Oulu, esport de pel·lícula a l’àrtic

Oulu és una petita ciutat bàltica, capital de la regió d’Ostrobòtnia del Nord, a la República de Finlàndia. Situada més o menys al centre del territori finès, més de 500 quilòmetres al nord de la capital del país, Hèlsinki. La ciutat, fundada l’any 1605 pel rei Carles IX de Suècia -es una època en la qual el regne suec dominava tot el que avui en dia és Finlàndia, les tres repúbliques bàltiques, Polònia i part del que avui és Rússia- va convertir-se en un centre comercial de primer ordre gràcies a la seva situació estratègica.

La ciutat d’Oulu va fer-se famosa gràcies al comerç del salmó, el producte estrella de la localitat, i a la qualitat de la fusta dels boscos que envolten la ciutat. Amb l’arribada de la revolució industrial, la ciutat es va convertir en un centre productor i de distribució d’acer al Bàltic i a Rússia, cosa que va afavorir el creixement d’una ciutat molt exposada al fred -no debades, la ciutat d’Oulu està situada als 65 graus latitud nord, molt a la vora del cercle polar àrtic-. De fet, la vida a Oulu no ha estat mai fàcil, ja que els seus habitants han de suportar una mitjana anual que voreja els zero graus i la neu i el gel fan acte de presència durant la majoria de mesos de l’any.

Però una meteorologia adversa no ha estat un fre insuperable pels habitants de la ciutat d’Oulu. Els darrers anys Oulu s’ha convertit en un important centre financer i pioner en determinades indústries com la informàtica (gràcies a la presència multinacional Nokia i diverses indústries auxiliars, que inclouen la química i l’elèctrica) o la històricament potent indústria del paper. El seu aeroport, a més a més, s’ha convertit en el segon aeroport amb mes trànsit aeri del país. La clau del secret de l’èxit econòmic de la ciutat -i de tota Finlàndia- és la forta inversió en educació. Oulu es sent orgullosa dels seus centres educatius i de la seva Universitat, que ha esdevingut un centre de referència gràcies a un model educatiu de primer ordre en un país que encapçala tots els rànquings educatius del planeta. De fet, la facultat d’arquitectura de la Universitat d’Oulu és una de les més importants a escala mundial, tot un referent en el panorama internacional.

Però a més de ser una petita ciutat industrial i un centre de referència educatiu, Oulu és també un dels referents esportius de primer ordre a Finlàndia. L’esport més practicat a la ciutat és l’hoquei sobre gel, i s’enorgulleix de ser el bressol del pilot de Fòrmula1 Keke Rosberg, un pilot d’èxit als anys 80 del segle passat -campió del Mundial de pilots l’any 1982, amb l’escuderia Williams- i pare de l’actual pilot de Mercedes Nico Rosberg.

El club de rugbi més al nord del món

Oulu disposa també del seu propi equip de rugbi. L‘OYUS Rugby (“Oulun Yliopiston Urheiluseura”, Club Esportiu Universitari d’Oulu) és un club fundat per estudiants universitaris, però obert a qualsevol amant de la pilota ovalada. Es tracta d’un club petit, que disputa la segona divisió finesa, i que fins fa uns pocs mesos, era el tercer club del món amb un percentatge de derrotes més elevat. Lluny d’amagar-se d’aquest fet, els membres del club s’ho prenien amb molt humor i en feien bandera.

oulu rugby.jpg

Però el que fa realment diferent i curiós al club de la capital d’Ostrobòtnia del Nord és el fet de ser el club situat en una latitud més meridional del món, ja que es troba a molts pocs quilòmetres del cercle polar àrtic. Com que a la ciutat d’Oulu no hi havia molta cultura oval, els membres de l’equip van haver de buscar nous jugadors al carrer. De fet, no era estrany veure entrenador i jugadors repartint propaganda pels pubs de la ciutat o al mateix aeroport cercant nous jugadors pel club situat a la latitud més nòrdica del món.

oulu.jpg

Rugbi a Oulu. Mai s'havia jugat tan al nord.

Conscients de la seva singularitat, els membres del club fins i tot van fer una pel·lícula guanyadora de molts premis -entre ells, una menció al DocsBarcelona- titulada “Freetime Machos”, el tràiler de la qual es troba disponible a youtube:

[youtube SI8IKu4slyo]

La pel·lícula en qüestió parla de les relacions socials que s’estableixen entre els membres d’un petit club de rugbi, situat al costat del cercle polar àrtic. Es tracta d’una divertida comèdia que repassa, amb ironia i humor, diversos clixés associats a la masculinitat. Segurament, tots els que heu entrat a un vestuari de rugbi us hi reconeixereu de seguida. Històries humanes teixides al voltant d’una pilota oval. Una radiografia social excel·lent que us farà riure. Si voleu veure el film sencer, podeu veure’l al web de la pel·lícula, punxant aquí (el visionat sencer del film és de pagament).

Res és etern en aquest món, i l’OYUS Rugby va abandonar l’espiral negativa i va començar a guanyar. No només va deixar de ser el tercer pitjor equip del món, sinó que la temporada passada es va proclamar campió de la segona divisió finesa contra tot pronòstic. Tanmateix el club no va poder ocupar la seva plaça guanyada al camp, ja que no disposava de les fitxes requerides per la Federació de Finlàndia per disputar la primera divisió. Llàstima.

El club ha servit també per integrar nouvinguts procedents d’arreu del món, atrets per la potent economia de la ciutat o per la seva excel·lent universitat. D’aquesta manera, a l’OYUS van aparèixer irlandesos, amants del rugbi i de l’esport nacional del seu país, el futbol gaèlic.

Oulu, una petita Irlanda

Cada any al mes d’octubre es celebra un festival de cultura irlandesa a Oulu. Enguany, coincidint amb el festival cultural -un dels més importants de tota Escandivàvia- ha aparegut a escena un club de futbol gaèlic que fa pocs dies va debutar contra el Hèlsinki al campionat de Finlàndia davant de 200 espectadors. La notícia ha ocupat molt espai a Irlanda, ja que parla d’un esport atípic en una ciutat atípica. Dóna la casualitat que el club està format per tres irlandesos, anglesos, escocesos, americans, neozelandesos, una pila dels mateixos jugadors de l’equip de rugbi de la ciutat -fins i tot comparteixen entrenador-… i un jugador català, l’Elias Casanova, resident a la ciutat d’Oulu i exjugador del club de futbol gaèlic de Barcelona, els Barcelona Gaels.

oulu gaa.jpg

Equip de futbol gaèlic d'Oulu, amb un català. L'Elias Caasanova és el segon jugador de la segona fila començant a l'esquerra.

L’equip d’Oulu de futbol gaèlic és, al igual que els seus germans del rugbi, un centre multicultural que demostra com l’esport pot servir d’element aglutinador i integrador i com l’esport pot fer de pont i nexe d’unió de la suma de diverses cultures.

El tercer temps

Avui al tercer temps canviarem la cervesa per les crispetes. El rugbi ha estat sempre un esport molt popular, però el seu ressò cinematogràfic ha estat més aviat escàs. A banda de la comèdia sobre els amics d’Oulu, poques pel·lícules han tractat el món oval. Segurament les pel·lícules més famoses que s’han fet mai sobre el rugbi hagin estat la famosa “Invictus” de Clint Eastwood, que explica la història de la selecció de Sud-Àfrica a la Copa del Món de 1995 o “Alive” (traduïda al castellà amb el títol “Viven”), que explica la història d’un equip de rugbi xilè que té un accident aeri als Andes.

Una pel·lícula força recent i poc coneguda ha estat la nord-americana “Forever Strong”, que explica la història d’un adolescent amb problemes socials i familiars i com el rugbi serveix de brúixola del seu desordre emocional. Una visió molt més personal i radicalment diferent sobre la mateixa temàtica és l’obra japonesa “School Wars: Hero”, que ens explica com un professor de secundària aconsegueix ajudar un adolescent que pateix assetjament escolar mitjançant el rugbi.

En un to molt més humorístic, també trobem la comèdia britànica “Up&Under”, que explica les peripècies d’un equip de rugbi a 13 de pub. Més profunda però en el mateix to humorístic trobem la tailandesa “Cheerleader Queens”, que explica la història de quatre transsexuals tailandesos que són rebutjats de tots els equips d’animació per la seva condició sexual, fins que troben al rugbi un espai de tolerància i llibertat on poden ser elles mateixes.

 

4 comentaris

  • Sir William Temple

    14/10/2013 19:27

    Jo fa molts anys m’escrivia amb una noia d’Oulu i era molt friki però veient el clima no m’estranya.
    Fa gràcia això que els mateixos juguen a rugbi i a futbol gaèlic; no crec que ho diguin gaire alt a Irlanda i és que els de la GAA són una mica primmirats, per no dir etnicistes amb aquestes coses.
    Per quan el post de Leinster i el moviment obrer? Hauràs de fer malabarismes…
    A veure si imiten els de Londres i els deixen jugar l’All-Ireland.

  • Ferran Vital

    14/10/2013 22:03

    Sir William, molt d’acord amb el que dius de les relacions GAA-IRFU (de les noies freaks d’Oulu no en puc opinar!).

    I sembla que els darrers anys les relacions entre GAA i federacions de rugbi i futbol (soccer) s’han normalitzat una mica, després de molts anys què semblava que jugar a rugbi o futbol era de mal irlandès o de traïdor a la pàtria. I després resulta que la majoria d’aficionats veu tots dos esports amb normalitat! De fet Kearney, O’Driscoll i O’Leary, entre altres, han jugat a futbol gaèlic i a rugbi, i no per això són menys irlandesos. I sabies que a Argentina hi ha un club de rugbi fundat per irlandesos que es diu “Hurling Club”, que inicialment jugava a GAA i després va evolucionar al rugbi i al hoquei – a més del GAA-, sense abandonar mai el color verd de la samarreta? Curiós, oi?

    PS: El tema de Leinster i moviment obrer de moment el tinc a la cua, encara no he ni començat l’esborrany, només tinc una mica l’esquema de què vull explicar!

    Fins aviat!!

  • Francesc Sardà

    15/10/2013 8:07

    Jo vaig jugar en aquest equip de rugby al 2003. Aleshores el de gaèlic no existia. M’ho vaig passar molt be! I l’acollida que em van donar va ser excel·lent!!

  • Ferran Vital

    15/10/2013 8:22

    Ostres! Un altre català a Oulu! Llàstima no haver conegut la teva història abans, Francesc, t’hauria mencionat! Celebro que t’agradi el post, i que conservis bon record de la teva estada a Oulu! Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús