Arxiu de la categoria ‘Divisió d’Honor’

Sant Cugat, la història d’un èxit

dilluns, 8/04/2013

Ja fa un temps vaig parlar del Sant Cugat i la seva bona feina al món ovalat català. Tal com dèiem fa un any i mig (quan el primer equip encara militava a Primera Nacional) el Sant Cugat és un club que malgrat la seva relativa joventut (va ser fundat l’any 1987) ha sabut treballar molt bé la seva base esportiva i social, especialment des de l’any 1995, quan el club del Vallès va crear la seva escola de rugbi.

sant cu.jpg

De 1995 ençà el club de Sant Cugat ha apostat molt pel treball de base, prioritzant la didàctica i la difusió del rugbi a la seva localitat, gràcies a una feina incommensurable de jugadors, monitors, entrenadors, pares i aficionats, que han sumat esforços durant tots aquests anys per fer del rugbi una realitat esportiva i social a la ciutat.

L’aposta va començara adonar els seus fruits una dècada després de la creació de l’escola de rugbi: ben aviat les categories inferiors del club van començar a dominar els campionats de Catalunya, plantant cara -i en molts casos derrotant- als equips inferiors de la Unió Esportiva Santboiana, el gran referent del rugbi sud-català. Aquell 2011 (data en que vaig escriure el post a l’anterior adreça del blog) el Sant Cugat va imposar-se en les categories Cadet i Infantil, a més de fer-ho en el Campionat de Catalunya sub-23 mostrant ” un rugbi endreçat i molt atractiu, amb molt poques fissures i mostrant una capacitat tècnica excel·lent i un domini de les fases dels partits gairebé perfecte”.

Molts d’aquells nois ara són integrants del primer equip del Sant Cugat, que en la seva primera temporada a Divisió d’Honor “B” ha assolit una fita inimaginable: acabar en segona posició final i guanyar una plaça per jugar la promoció d’ascens a Divisió d’Honor contra l’Alcobendas, un club amb major potencial econòmic -però no m’atreveixo a dir que superior social ni esportivament-. I aquesta fita el Sant Cugat l’ha assolida amb gent de la casa, que coneix els valors del rugbi, que estima el seu club i representa amb orgull la seva ciutat. Una base esportiva a la que cal sumar la gran feina desenvolupada pel tècnic Diego Fucks que fins fa un parell d’anys dirigia l’embrió de l’actual equip i la gran tasca de Jordi Justícia, tècnic actual del Sant Cugat.

No sé si el Sant Cugat acabarà ascendint enguany (recordem que l’Alcobendas és un equip molt dur i difícil de batre). El que sé segur és que cal treure’s el barret davant d’aquesta excepcional fornada de jugadors, que es troben lluitant per situar l’equip de la seva ciutat a l’elit del rugbi estatal. Pugin o no aquesta temporada, el San Cugat ha fet una feina excel·lent. I veient la qualitat i l’empenta dels joves jugadors del club, estic molt segur que no trigarem gaire en veure el Sant Cugat a la màxima divisió del rugbi espanyol. Un clar exemple que l’ànima d’un equip és molt més decisiva que no pas el seu pressupost. La suor, la dedicació i la feina diària son valors que no es poden comprar. Bravo, Sant Cugat!

PS: Avui podem afirmar que altres clubs molt joves han pres el Sant Cugat com un model a imitar per créixer. És el cas de clubs com el SEL Vilanova, el Martorell, els Taus d’Amposta o els Carboners de Terrassa, clubs que han apostat per la vessant formativa i social de l’esport ovalat alhora que han difós el rugbi en les seves respectives àrees d’influència. Tant de bo en uns quants anys tot el rugbi català pugui gaudir de la seva tasca.

 

Què passa a la Santboiana?

divendres, 7/09/2012

Aquest estiu hi ha hagut un autèntic terrabastall a Sant Boi. Durant el mes d’agost, coincidint amb les vacances d’estiu, vaig escoltar alguns comentaris als que no vaig fer massa cas, però que certament em van sorprendre. Un parell de veterans em van comentar que caldria veure si enguany la Santboiana tindria equip per jugar a Divisió d’Honor. No puc negar que en aquell moment no vaig fer massa cas als comentaris (sovint s’escolten coses d’aquesta mena o pitjors, quan els ruggers aixequen el colze més de dues vegades).

