Colomièrs, rugbi en català al cor de l’Occitània

Colomièrs és una ciutat dels afores de Tolosa, al cor del Llenguadoc. Un suburbi obrer de la regió metropolitana de la capital occitana, bressol de grans líders socialistes com Eugène Montel, combatent antifeixista i polític de base que va arribar a ser la mà dreta del socialista León Blum. En un altre fil ideològic, cal destacar que també l’expresident de la República francesa François Mitterrand va créixer en els carrers de la ciutat de Colomièrs. No és d’estranyar, doncs, que Colomièrs sigui famosa per ser la primera ciutat del món on el servei de transport públic és gratuït i universal, on els serveis socials reben atenció preferent per part del consistori o que els ciutadans tinguin un dels índexs de participació social i política més alts del continent.

colomiers p.jpg

Esquadra del Colomièrs que va aconseguir l'ascens la temporada passada.

Però Colomièrs ha estat -i és- rugbi. Rugbi occità en estat pur. No debades el club de la ciutat, la Unió Sportive Colomiers Rugby, és un dels clubs amb més història de tot l’Hexàgon. Malgrat viure a l’ombra d’un gegant del rugbi a escala mundial com l’Stade Toulousain, el club de la petita ciutat de Colomièrs s’ha fet un lloc per mèrits propis al món de la pilota ovalada.

De fet, aquest club modest que va viure els seus anys d’or durant el canvi de mil·lenni pot presumir de ser campió europeu de la Challenge Cup -la segona competició continental a nivell de clubs-, fita assolida l’any 1998. Aquella gesta li va valer al club occità la classificació directa per la Heineken Cup, la Copa d’Europa de rugbi. I el Colomièrs va aprofitar aquella ocasió per plantar-se a la final de la màxima competició europea, havent eliminat equips a priori més potents ala fase de grups com ara el Treviso italià, el desaparegut Pontypridd gal·lès o el Glasgow. Consolidats com “outsiders”, els occitans van derrotar el totpoderós Munster als quarts de final i a la USAP a les semifinals. Però la gesta dels de Colomièrs no es va poder completar, ja que l’Ulster va derrotar als occitans a la final jugada al vell Lansdowne Road de Dublín.

Però lluny de caure en el desànim, el club de Colomièrs va seguir lluitant. Fruit de la seva feina, el club occità va arribar a la final del Top14 la temporada següent, després de deixar fora de combat els orgullosos veïns de Tolosa. David havia mort Goliat i tot estava preparat per la conquesta del Planxot, però una desafortunada final a Sant Denis davant l’Stade Français per un ajustat 28 a 23 van privar als occitans de fer saltar la banca a la capital francesa.

Però després dels anys de glòria i de tocar el cel amb la punta dels dits, el club va caure en una profunda crisis esportiva i institucional que va portar l’equip fins a la Federal 1, tercera divisió del rugbi gal. Aleshores va ser quan la directiva del club va decidir apostar per dotar al seu equip d’un marcat accent català, amb la contractació de l’exjugador i entrenador de davanters de la USAP Bernat Goutta.

Gotta.jpg

Goutta, "l'home miracle" del Colomièrs.

La tasca de Goutta amb el Colomièrs ha estat genial: va treure l’equip del pou i va ascendir el Colomièrs a la Pro2, segona divisió del rugbi francès. A més a més, ha dotat l’equip d’una forta personalitat, amb valors molt identificats a l’escola catalana com ara la lluita, el sacrifici i l’intensitat en el joc.

Goutta ha apostat per regenerar el rugbi formatiu d’un equip on es van formar grans jugadors com David Skrela i el seu pare Jean-Claude Skrela, Jean-Luc Sadourny, Jannik Jauzion, Thierry Dusatoir o el mediàtic Fabien Galthé. Però a més a més de promocionar nous i joves valors, Goutta va emportar-se alguns jugadors catalans -de la USAP o d’altres clubs catalans, com el Ceret o el Voló- que poc a poc han format una autèntica colònia catalana al cor de l’Occitània. Goutta va emportar-se a Colomièrs jugadors com l’aler Armand Batlle (un dels millors alers catalans del segle XXI), el centre Fabrice Català, el mig d’obertura Cédric Coll, el tercera línia Fabià Berenau, el segona Yohann Vivalda i el jove pilar Thomas Dubois.

Tots aquests jugadors formen la columna vertebral d’un equip capitanejat pel retornat Skrela i que enguany busca consolidar-se entre els clubs capdavanters per retornar a la màxima divisió del rugbi francès. I ho fa amb una aposta decidida per un estil de rugbi amb marcat accent català.

Tercer Temps

Ara fa més o menys un any que al web de la Penya La Lleganya, petita joia i espai de culte dels amants del rugbi en català, va aparèixer un article del company Jan Faidit amb fotografies de l’Ivan Font, titulat “Colomièrs, el fil retrobat” i lectura obligatòria per entendre la realitat social i cultural que envolta el club de les afores de Tolosa.

 

6 comentaris

  • Sir William Temple

    30/09/2013 16:24

    Veig que quan coneixes una història que barreja rugbi i obrerisme se te’n van els dits directes al teclat…

  • Narcís Macau

    30/09/2013 18:01

    Gràcies per la història, la desconeixia del tot. Doncs m’agradaria molt que es fes justícia i aquest equip retornés al Top14.

  • Ferran Vital

    30/09/2013 19:25

    Gràcies pels comentaris, Narcís i Sir William!

    Sir William, tens raó. Quan veig una història que barreja rugbi, cultura i moviment obrer m’hi llenço de cap. Barrejo compulsivament història, cultura, política i esport. I estic mig preparant un article sobre Leinster i els obrers de Dublín…

    Narcís, moltes gràcies pel comentari. Seria molt maco veure el Colomièrs de nou al Top14, jugant contr Toulouse, Toulon i -sobretot- contra la USAP.

    Fins aviat!

  • Narcís Macau

    30/09/2013 20:19

    Per cert, no me’n puc estar de dir-ho: és una llàstima haver de llegir els teus post repartits en dos blocs diferents.
    Algú ho ……..

  • Ferran Vital

    30/09/2013 23:08

    Disculpa, Narcís, no t’acabo d’entendre!

    Et refereixes a l’antic blog “ruc-bi català”? Encara existeix al wordpress, aquest és mateix blog, que segueix el fil de l’anterior adreça, però allotjat al web de l’ARA (per cert, tot just fa 2 anys que ens trobem allotjats a l’ARA, i ens hi trobem molt a gust!).
    O potser et refereixes a què escric les cròniques al web del diari i els articles més “freaks” al blog? Ho faig així per què al blog vull seguir una línia més personal, amb articles sobre fets i esdeveniments més culturals i històrics, amb petites històries més personals i en canvi al diari hi publico (en paper o al web, secció d’esports) les cròniques dels partits, reportatges i entrevistes, una cosa una mica més freda i sobretot intento que molt menys subjectiva i més acurada o deontològica.

    Sigui com sigui, t’agraeixo l’interés per llegir-me i disculpa les molèsties! Mil gràcies!

  • joan pere bon dia

    30/09/2013 23:54

    Molt interessant i jo no coneixia la historia de aquest club i soc de Catalunya Nord pero no es pot sapiguer tot pero m’agraderia mirar el partit : Colomiers vs La Usap també i per cert !.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús