, Nwgenya i el “puma català” Marcelo Bosch poden imposar la seva llei si els anglesos es dispersen.

El darrer partit de quarts de final de l’Amlin Cup, que enfrontarà a London Wasps contra Lenister, té un clar color visitant. Els irlandesos, sorprenentment eliminats de la Copa d’Europa, després d’haver-la guanyat les dues darreres temporades, hauran de redimir els seus pecats a la segona competició continental, ja que a la competició domèstica veuen molt lluny al líder de la lliga celta, l’Ulster. Segurament els London Wasps seran el boc expiatori dels O’Driscoll, Cian Healy, Sean O’Brien, Heaslip i companyia. Sense cap mena de dubte, els homes de la “Blue Army” són els favorits per guanyar la final que es jugarà el proper mes de maig a la seva ciutat, Dublín.

Heineken Cup

La màxima competició europea a nivell de clubs ens ha deixat uns quarts de final sorprenents i apassionants. Harlequins rebrà la visita de Munster, Clarmont rebrà Montpeller, Toló a Leicester i els contraculturals Saracens se les veuran amb el poderós Ulster.

El primer emparellament, Harlequins-Munster, sembla tenir cert color local. Els Harlequins són els actuals líders de la Premier, i un dels equips més forts d’Europa. Sembla molt difícil que un Munster en hores baixes pugui assaltar un Twickenham Stoop que enguany és un fortí. Els Joe Marler, Fa’Asavalu, Robshaw, Easter i Danny Care, per citar alguns dels seus jugadors, semblen garantia suficient per garantir un lloc a les semifinals de la Copa d’Europa.

El duel francès (o millor dit, occità) entre Clarmont i Montpeller exemplifica el poder dels clubs occitans a Europa. Molts analistes aposten per una victòria local, donada la qualitat i la quantitat dels seus homes (Parra, Fofana, Rougerie, Sivivatu..) i per la bellesa estètica i plàstica del seu joc. Per la seva banda, els de la ciutat que fou bressol del gran Jaume I, no posaran les coses fàcils als seus rivals occitans, per bé que no són -ni de bon tros- favorits d’aquesta eliminatòria.

El Toló-Leicester serà un partit apassionant. L’equip milionari de la costa blava rebrà a un dels màxims exponents del rugbi anglès. Serà molt interessant veure com els “mercenaris” de Toló afronten el desafiament d’un equip expert, veterà i amb un patró de joc oposat a l’individualisme dels milionaris. Dos conceptes de joc oposats, dues maneres d’entendre l’esport. Treball col·lectiu contra talent individual. Per principis, molts desitjarem una victòria anglesa, no ens enganyem. Ara bé, sobre el paper el Toló surt com favorit per accedir a les semifinals.

Per acabar aquest anàlisi dels quarts de final europeus, he reservat un caramel. Així és com jo veig el Saracens-Ulster. M’explico. Abans he qualificat els Saracens d’equip contracultural. I ho és. Els Saracens (segons classificats de la Premier i amb opcions reals de revalidar el títol domèstic aconseguit fa dos anys) són l’equip menys britànic del Regne Unit (i amb això incloc voluntàriament Escòcia i Gal·les). Els Saracens del tècnic irlandès Mark McCall són un conjunt que s’ha guanyat el qualificatiu d’equip de culte, gràcies al seu joc preciosista, obert i dinàmic. Els Saracens (i en menor mesura, també els Harlequins) representen el canvi de paradigma del patró de joc anglès, evolucionant cap un model que podem qualificar d’ofensiu, obert i atrevit. Veure els Saracens a camp obert és un plaer visual i estètic, gràcies al millor mig del camp de tots els equips anglesos, formats per la parella Wigglesworth i  Owen Farrell, enllaçant amb Barritt i Ashton a la zona de finalització. No debades, el XV de la Rosa ha apostat pel model de Saracens de cara al proper Sis Nacions, que comença en poc més d’una setmana.

Wigglesworth, mig de melé dels Saracens, exemplifica el canvi de paradigma del joc anglès.

Per la seva banda, l’Ulster arriba com líder de la Lliga Celta, en un estat de gràcia similar al de la temporada passada, quan van arribar a la gran final de la màxima competició continental. Els de Belfast són un equip temible, amb una davantera potent i uns tres quarts letals en les fases dinàmiques, pràcticament invencible a Ravenhill, el seu estadi. Però el partit de quarts el juga com visitant, i aquest pot ser un factor decisiu en aquesta eliminatòria. Ara bé, passi qui passi -Saracens o Ulster- estic gairebé segur que haurem vist la final anticipada d’aquesta edició de la Copa d’Europa.

 

4 comentaris

  • jose gamez

    22/01/2013 4:37

    m’ha encantat allò de “mercenaris”, alguna cosa està canviant en el rugbi !!!

  • Ferran Vital

    23/01/2013 22:12

    Hahaha! gràcies Jose! D’alguna mena hem d’anomenar l’efecte Toló, no?

  • Jordi

    13/02/2013 17:25

    Mai he entès per què sempre associes els Saracens amb el joc d’atac. Jo crec que són l’equip més defensiu de la lliga, i ho fien tot als xuts a pals de l’Owen Farrell. Aquest any, per exemple, són l’equip amb menys assajos de tota la Premier i només un bonus ofensiu (14 assajos en 14 partits). Menys que els últims classificats! Això sí, tambe són els que n’han rebut menys.

  • Ferran Vital

    19/02/2013 11:01

    Benvolgut Jordi,

    Malauradament molta gent confón rugbi ofensiu amb assajos a favor. Evidentment aquest és unítem per evaluar, però no l’únic. Jo baso la meva admiració pels Saracens en dos variables: possessió de la pilota i distrubució del joc sobre el camp. Els Saracens són letals dins la 22 rival, i per això molts equips opten per pressionar-los molt amunt, cosa que força dos variables: una, que Farrell busqui i trobi l’esquena de la defensa rival, excessivament avançada per ofegar la construcció de joc al mig del camp. Dos, que facin falta al mig del camp. Aquesta segona vairable , a cinquanta metres de pals, es tradueix en un xut a servei de toc o touche. Els Saracens, gràcies al peu de Farrell, opten pels pals. Sumen i sumen forçant errades defensives rivals, i ho fan millor que ningú.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús