Prèvia Sis Nacions 2014

El torneig de les Sis Nacions de 2014 està a punt de començar. Un any més, les potències del rugbi europeu es veuran les cares a les grans catedrals del continent per decidir qui és el gran campió europeu. De fet, l’edició d’enguany es presenta molt atractiva i igualada, ja que no hi ha cap equip que sembli molt superior als altres, i tal com hem estat veient en els darrers anys, qualsevol selecció “petita” (entenent com selecció petita a conjunts extraordinaris com Itàlia o Escòcia) pot complicar-li la vida a qualsevol selecció potent.

Anglaterra

El XV de la Rosa segueix el seu procès de renovació i millora que els ha de portar al seu millor estat de forma a la Copa del Món de l’any vinent en la que seran amfitrions. Els homes de Stuart Lancaster són un conjunt encara jove, on els jugadors de Northampton i Leicester formen la columna vertebral de la selecció (Hartley, Lawes, Tom Wood pels Saints i Tom Youngs, Dan Cole i Dan Youngs per part dels Tigers). La clau de l’evolució del joc del XV de la Rosa ha de ser el seu mig del camp: si Lancaster confia en la parella de Saracens Wiggleswoth-Farrell, podem esperar una Anglaterra mecànica, que abusa del joc de davanters i que no regula les transaccions al costat obert del camp.

França-Anglaterra.jpg

A favor:Un equip poc atractiu plàsticament però molt fort i ben treballat que aspira a tot, especialment perillós enguany: amb l’orgull ferit per la humiliació del Milleniu, els homes de Sa Majestat voldran arrasar Europa per demostrar al món del rugbi qui són els inventors d’aquest esport. En contra: Anglaterra té un calendari complicat. Començarà el Sis Nacions a Paris, i haurà de visitar el sempre difícil Murrayfield l’any del referèndum per la independència d’Escòcia, en un partit que es preveu intens i simbòlic. Per contra rebrà a Irlanda i a Gal·les a Twickenham, en la gran oportunitat de revenjar l’afronta del Millenium. Per acabar, haurà de despalaçar-se a Roma i superar els valerosos italians.

França

El XV del Gall inicia l’any de la seva recuperació cercant la seva pròpia identitat. Després d’un desastrós 2013 en què els homes de Philippe Saint-André van fer el ridícul, el conjunt gall haurà de suar de valent per tornar a regnar a Europa. PSA confia en la seva guàrdia veterana (Dusatoir, Mas, Skrela, Papé, Picamoles, Nyanga, Basteraud, Mermoz i Médard), homes que van arribar a la final de la Copa del Món fa dos anys i que van mantenir contra les cordes als All Blacks al seu Mundial. A més a més, una nova generació de jugadors puja amb molta força (Guitone, Huget, Fofana, Vahaamina, Le Roux i Plisson). Si França troba les peces adequades al mig del camp, on fa anys que cap obertura és capaç de dignificar l’enorme herència del dorsal 10 gal, França pot aspirar a tot. Els homes de Saint-André tenen les millors individualitats d’Europa, amb diferència. Ara caldrà veure si PSA pot convertir-los en un equip, un bloc granític. Si ho fa, França pot recuperar la “grandeur”.

A favor: Els noms i la qualitat dels seus jugadors. En contra: No sembla que PSA encara hagi trobat la fórmula per fer rutllar la maquinària de la selecció francesa. De fet, centres com Basteraud no responen al patró de joc tradicional dels “bleus”. Caldrà veure com el relleu generacional dels Fickou, Plisson o Doussain prenen posicions en una nau que és a la vora de perdre’s a la deriva. La darrera oportunitat de Saint-André.

Irlanda

El XV del Trebol comença l’any I sense Ronan O’Gara i l’any 0 sense Brian O’Driscoll. El genial centre de Leinster disputa enguany el seu darrer gran campionat amb la seva selecció, i de ben segur que tant ell com els seus companys volen acomiadar el millor jugador europeu del segle XXI amb un bon gust de boca. Altrament, els celtes del tècnic neozelandès debutant Joe Schmidt ja han començat a oblidar els temps de la “generació d’or” del tombant de segle i han trobat recanvis de garanties per un conjunt amb molt de talent però excessivament anàrquic, que funciona a batzegades. Irlanda pot fer front i derrotar a qualsevol rival, però també pot desaparèixer partits sencers de la gespa i fer vagar quinze homes sense ànima per les catedrals europees. Els Best, Cronin, O’Callaghan, O’Brien, Heaslip, Murray, Jackson, Sexton, Madigan, Keith Earls, Marshall i Bowe acompanyaran a les darreres batalles del gran capità Brian O’Driscoll. I si troben la tecla adequada, poden fer saltar la banca a Londres, objectiu històric dels irlandesos.

Jamie+Roberts+Tomas+O+Leary+Ireland+v+Wales+apDeR_TjrbHl.jpg

A favor: un conjunt que tothom coneix de memòria i que pot derrotar a qualsevol equip del món gràcies al seu joc elèctric i letal. A més a més, tenen un calendari propici a Dublín (contra Gal·les, Escòcia i Itàlia com locals). En contra: L’equip s’apaga de forma inexplicable i es perd durant molts minuts, que impossibiliten, en molts casos, les victòries irlandeses. A més a més, ha de visitar Londres i París, pel que un nou Grand Slam sembla una tasca impossible.

Itàlia

L'”azzurra” ha estat la selecció que més ha progressat al rugbi mundial els darrers anys. Els homes de Jaques Brunel ja fa anys que van deixar de ser la ventafocs del Sis Nacions i ara són un conjunt capaç de plantar cara i derrotar a qualsevol selecció europea. Gràcies a una davantera molt eficaç i compacte i a una gran tasca de pressió a la zona de creació rival, Itàlia s’ha convertit en un rival molt dur, capaç de fer tremolar Anglaterra a Twickenham o derrotar a França a l’Olímpic de Roma. De fet, molts analistes coincideixen a dir que la parella Zanni-Parisse a la tercera línia és la millor del món en el traball de pressió a camp obert, amb permís dels  neozelandesos. Una Itàlia amb cert regust usapista (el seleccionador Brunel va ser entrenador de la USAP, i el jove obertura Tommasso Allan i l’aler Tommasso Benvenutti són integrants del conjunt nord-català) i comandada pels eterns Castrogiovanni, Ghiraldini, Rizzo, García i els germans Mauro i Mirco Bergamasco buscarà fer saltar la banca a Cardiff, Dublín i París, i intentar derrotar a anglesos i escocesos a Roma.

A favor: Un equip molt compacte i equilibrat, amb una base que porta molts anys treballant junta i que sap a què vol jugar. En contra: Itàlia pateix massa a la zona ample del camp, contra equips amb tres quarts ràpids i potents. La defensa italiana es basa en el joc d’agrupaments i fases estàtiques, i no és capaç de frenar els rivals quan aquests plantegen accions ràpides a la zona oberta del camp.

Escòcia

El XV del Card va viure un cert ressorgiment durant la passada edició del Sis Nacions. Escòcia, de la mà de l’interí Scott Johnson, es presenta al Sis Nacions de 2014 envoltada de misteri i dubtes. El XV del Card tornarà a ser l’equip competitiu i compacte que es va intuir en algus partits de l’any passat o tornarà a ser l’equip acomplexat incapaç de finalitzar les accions ofensives a la zona de marca rival?

A favor: La solvència d’homes com Ross Ford, Euan Murray, Richie Gray, Laidlaw o el jove Fusaro permet pensar que el XV del Card pot plantar cara als seus rivals, especialment als partits de Murrayfield. En contra: Escòcia és un conjunt certament irregular, que encara no ha acabat de definir quin patró de joc vol seguir. Poc expeditius en la tres quarts, els escocesos tampoc destaquen per tenir la millor davantera del campionat.

Gal·les

El campió de les dues darreres edicions del Sis Nacions busca enguany el tercer títol consecutiu, si pot ser, completant un nou Grand Slam, tal com van fer al 2012. Els homes de Warren Gatland són els favorits a la victòria final, ja que a més del seu exquisit tracte a l’oval i el seu joc dinàmic, alegre, plàstic i combinatiu, cal sumar-hi l’enorme estat de forma d’alguns dels seus jugadors, que es troben en els millors anys de la seva carrera. Els Warbuton, Halfpenny, Adam Jones i companyia volen repetir els èxits de la màgica selecció gal·lesa dels anys setanta del segle passat i instaurar la seva hegemonia a Europa. Un conjunt que encara segueix en creixement amb la vista posada, en un horitzó no massa llunyà, en la Copa del Món de l’any vinent.

Wales Grand Slam.jpg

A favor: Gal·les és l’actual campió. Defensa títol amb el millor seleccionador europeu (Gatland) i amb el XV més equilibrat de tot l’hemisferi nord. En contra: els seus rivals ja coneixen el sistema tàctic dels dracs i els moviments de les seves estrelles. A més a més, el fet de ser el rival a guanyar motivarà especialment als anglesos, ansiosos de revenjar el seu honor a Twickenham.

2 comentaris

  • Jep Cabestany

    21/01/2014 14:53

    Molt bona analisi! Terribles noticies les lesions de Dussautoir i Guitoune per França… és oficial que és l’ultim torneig de BOD? Seria genial veure’l al Mundial 2015. Veus un ‘grand slam decider’ a la ultima jornada a Paris entre França i Irlanda?

  • Jaume

    02/02/2014 17:13

    Gràcies per la prèvia!

    A banda d’en Jordi Murphy (amb Irlanda) hi ha més catalans jugant aquest VI Nacions?
    I de la USAP, a banda dels italians Tommasso Allan i Tommasso Benvenutti, els francès Sébastien Vahaamahina i el gal·lès James Hook, n’hi ha més?

    Gràcies!
    Salut i rugbi!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús