Arxiu del mes: octubre 2013

Copa del Món de rugbi 13

dimarts , 29/10/2013

Aquests dies s’està celebrant la catorzena edició de la Copa del Món de rugbi 13 (també conegut com a “rugby league” o rugbi lliga). La modalitat de 13, molt popular a espais com el nord d’Anglaterra i Austràlia es disputa fins al pròxim 30 de novembre a Anglaterra, a estadis mítics de l’esport britànic tals com Old Trafford (on es disputarà la final del torneig), Wembley (on es jugaran les semifinals) o el DW STadium de Wigan. També es jugaran alguns partits a Irlanda (niu més ni menys que a Thomond Park), a Gal·les (al Millenium Stadium) o a la Catalunya Nord (a l’estadi Gilbert Brutus de Perpinyà, llar dels Catalans Dragons).

índice.jpg

Les favorites

Les seleccions favorites per endur-se el campionat mundial són tres: Anglaterra, Nova Zelanda i Austràlia. Els anglesos juguen com locals al campionat, i s’espera que la selecció nacional anglesa arribi, com a mínim, a les semifinals del campionat mundial. La segona favorita és la selecció de Nova Zelanda. Els “kiwis”, actuals campions del món, defensen títol amb el mediàtic Sonny Bill Williams a les seves files, campió del món de rugbi XV amb els “All Blacks” ara fa tot just dos anys. L’última selecció favorita és la totpoderosa selecció australiana. Qualsevol cosa que no sigui recuperar la Copa del Món serà un fracàs per una selecció australiana que ha guanyat nou dels tretze campionats disputats fins a la data, però que no es proclama campiona del món des de l’any 2000. Els australians, amb un autèntic “Dream Team” de la NRL apunten a favorits de la competició.

AUS-ENG RL.jpg

En un segon nivell trobem seleccions com Samoa, França o Papua Nova Guinea, que segurament arribaran a les semifinals o quarts de final del campionat. Cal destacar que la selecció francesa és en realitat una selecció nord-catalana, ja que el 90% dels integrants de la selecció són catalans o formats als equips de formació dels Catalans Dragons.

Per últim hi ha una sèrie d’equips que poden ser la revelació d’aquest campionat: la sorprenent Itàlia, els sempre competitius gal·lesos, la selecció irlandesa o Fiji tenen les seves opcions de passar la fase de grups i col·locar-se als quarts de final.

Els grups

Els equips es reparteixen en quatre grups. Els grups A i B, de més nivell, estan formats per quatre equips i passen els tres primers equips als quarts de final. Els grups C i D, de menys nivell, només veuran passar al campió de grup als quarts de final. La composició és aquesta:

Grup A: Fiji, Austràlia, Anglaterra i Irlanda. Irlanda i Fiji lluitaran pel tercer lloc.

Grup B: Nova Zelanda, França, Papua-Nova Guinea i Samoa. Els samoans segurament cauran a la primera fase.

Grup C: Itàlia, Escòcia i Tonga. Tongans i italians lluitaran per ser als quarts de final.

Grup D: Illes Cook, Gal·les i Estats Units. Els gal·lesos passaran a quarts.

Per últim, us recomano seguir l’usuari de Twitter Sang_i_Or per mantenir-vos informats de l’actualitat del rugbi 13 en català.

Rugbi, esport “pijo”?

dimecres, 23/10/2013

No hi ha cap esport que sigui de dretes o d’esquerres, obrer o elitista. De fet, el joc per si mateix no deixa de ser una activitat lúdica sense cap vinculació ideològica, social o política. Són les persones que juguen a aquest esport les que poden tenir (o no) una ideologia definida, o pertanyen a una determinada classe social.

Molts cops he escoltat que el rugbi (XV) és un esport exclusiu de les classes socials altes i més afavorides, mentre que el futbol és l’esport popular, amb un gran arrelament obrerista. Aquesta afirmació segurament ha reflectit una realitat social, esportiva i econòmica durant molts anys al sud d’Anglaterra, a Sud-Àfrica i a l’Argentina, països on el rugbi era l’esport favorit de les classes socials més afavorides, i l’activitat esportiva estrella dels centres educatius privats. De fet, les prestigioses “public schools” angleses i sud-africanes (que no signifiquen escoles públiques, si no escoles elitistes de pagament) sovint mesuren una part del seu prestigi en els campionats escolars de rugbi provincials, generant autèntiques rivalitats on s’hi juga quelcom més que un simple esdeveniment esportiu.

També és cert que el rugbi ha tingut un fort arrrelament universitari -fins i tot al nostre país- i que històricament el rugbi XV ha estat molt lligat a joves universitaris que disposaven de les aptituds físiques i el temps necessari per dedicar-se a l’esport de la pilota ovalada.

Fins i tot a Sud-Àfrica el rugbi es va arribar a convertir en un símbol de l’apartheid, ja que l’esport practicat pels blancs era el rugbi, i el dels negres el futbol. Aquesta divisió va arribar al seu màxim quan es va prohibir l’inclusió de jugadors d’ètnia negre a la selecció nacional sud-africana, cosa que els va valer l’expulsió de les competicions internacionals per part de l’IRB, màxim organisme internacional d’aquest esport.

El rugbi popular

Malgrat tot, no podem qualificar el rugbi com un esport elitista i de tendència social conservadora, especialment en el seu conjunt. Afirmar que els ruggers són majoritàriament conservadors és una mostra d’ignorància al respecte el nostre esport i una manifestació d’anglocentrisme -si més no- preocupant. A Gal·les, Nova Zelanda, França (o més ben dit, Occitània), Irlanda o Austràlia el rugbi és l’esport rei i el seu radi d’acció arriba a tots els racons de la societat, fonent el teixit esportiu amb el teixit social, associatiu i polític dels seus pobles i ciutats.

Tenim molts exemples de ruggers provinents de sectors socials obreristes i ideològicament d’esquerres com ara els miners de Gal·les, els obrers del nord d’Anglaterra o els petits agicultors, ramaders i treballadors de les fàbriques occitanes. Fins i tot algunes de les icones de l’esquerra mundial com el Che Guevara, el dictador comunista romanès Ceaucescu o els dirigents socialdemòcrates europeus Jaques Chirac, Gordon Brown i Tony Blair van ser jugadors i grans amants del rugbi. Per no parlar de casa nostre, on existeixen clubs de rugbi antifeixistes amb una gran història al darrere, com ara el Cornellà, una de les poques entitats esportives que va aportar homes i dones al front de batalla l’any 1936 per combatre, fusell en mà, contra el feixisme en defensa de la llibertat i la democràcia.

Cornella antifeixista.jpg

Rugbi a 13

Però si un esport exemplifica com cap altre la classe obrera sorgida de la Revolució Industrial, aquest és, sens e cap mena de dubte, el rugbi 13 o Rugby League. El 13 o League va sorgir a les darreries del segle XIX a Anglaterra, quan els clubs del nord del país, vinculats a les ciutats industrials i formats majoritàriament per treballadors fabrils, van trencar amb els clubs del sud -considerats “pijos”, ja que estaven formats per estudiants de les “public schools- i van organitzar la seva pròpia lliga. Va ser el trencament social i esportiu més gran de la història del rugbi. El motiu no va ser cap altre que la no acceptació, per part dels clubs del sud del país, del cobrament de dietes o sous als esportistes.

Arribats a aquest punt convé recordar que el rugbi XV va ser un esport amateur fins als anys 90 del segle passat, i feien de la no acceptació del professionalisme la bandera diferencial dels dos grans codis de rugbi. Però, per què els obrers del nord volien cobrar dietes i sous per practicar l’esport? La raó cal buscar-la en la composició social dels jugadors d’aquest esport: els obrers del nord posaven en risc la seva integritat física durant els partits, i qualsevol lesió important podia suposar perdre la feina -en una època sense cap tipus de subsidi d’atur o malaltia- i condemnava el jugador i la seva família a la misèria més absoluta. Per contra, els practicants del sud eren majoritàriament membres de la classe mitja-alta, i no tenien cap perill de perdre la feina en cas de lesionar-se jugant a rugbi, ja que la majoria dels membres de les universitats i public schools no eren assalariats o si més no, la seva feina no depenia de les seves capacitats i destresses físiques.

Nous espais web de rugbi en català

dijous, 17/10/2013

Aviat farà quatre anys que vaig començar a escriure sobre rugbi de manera regular al meu blog Ruc-bi català. Primer ho vaig fer sobre un format wordpress i des de fa tres anys, ens vam allotjar en aquest espai web del Diari Ara. I no us podeu imaginar com em complau veure l’evolució del rugbi en espais digitals en tot aquest temps.

No fa pas tant, a inicis de 2011, vaig decidir començar a escriure sobre rugbi donat que no hi havien gaires espais de difusió de l’esport oval a casa nostre: feia un temps que el blog del rugbi-pensador o el del tretzista gracienc (dels quals jo em considero alumne i deixeble) estaven inactius i que l’espai web RugbyCatala.org no actualitzava les seves dades. Malgrat que en Adam Majó sí que parlava -parla- de rugbi al seu blog, no podem considerar-lo un blog exclusivament dedicat al rugbi, i només La Lleganya, espai veterà i degà del rugbi en català a internet ens regalava els seus continguts de forma periòdica. En un altre línia, el mestre Germà Capdevila ens regala grans articles de rugbi a la seva columna al diari El9Esportiu des de ja fa uns quants anys, disponibles també a internet.

La nova fornada

Però per fortuna, tots aquests espais han trobat substituts de molta qualitat que han mantingut viva la flama del rugbi en català a internet. És el cas del blog de la Penya Avant -actualitzat pel Xavier-Albert Canal- i del magnífic espai RugbiXV, dirigit pel company Jose Gámez, una de les persones que més en sap del nostre esport a tota Catalunya. Aquests dos grans espais han estat cabdals per la difusió i la didàctica del rugbi en la nostra llengua i han aportat molts nous seguidors al nostre esport. A més a més, han aparegut espais personals que dediquen molt espai al nostre esport, com ara el blog de Marian, una gran seguidora del rugbi i de la USAP.

Però els diaris digitals en català també han contribuït decisivament en la tasca de portar el rugbi a la primera línia mediàtica i allunyar-lo d’un ostracisme immerescut. Aquests espais tals com l’espai de rugbi del propi Diari ARA, on el company Martí Molina ha fet una feina incansable de seguiment del rugbi català i de la Unió Esportiva Santboiana o l’espai del diari TitularDigital.cat, on el bucaner Pol Camprubí ens ha narrat els millors partits de l’any. Per últim, l’espai del Diari Liffey, diari en català escrit a Dublín -per bé que d’informació generalista-, també ha parlat del nostre esport en diverses ocasions.

Però si alguna cosa evidencia el bon estat de salut del rugbi en català, aquesta és l’aparició de més espais que volen explicar l’actualitat del rugbi a casa nostre i la seva cultura implicada a la societat. En aquest sentit, als darrers mesos han aparegut els blogs del Comunicador Ovalat, dirigit pel company Víctor López i el blog rugbiciats, del jove jugador del SEL Vilanova Andreu Rodríguez.

Els últims en arribar han estat els creadors de l’espai rugbycat.cat, una plataforma que vol aglutinar l’actualitat oval de casa nsotre, dirigida pel Francesc Gómez, llicenciat en Periodisme i jugador dels Enginyers de Poble Nou.

Tercer temps: la polèmica rugbi-rugby

Segurament us  haureu fixat que uns quants blogs utilitzen la forma normativa rugbi i uns altres l’incorrecte “rugby”. El debat “rugbi o rugby?” segueix igual de vigent!

 

Oulu, esport de pel·lícula a l’àrtic

dilluns, 14/10/2013

Oulu és una petita ciutat bàltica, capital de la regió d’Ostrobòtnia del Nord, a la República de Finlàndia. Situada més o menys al centre del territori finès, més de 500 quilòmetres al nord de la capital del país, Hèlsinki. La ciutat, fundada l’any 1605 pel rei Carles IX de Suècia -es una època en la qual el regne suec dominava tot el que avui en dia és Finlàndia, les tres repúbliques bàltiques, Polònia i part del que avui és Rússia- va convertir-se en un centre comercial de primer ordre gràcies a la seva situació estratègica.

La ciutat d’Oulu va fer-se famosa gràcies al comerç del salmó, el producte estrella de la localitat, i a la qualitat de la fusta dels boscos que envolten la ciutat. Amb l’arribada de la revolució industrial, la ciutat es va convertir en un centre productor i de distribució d’acer al Bàltic i a Rússia, cosa que va afavorir el creixement d’una ciutat molt exposada al fred -no debades, la ciutat d’Oulu està situada als 65 graus latitud nord, molt a la vora del cercle polar àrtic-. De fet, la vida a Oulu no ha estat mai fàcil, ja que els seus habitants han de suportar una mitjana anual que voreja els zero graus i la neu i el gel fan acte de presència durant la majoria de mesos de l’any.

