Anàlisi dels rivals de la USAP a la Heineken Cup

En el sorteig celebrat aquest mateix migdia a Londres, la USAP ha quedat enquadrada al Grup 6 de la màxima competició continental, la Heineken Cup. Després de dos anys d’absència, el conjunt català se les veurà en un grup molt difícil en una de les edicions més igualades d’aquesta competició als darrers anys. Els de Perpinyà jugaran contra Munster, Edimburg i Gloucester.

Munster, el gran rival

El fet de no sortir com cap de sèrie ha provocat que la USAP se les vegi amb un gegant del rugbi europeu com Munster, equip del que ja vam parlar a aquest mateix blog fa unes setmanes. Què dir dels rebels irlandesos que no sabem ja? Certament Munster és un equip que ha perdut potencial els darrers anys (i que s’haurà de recompondre després de l’anunci de la retirada de Ronan O’Gara, la seva gran estrella), però que encara conserva una de les columnes vertebrals més perilloses de l’hemisferi nord. Botha, Cronin, Donncha O’Callaghan, O’Mahony, Connor Murray, Keith Earls, Laulala, O’Dea, Zebo… una plantilla que fa tremolar i pràcticament inexpugnable quan juga al màgic Thomond Park. La USAP haurà de suar sang per doblegar els rebels irlandesos a l’Aimé Giral i per plantar cara a la catedral celta.

Thomond Park nou.jpg

La USAP visitarà Thomond Park, el temple irlandès.

Edimburg, el tapat

Sobre el paper, l’equip de la capital d’Escòcia és el més fluix del grup. La USAP hauria de poder guanyar a casa i intentar treure profit de la seva visita a Murrayfield, el temple del rugbi escocès. Els escocesos van ser la sensació de la Heineken Cup fa dos anys, quan van arribar a semifinals després de doblegar al totpoderós Toulouse i fer tremolar el potent Ulster, però a la competició domèstica, la Lliga Celta, els d’Edimburg no han estat a l’alçada i han mostrat algunes de les seves mancances. Un equip poc compacte i que cedeix massa espais en defensa, que sovint li acaba costant el partit. Ara bé, la debilitat defensiva dels escocesos es veu compensada pel seu encert ofensiu: homes com Laidlaw, De Luca, Scott o Tim Visser són capaços de trencar qualsevol defensa gràcies a la seva velocitat d’execució. La USAP haurà de privar als escocesos de la possessió de l’oval si vol aconseguir algun resultat positiu.

El talent de Laidlaw, el gran perill de la USAP.

 

Gloucester, el tapat

Els “Cherry & Whites” segurament són un dels equips més infravalorats de la Premier anglesa. Només així em puc explicar el poc respecte que molts analistes dels mitjans de comunicació britànics mostren cap un club històric com Gloucester. Segurament el fet de pertànyer a una lliga dominada pels “big four” (Northampton, Leicester, Harlequins i Saracens) resten atenció mediàtica a l’equip del gal·lès Nigell Davies.

gloucester.jpg

Gloucester representa a la perfecció els principals valors del rugbi tradicional anglès. Joc lent i travat, potència física, joc directe, domini de les fases estàtiques… però per sobre de tot, l’equip de Davies és un bloc compacte amb poques fissures i una figura emergent (Twelvetrees), cridat a ser una peça clau del XV de la Rosa al seu Mundial…

 

2 comentaris

  • Jaume

    14/06/2013 17:10

    Gràcies per l’anàlisi, Ferran. És de molta ajuda per entendre l’actualitat del rugbi en general i de la USAP en particular per la gent no molt entesa en rugbi com jo.

    Vaig que ja ha començat la pretemporada de la USAP.
    Com veuries fer un article sobre com afronta l’equip la temporada 2013-14 (altes, baixes, equip tècnic, fins on pot arribar l’equip, aspiracions, etc.) per a que ignorants del rugbi com jo poguem seguir amb més coneixemet la USAP la pròxima temporada?

    Moltes gràcies!

  • Ferran Vital

    10/07/2013 13:58

    Gràcies a tu, Jaume!

    Enguany no he fet cap especial sobre els fitxatges de la USAP, ho reservo pel proper mes de setembre, ja que primer vull veure com encaixen els nous jugadors de la USAP a l’esquema de Marc Delpoux, De moment, els nous fitxatges d’enguany són Ion Paulica i Jgenti (pilars), Justin Purll (segona línia), Château (tercera), Duvenage (mig de melé), Camille López (obertura), Tommasso Benvenuti (aler-centre) i Mjekevu (centre).

    De tota la colla, només conec més o menys bé en Duvenage, en Benvenuti i en López. D’aquests tres crec que l’italià és el que més promet, i que López pot fer ombra a Hook l’estrella de l’equip. Fins on pot arribar? No tenim equip per lluitar pel títol. A tot estirar hem d’optar a la quarta o cinquena plaça i classificar-nos per la Copa d’Europa i eixugar el dèficit econòmic que segons diuen, té el club… Com equip la USAP ataca bé i defensa fatal. Si no millorem la defensa, aquest any podem tornar a patir contra rivals a priori assequibles.

    De totes maneres, a setembre, després d’analitzar els primers partits de lliga, et sabré dir millor!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús