Sant Cugat, la història d’un èxit

Ja fa un temps vaig parlar del Sant Cugat i la seva bona feina al món ovalat català. Tal com dèiem fa un any i mig (quan el primer equip encara militava a Primera Nacional) el Sant Cugat és un club que malgrat la seva relativa joventut (va ser fundat l’any 1987) ha sabut treballar molt bé la seva base esportiva i social, especialment des de l’any 1995, quan el club del Vallès va crear la seva escola de rugbi.

sant cu.jpg

De 1995 ençà el club de Sant Cugat ha apostat molt pel treball de base, prioritzant la didàctica i la difusió del rugbi a la seva localitat, gràcies a una feina incommensurable de jugadors, monitors, entrenadors, pares i aficionats, que han sumat esforços durant tots aquests anys per fer del rugbi una realitat esportiva i social a la ciutat.

L’aposta va començara adonar els seus fruits una dècada després de la creació de l’escola de rugbi: ben aviat les categories inferiors del club van començar a dominar els campionats de Catalunya, plantant cara -i en molts casos derrotant- als equips inferiors de la Unió Esportiva Santboiana, el gran referent del rugbi sud-català. Aquell 2011 (data en que vaig escriure el post a l’anterior adreça del blog) el Sant Cugat va imposar-se en les categories Cadet i Infantil, a més de fer-ho en el Campionat de Catalunya sub-23 mostrant ” un rugbi endreçat i molt atractiu, amb molt poques fissures i mostrant una capacitat tècnica excel·lent i un domini de les fases dels partits gairebé perfecte”.

Molts d’aquells nois ara són integrants del primer equip del Sant Cugat, que en la seva primera temporada a Divisió d’Honor “B” ha assolit una fita inimaginable: acabar en segona posició final i guanyar una plaça per jugar la promoció d’ascens a Divisió d’Honor contra l’Alcobendas, un club amb major potencial econòmic -però no m’atreveixo a dir que superior social ni esportivament-. I aquesta fita el Sant Cugat l’ha assolida amb gent de la casa, que coneix els valors del rugbi, que estima el seu club i representa amb orgull la seva ciutat. Una base esportiva a la que cal sumar la gran feina desenvolupada pel tècnic Diego Fucks que fins fa un parell d’anys dirigia l’embrió de l’actual equip i la gran tasca de Jordi Justícia, tècnic actual del Sant Cugat.

No sé si el Sant Cugat acabarà ascendint enguany (recordem que l’Alcobendas és un equip molt dur i difícil de batre). El que sé segur és que cal treure’s el barret davant d’aquesta excepcional fornada de jugadors, que es troben lluitant per situar l’equip de la seva ciutat a l’elit del rugbi estatal. Pugin o no aquesta temporada, el San Cugat ha fet una feina excel·lent. I veient la qualitat i l’empenta dels joves jugadors del club, estic molt segur que no trigarem gaire en veure el Sant Cugat a la màxima divisió del rugbi espanyol. Un clar exemple que l’ànima d’un equip és molt més decisiva que no pas el seu pressupost. La suor, la dedicació i la feina diària son valors que no es poden comprar. Bravo, Sant Cugat!

PS: Avui podem afirmar que altres clubs molt joves han pres el Sant Cugat com un model a imitar per créixer. És el cas de clubs com el SEL Vilanova, el Martorell, els Taus d’Amposta o els Carboners de Terrassa, clubs que han apostat per la vessant formativa i social de l’esport ovalat alhora que han difós el rugbi en les seves respectives àrees d’influència. Tant de bo en uns quants anys tot el rugbi català pugui gaudir de la seva tasca.

 

6 comentaris

  • JORDI VILARO GUILLEN

    10/04/2013 13:13

    Eps, molt bo l’article, però t’has deixat clubs com el cas del CEU Barcelona que fa anys treballa amb les escoles, amb el Liceu Frances i amb amb alguna universitat per formar nens i no tant nens en el mon del rugby.
    Com a suggeriment fora bo actualitzar el link de la part dreta, el link bo del club CEU es:
    http://www.ceurugby.com/ca/
    Gracies per tot i felicitacions.

  • Ferran Vital

    10/04/2013 21:30

    Benvolgut Jordi,

    Primer de tot, gràcies pel teu comentari. Ara actualitzaré el link del teu club, ja que no els reviso -és cert- massa sovint i els clubs canvien de domini més sovint del que voldríem!

    Sobre citar o no la feina base del CEU, compendràs que no puc esmentar tots els clubs amb base del país (que són molts), només volia dignificar la feina de clubs joves (el CEU és un històric, fundat, si no recordo malament, l’any 1959).

    Salut i fins aviat!

  • Narcís Macau

    12/04/2013 13:13

    Hola Ferran, a empentes i rodolons vaig seguint el teu bloc, com sempre de gran interès. La feina dels clubs petits és vital.
    Sóc de l´Alt Empordà i aquí dalt, tot és una mica més complicat que prop de les grans ciutats. Per nosaltres, l´existència dels Senglars de Torroella és important de cares a la promoció del rugby en la nostra zona. I crec que amb la creació de la seva escola fan la feina ben feta. No hi ha dubte que el seu objectiu és la permanència i consolidació de l´equip i també la promoció del nostre esport.
    Aq1uesta passada setmana, a petició pròpia, vaig inscriure el meu fill de 9 anys a la seva escola, veurem com va tot. Almenys he conseguit un nou aficionat al rugby, ha, ha, ha.
    Salutacions.

  • Ferran Vital

    20/04/2013 16:41

    Hola Narcís!

    M’alegro molt, MOLT de sumar un nou rugger, el teu fill petit. Cal engegar el rugbi a les comarques gironines (per proximitat al gran centre català, Perpinyà i els seus dos equips -USAP i Catalans Dragons-), on sé que s’estava gestant quelcom a Figuere i a Puigcerdà. Però els Senglars de Torroella, GEiEG, Banyoles i Teixons de la Garrotxa -més el nou equip de Ripoll- han fet i fan una gran feina pel rugbi gironí. Tant de bo consolidem nous equips i fem créixer els ja existents amb nous jugadors i jugadores, aficionats i amics que facin incrementar la massa social del nostre esport.

    Una abraçada i fins aviat!!

  • Narcís Macau

    21/04/2013 21:42

    Merci Ferran.
    Què en saps de lo de Figueres?. És la gent de la penya usapista?

  • Ferran Vital

    22/04/2013 16:32

    Sí, gent de la penya usapista, i ja fa uns anys que va existir un club que va estar actiu uns anys, a Figueres. Sé que hi ha gent que vol fer un club de nou, però de moment son poca massa social com per engegar el projecte.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús