Arxiu del mes: setembre 2013

Colomièrs, rugbi en català al cor de l’Occitània

dilluns, 30/09/2013

Colomièrs és una ciutat dels afores de Tolosa, al cor del Llenguadoc. Un suburbi obrer de la regió metropolitana de la capital occitana, bressol de grans líders socialistes com Eugène Montel, combatent antifeixista i polític de base que va arribar a ser la mà dreta del socialista León Blum. En un altre fil ideològic, cal destacar que també l’expresident de la República francesa François Mitterrand va créixer en els carrers de la ciutat de Colomièrs. No és d’estranyar, doncs, que Colomièrs sigui famosa per ser la primera ciutat del món on el servei de transport públic és gratuït i universal, on els serveis socials reben atenció preferent per part del consistori o que els ciutadans tinguin un dels índexs de participació social i política més alts del continent.

colomiers p.jpg

Esquadra del Colomièrs que va aconseguir l'ascens la temporada passada.

Però Colomièrs ha estat -i és- rugbi. Rugbi occità en estat pur. No debades el club de la ciutat, la Unió Sportive Colomiers Rugby, és un dels clubs amb més història de tot l’Hexàgon. Malgrat viure a l’ombra d’un gegant del rugbi a escala mundial com l’Stade Toulousain, el club de la petita ciutat de Colomièrs s’ha fet un lloc per mèrits propis al món de la pilota ovalada.

De fet, aquest club modest que va viure els seus anys d’or durant el canvi de mil·lenni pot presumir de ser campió europeu de la Challenge Cup -la segona competició continental a nivell de clubs-, fita assolida l’any 1998. Aquella gesta li va valer al club occità la classificació directa per la Heineken Cup, la Copa d’Europa de rugbi. I el Colomièrs va aprofitar aquella ocasió per plantar-se a la final de la màxima competició europea, havent eliminat equips a priori més potents ala fase de grups com ara el Treviso italià, el desaparegut Pontypridd gal·lès o el Glasgow. Consolidats com “outsiders”, els occitans van derrotar el totpoderós Munster als quarts de final i a la USAP a les semifinals. Però la gesta dels de Colomièrs no es va poder completar, ja que l’Ulster va derrotar als occitans a la final jugada al vell Lansdowne Road de Dublín.

Però lluny de caure en el desànim, el club de Colomièrs va seguir lluitant. Fruit de la seva feina, el club occità va arribar a la final del Top14 la temporada següent, després de deixar fora de combat els orgullosos veïns de Tolosa. David havia mort Goliat i tot estava preparat per la conquesta del Planxot, però una desafortunada final a Sant Denis davant l’Stade Français per un ajustat 28 a 23 van privar als occitans de fer saltar la banca a la capital francesa.

Però després dels anys de glòria i de tocar el cel amb la punta dels dits, el club va caure en una profunda crisis esportiva i institucional que va portar l’equip fins a la Federal 1, tercera divisió del rugbi gal. Aleshores va ser quan la directiva del club va decidir apostar per dotar al seu equip d’un marcat accent català, amb la contractació de l’exjugador i entrenador de davanters de la USAP Bernat Goutta.

Gotta.jpg

Goutta, "l'home miracle" del Colomièrs.

La tasca de Goutta amb el Colomièrs ha estat genial: va treure l’equip del pou i va ascendir el Colomièrs a la Pro2, segona divisió del rugbi francès. A més a més, ha dotat l’equip d’una forta personalitat, amb valors molt identificats a l’escola catalana com ara la lluita, el sacrifici i l’intensitat en el joc.

Goutta ha apostat per regenerar el rugbi formatiu d’un equip on es van formar grans jugadors com David Skrela i el seu pare Jean-Claude Skrela, Jean-Luc Sadourny, Jannik Jauzion, Thierry Dusatoir o el mediàtic Fabien Galthé. Però a més a més de promocionar nous i joves valors, Goutta va emportar-se alguns jugadors catalans -de la USAP o d’altres clubs catalans, com el Ceret o el Voló- que poc a poc han format una autèntica colònia catalana al cor de l’Occitània. Goutta va emportar-se a Colomièrs jugadors com l’aler Armand Batlle (un dels millors alers catalans del segle XXI), el centre Fabrice Català, el mig d’obertura Cédric Coll, el tercera línia Fabià Berenau, el segona Yohann Vivalda i el jove pilar Thomas Dubois.

Tots aquests jugadors formen la columna vertebral d’un equip capitanejat pel retornat Skrela i que enguany busca consolidar-se entre els clubs capdavanters per retornar a la màxima divisió del rugbi francès. I ho fa amb una aposta decidida per un estil de rugbi amb marcat accent català.