Però una meteorologia adversa no ha estat un fre insuperable pels habitants de la ciutat d’Oulu. Els darrers anys Oulu s’ha convertit en un important centre financer i pioner en determinades indústries com la informàtica (gràcies a la presència multinacional Nokia i diverses indústries auxiliars, que inclouen la química i l’elèctrica) o la històricament potent indústria del paper. El seu aeroport, a més a més, s’ha convertit en el segon aeroport amb mes trànsit aeri del país. La clau del secret de l’èxit econòmic de la ciutat -i de tota Finlàndia- és la forta inversió en educació. Oulu es sent orgullosa dels seus centres educatius i de la seva Universitat, que ha esdevingut un centre de referència gràcies a un model educatiu de primer ordre en un país que encapçala tots els rànquings educatius del planeta. De fet, la facultat d’arquitectura de la Universitat d’Oulu és una de les més importants a escala mundial, tot un referent en el panorama internacional.

Però a més de ser una petita ciutat industrial i un centre de referència educatiu, Oulu és també un dels referents esportius de primer ordre a Finlàndia. L’esport més practicat a la ciutat és l’hoquei sobre gel, i s’enorgulleix de ser el bressol del pilot de Fòrmula1 Keke Rosberg, un pilot d’èxit als anys 80 del segle passat -campió del Mundial de pilots l’any 1982, amb l’escuderia Williams- i pare de l’actual pilot de Mercedes Nico Rosberg.

El club de rugbi més al nord del món

Oulu disposa també del seu propi equip de rugbi. L‘OYUS Rugby (“Oulun Yliopiston Urheiluseura”, Club Esportiu Universitari d’Oulu) és un club fundat per estudiants universitaris, però obert a qualsevol amant de la pilota ovalada. Es tracta d’un club petit, que disputa la segona divisió finesa, i que fins fa uns pocs mesos, era el tercer club del món amb un percentatge de derrotes més elevat. Lluny d’amagar-se d’aquest fet, els membres del club s’ho prenien amb molt humor i en feien bandera.

oulu rugby.jpg

Però el que fa realment diferent i curiós al club de la capital d’Ostrobòtnia del Nord és el fet de ser el club situat en una latitud més meridional del món, ja que es troba a molts pocs quilòmetres del cercle polar àrtic. Com que a la ciutat d’Oulu no hi havia molta cultura oval, els membres de l’equip van haver de buscar nous jugadors al carrer. De fet, no era estrany veure entrenador i jugadors repartint propaganda pels pubs de la ciutat o al mateix aeroport cercant nous jugadors pel club situat a la latitud més nòrdica del món.

oulu.jpg

Rugbi a Oulu. Mai s'havia jugat tan al nord.

Conscients de la seva singularitat, els membres del club fins i tot van fer una pel·lícula guanyadora de molts premis -entre ells, una menció al DocsBarcelona- titulada “Freetime Machos”, el tràiler de la qual es troba disponible a youtube:

[youtube SI8IKu4slyo]

La pel·lícula en qüestió parla de les relacions socials que s’estableixen entre els membres d’un petit club de rugbi, situat al costat del cercle polar àrtic. Es tracta d’una divertida comèdia que repassa, amb ironia i humor, diversos clixés associats a la masculinitat. Segurament, tots els que heu entrat a un vestuari de rugbi us hi reconeixereu de seguida. Històries humanes teixides al voltant d’una pilota oval. Una radiografia social excel·lent que us farà riure. Si voleu veure el film sencer, podeu veure’l al web de la pel·lícula, punxant aquí (el visionat sencer del film és de pagament).

Res és etern en aquest món, i l’OYUS Rugby va abandonar l’espiral negativa i va començar a guanyar. No només va deixar de ser el tercer pitjor equip del món, sinó que la temporada passada es va proclamar campió de la segona divisió finesa contra tot pronòstic. Tanmateix el club no va poder ocupar la seva plaça guanyada al camp, ja que no disposava de les fitxes requerides per la Federació de Finlàndia per disputar la primera divisió. Llàstima.

El club ha servit també per integrar nouvinguts procedents d’arreu del món, atrets per la potent economia de la ciutat o per la seva excel·lent universitat. D’aquesta manera, a l’OYUS van aparèixer irlandesos, amants del rugbi i de l’esport nacional del seu país, el futbol gaèlic.

Oulu, una petita Irlanda

Cada any al mes d’octubre es celebra un festival de cultura irlandesa a Oulu. Enguany, coincidint amb el festival cultural -un dels més importants de tota Escandivàvia- ha aparegut a escena un club de futbol gaèlic que fa pocs dies va debutar contra el Hèlsinki al campionat de Finlàndia davant de 200 espectadors. La notícia ha ocupat molt espai a Irlanda, ja que parla d’un esport atípic en una ciutat atípica. Dóna la casualitat que el club està format per tres irlandesos, anglesos, escocesos, americans, neozelandesos, una pila dels mateixos jugadors de l’equip de rugbi de la ciutat -fins i tot comparteixen entrenador-… i un jugador català, l’Elias Casanova, resident a la ciutat d’Oulu i exjugador del club de futbol gaèlic de Barcelona, els Barcelona Gaels.

oulu gaa.jpg

Equip de futbol gaèlic d'Oulu, amb un català. L'Elias Caasanova és el segon jugador de la segona fila començant a l'esquerra.

L’equip d’Oulu de futbol gaèlic és, al igual que els seus germans del rugbi, un centre multicultural que demostra com l’esport pot servir d’element aglutinador i integrador i com l’esport pot fer de pont i nexe d’unió de la suma de diverses cultures.

El tercer temps

Avui al tercer temps canviarem la cervesa per les crispetes. El rugbi ha estat sempre un esport molt popular, però el seu ressò cinematogràfic ha estat més aviat escàs. A banda de la comèdia sobre els amics d’Oulu, poques pel·lícules han tractat el món oval. Segurament les pel·lícules més famoses que s’han fet mai sobre el rugbi hagin estat la famosa “Invictus” de Clint Eastwood, que explica la història de la selecció de Sud-Àfrica a la Copa del Món de 1995 o “Alive” (traduïda al castellà amb el títol “Viven”), que explica la història d’un equip de rugbi xilè que té un accident aeri als Andes.

Una pel·lícula força recent i poc coneguda ha estat la nord-americana “Forever Strong”, que explica la història d’un adolescent amb problemes socials i familiars i com el rugbi serveix de brúixola del seu desordre emocional. Una visió molt més personal i radicalment diferent sobre la mateixa temàtica és l’obra japonesa “School Wars: Hero”, que ens explica com un professor de secundària aconsegueix ajudar un adolescent que pateix assetjament escolar mitjançant el rugbi.

En un to molt més humorístic, també trobem la comèdia britànica “Up&Under”, que explica les peripècies d’un equip de rugbi a 13 de pub. Més profunda però en el mateix to humorístic trobem la tailandesa “Cheerleader Queens”, que explica la història de quatre transsexuals tailandesos que són rebutjats de tots els equips d’animació per la seva condició sexual, fins que troben al rugbi un espai de tolerància i llibertat on poden ser elles mateixes.

 

Tordera i Anoia, nous clubs de rugbi catalans

dilluns, 7/10/2013

Amb la temporada 2013-14 a punt de començar a totes les categories del rugbi català, podem anunciar amb orgull que l’afició pel rugbi està creixent arreu de Catalunya, omplint espais buits al mapa del Principat on fins a la data no hi havia clubs de rugbi locals que exercissin de motor de divulgació rugbístic i punt de trobada dels aficionats de la pilota ovalada.

Si enguany celebrem el debut oficial del Ripollès RC aquest any també podem incloure, amb molt d’orgull, el naixement i la posada en marxa de dos nous clubs a zones on fins ara no hi havia cap club que exercís de far pels aficionats al rugbi de les seves localitats: parlem del Tordera Rugbi Club i l’Anoia Rugby Club.

Tordera.jpg

Tots dos equips es troben en fase de creixement, captant nous jugadors i aficionats de totes les edats i omplint de rugbi les seves respectives zones d’influència. De fet, el Tordera ja disposa d’equips inferiors -i fins i tot ja ha celebrat la seva primera trobada d’escoles de rugbi a la vila de Tordera- i entrena regularment totes les categories des de sub-10 fins als sèniors i veterans.

Per la seva banda, l’Anoia Rugby Club aglutina diversa gent de la comarca i entrena regularment a la ciutat d’Igualada i a la vila d’Òdena. De fet, alguns dels seus jugadors sènior ja han disputat alguns partits amistosos amb l’equip dels Centaures de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

anoia.jpg

Jugadors de l'Anoia durant un entrenament.

Sempre és un plaer veure que el rugbi a poc a poc va guanyant nous espais i va consolidant la seva presència arreu de Catalunya. De fet, opino que hauríem d’intentar disposar d’un club a cada nucli de població superior als 10.000 habitants, i mirar d’expandir l’esport oval a zones amb poca presència com les terres de Ponent, on ja fa molts anys que l’INEF Lleida exerceix d’únic representant de tota la província.

PS: Si mai us interessa el rugbi i no esteu vinculats a cap club, no dubteu en posar-vos en contacte amb el club més proper, on sereu més que benvinguts. Al rugbi sempre hi cal gent, per jugar, per ajudar o per divertir-se, independentment del nivell físic, l’edat o el sexe.