Tercer Temps

Ara fa més o menys un any que al web de la Penya La Lleganya, petita joia i espai de culte dels amants del rugbi en català, va aparèixer un article del company Jan Faidit amb fotografies de l’Ivan Font, titulat “Colomièrs, el fil retrobat” i lectura obligatòria per entendre la realitat social i cultural que envolta el club de les afores de Tolosa.

 

Rugby Challenge 2, torna el videojoc de rugbi

divendres, 20/09/2013

El primer “Rugby Challenge” de la història va sortir al mercat ara fa dos anys, disponible per les plataformes PS3, XBox, PSP i PC. El videojoc, dissenyat i crat a Nova Zelanda i Austràlia per la modesta companyia Sidhe va escombrar el seu rival (el videojoc “Rugby World Cup 2011“) i es va consolidar com el principal videojoc de rugbi XV del món.

Fins i tot, i malgrat la modèstia del seu pressupost, el primer “Rugby Challenge” de la història va ser líder de vendes a països com Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica, però també va estar per sobre de títols gegants com FIFA, NBA o ProEvolution Soccer a països com França o el Regne Unit. Evidentment, no cal ser un gran expert dels videojocs per sentenciar que Rugby Challenge 2 no és equiparable als gegants d’EA o Konami, però en el seu nivell cal dir que és un videojoc molt més que acceptable. Segurament aquest sigui el millor videojoc de rugbi realitzat mai, i segur que arribarà a satisfer als ruggers més exigents.

Tres anys després apareix el segon títol de la saga, creat i desenvolupat per la mateixa companyia Sidhe, amb un pressupost una mica superior al del primer títol i amb diverses opcions de jugabilitat millorades. El videojoc està a la venda des del passat 13 de juny, i a Europa el trobarem amb el títol Jonah Lomu Rugby Challenge 2. Dubto molt que el trobeu a les botigues de videojocs -de fet, jo vaig demanar el primer títol a una botiga de videojocs i em van pendre per boig quan vaig comentar que buscava un videojoc de rugbi anomenat Jonah Lomu. Aquest és el nivell cultural i esportiu dels nerds autòctons-.

Entre les principals novetats que figuren al videojoc cal destacar la inclusió de nous estadis -especialment europeus- com ara Lansdowne Road, Thomond Park, Cardiff Stadium, Parc y Scarlets, Liberty Stadium, Estadio Gigante del Arroyito, Murrayfield, Welford Road, Twickenham Stoop, Madjenski Stadium, Frabklin’s Gardens, Stadio Olimpico, Stadio Flaminio, Twickenham , Millenium Stadium… en total, més de seixanta estadis on disputar partits de rugbi amb condicions climatològiques diferents.

A més a més, la segona entrega del “Rugby Challenge” inclou noves competicions, nous clubs i noves seleccions. Entre les noves competicions destaquem la Pro2 francesa, el Quatre Nacions o la “Ranfurly Shield” (la competició domèstica de clubs neozelandesos), que cal sumar a les ja existents a nivell de clubs i seleccions: Heineken Cup, Top14, Lliga Celta, Premier League, ITM Cup, Super15, Sis Nacions, Rugby World Cup i Bledisloe Cup. A més, els jugadors poden seleccionar els British&Irish Lions, seleccionar els millors jugadors disponibles i realitzar la gira programada per aquest estiu a Austràlia. En total, més de 110 equips i seleccions disponibles, cadascun personalitzat amb les seves pròpies tàctiques i llibre de joc.

image.jpg

La jugabilitat del joc també ha millorat: ara els agrupaments espontanis (o rucks) són molt més realistes, i pots deslligar jugadors del paquet si veus que no tens possibilitat de recuperar l’oval, formar mols (o mauls) sortint de servei de toc (o touche), agafar la pilota amb el número vuit a les melés guanyades, alhora que es milloren els controls de la línea ofensiva i defensiva -atents als fores de joc-, i millores de moviments en les jugades ofensives i defensives, ja que ara serà possible recuperar la pilota amb més facilitat als agrupaments o provar d’avançar la línea per interceptar la pilota entre les passades del rival. Pel que he pogut veure -i jugar-, caldrà estar molt atents a no retardar deliberadament la pilota en un agrupament o a tocar la pilota amb la mà als rucks. En aquesta edició del joc la tàctica de cada equip esdevé molt més trascendent, ja que a grans trets podem identificar fàcilment les diferents escoles de joc. M’explico: quan juguem contra els “Springboks” o els “Pumas”, veurem que l’IA ens plantejarà partits físics, amb una pressió asfixiant i amb cert predomini del joc estàtic i utilització reiterada del peu en les fases ofensives. Per contra, si juguem contra un club com Toulouse o una selecció com la dels “All Blacks”, tindrem seriosos problemes per frenar el joc associatiu i les ofensives rivals contra uns equips que obren el camp i generen molt de joc a l’espai. En definitiva, haurem d’optimitzar les nostres dots com a tècnics per treure el màxim possible dels nostres jugadors i adequar el nostre patró de joc d’acord a les exigències tàctiques i tècniques dels nostres rivals.

Per últim, s’ha millorat i optimitzat la gestió de mànager, amb uns fitxatges més realistes, amb la introducció d’un sostre salarial d’acord als resultats, el rendiment i grandària del nostre club i a la popularitat del club que gestionem (és a dir, si agafem la USAP, com estic fent jo a la present edició del videojoc), difícilment podrem omplir l’equip d’estrelles com Will Genia, Dan Carter o Mealamu al primer any. Caldrà guanyar el Top14 i la Heineken Cup per ampliar els nostres fons i optar al fitxatge de les principals estrelles mundials.

rugby_challenge_2_british_n_irish_lions_screenshot_03.jpg

A escala anecdòtica, també és força divertit veure com els partits que disputem amb la USAP s’omplen de banderes catalanes i d’estelades independentistes per animar el conjunt català, detall molt apreciat pels ruggers catalans i que determinats videojocs majoritaris no volen (o no s’atreveixen) a fer. Convé dir també que els partits de Biarritz -i també Baiona, tot i que en menor mesura- també s’omplen d’ikurriñes per animar els equips d’Iparralde.

Aspectes negatius

El joc també té alguns apectes que no són tan brillants com les opcions descrites fins ara. En primer lloc, el preu és força elevat -al voltant dels 60€ tant per PS3 com per XBox i PC-. La meva impressió -i no sóc cap crític o expert en videojocs, parlo com usuari- és que els servidors per jugar partits online no estan del tot preparats per jugar-hi, ja que la jugabilitat i velocitat dels partits és reduïda.

També crec que la gestió mànager del joc és força limitada, i molt millorable: no podem fer seguiment dels jugadors que volem fitxar, no tenim juvenils ni escola de rugbi per gestionar futures estrelles del rugbi internacional, les mitjanes dels jugadors no pujen ni baixen en funció del seu estat físic o la seva edat i les convocatòries internacionals dels nostres jugadors no són massa fiables…

Per últim, el fet que les seleccions nacionals no tinguin llicència -excepte les dos grans, Nova Zelanda i Austràlia-, resta molt de realisme a l’opció de jugar un Sis Nacions o una Copa del Món, amb equips amb samarretes no oficials i noms falsos dels jugadors.

Sense més, us deixo amb algunes imatges del videojoc:

[youtube Tu8dq5qcwtc]

S’acaba la Heineken Cup?

dissabte, 14/09/2013

La Heineken Cup, nom comercial de la Copa d’Europa de rugbi, podria tenir les hores comptades. Ja fa temps que es rumoreja sobre la possibilitat que els principals clubs anglesos i francesos organitzin la seva pròpia competició continental per la seva disconformitat amb el repartiment dels beneficis obtinguts per l’explotació comercial de la competició i els drets d’imatge.

Heineken_Cup_web.jpg
Cal recordar que aquesta competició va aparèixer l’any 1995 quan les potències de l’aleshores Cinc Nacions -Itàlia encara no formava part del selecte grup- van decidir organitzar una competició continental professional de màxim nivell amb els principals clubs europeus, per fomentar la pràctica i la difusió del rugbi i per explotar comercialment el terreny. Des d’aleshores, l’ERC (European Rugby Council) ha estat l’encarregada de vetllar per la organitzció i aprofitament comercial de la Heineken Cup i l’Amlin Challenge Cup, la segona competició a escala continental.

Els clubs francesos i anglesos ja van anunciar fa un temps la seva disconformitat amb la gestió de l’ERC, i ara negocien la possibilitat de boicotejar la competició europea i gestionar una competició pròpia amb els principals conjunts del continent. En principi es busca crear un torneig complementari a les lligues domèstiques, però no es descarta la creació a mitjà o llarg termini, d’una gran super lliga europea. Caldrà estar molt atent a les possibles evolucions d’una hipotètica lliga europea, o si més no, una mena de Super15 a escala europea que -qui sap- podria obrir el camí a noves franquícies i/o clubs, fet que podria obrir -per què no?- la porta d’una possible participació sud-catalana al màxim nivell europeu a escala de clubs.