La meva sorpresa va arribar quan vaig preparar una entrada a aquest mateix blog sobre la temporada als clubs catalans de Divisió d’Honor i Primera Nacional. Abans de res, vaig voler comprovar les darreres notícies al web oficial del club, amb l’esperança d’assabentar-me d’alguna de les suposades novetats de cara a la temporada que comença la setmana vinent.

Canvi de filosofia?

La Santboiana és un club amb 90 anys d’història, que presumeix de ser l’únic club a tot l’estat espanyol que mai ha baixat de la màxima categoria del rugbi estatal, esdevenint, de fet, el buc insígnia del rugbi català al sud de les Alberes. La temporada passada va haver-hi un canvi a la junta directiva de la UES. Va arribar el senyor Antoni Gabarró com a president del club, mentre que el senyor Jordi Dorca va encarregar-se de la parcel·la esportiva i de competició, sincronitzant i facilitant la feina del senyor Bruce Hemara, el director de rugbi de la Santboiana que ja porta uns quants anys al nostre país.

Una de les coses que més ens van agradar als amants del rugbi al nostre país va ser l’aposta que volia fer la nova junta directiva pels jugadors de la casa, encetant projectes de millora i tecnificació de jugadors i potenciant el rugbi base amb l’objectiu d’aconseguir, en cinc o deu anys, que la columna vertebral de la Santboiana estigués formada per gent de la casa. Molts van aplaudir aquella decisió, ja que no és el mateix identificar-te amb un club amb gent formada a la casa que no pas amb un club on no reconeguis pràcticament cap senyal de la teva pròpia identitat en el seu XV. Fins i tot la directiva va anunciar als jugadors que no calia que es preocupessin pels resultats esportius a curt plaç, ja que el projecte anava destinat a uns objectius a llarg plaç i no seria cap drama arribar a perdre la categoria de Divisió d’Honor (feia dues temporades que l’equip passejava perillosament pels darrers llocs de la classificació), sempre prioritzant els jugadors de la casa davant els grans fitxatges de fora.

Comencen els problemes

La Unió Esportiva Santboiana va signar, la temporada passada, els seus millors registres esportius dels darrers deu anys. L’equip va ser líder durant bona part de la lliga, mostrant bones maneres, solidesa defensiva i contundència ofensiva.

Però alguns dels jugadors del primer equip van començar a mostrar el seu malestar amb la directiva. Petites discrepàncies (que passen a tots els clubs esportius, independentment del seu nivell) però que van començar a obrir ferides entre una part de la plantilla i la junta directiva.

Per exemple, els jugadors de la UES disposaven d’un xandall i un polo de passeig pels seus desplaçaments de Divisió d’Honor, però no tenien cap peça d’abric oficial per protegir-los del fred que fa als mesos d’hivern a localitats com Ordizia, Valladolid o Gernika, per exemple.

Un altre punt de fricció haurien estat les primes per objectius, que es van endarrerir un temps en el seu cobrament. En un context de crisi i dificultats econòmiques hom pot entendre que el club es demori un temps en el cobrament de primes i objectius, però segons algunes fonts el malestar era majúscul ja que alguns jugadors si que cobraven puntualment i d’altres, no.

En el pla esportiu, sorprenia força que els jugadors del primer i del segon equip tinguessin entrenaments absolutament diferenciats, ja que un dels objectius lògics d’un segon equip és nodrir de jugadors de qualitat al primer equip en el moment que aquest els necessiti, amb les màximes garanties físiques, tècniques i tàctiques.

Esclata el problema

Durant la preparació de la temporada 2013-2013 la directiva va comunicar a la plantilla que enguany les primes serien rebaixades a causa de la situació financera del club i del context generalitzat de crisi econòmica. Fins aquí, tothom entén i fins i tot aplaudeix una política d’austeritat. Segons algunes fonts, la directiva proposa una prima de 50€ per partit guanyat als jugadors de casa (fins aleshores, l’import per partit guanyat era d’uns 180 €)

Però els problemes i les tensions creixen de forma exponencial als nous fitxatges que la UES anuncia al llarg de l’estiu. Fins a vuit incorporacions que (suposem) no arriben per jugar gratis. A més a més , molts jugadors del segon equip (que feia un parell de temporades havien guanyat la Primera Nacional amb jugadors de la casa) ja han fet les maletes, ja que el segon equip desapareix aquesta temporada.

santboiana.gif

Les noves incorporacions i la desaparició del segon equip xoquen, no cal negar-ho, amb la filosofia de formació i l’aposta per la gent de la casa que havia anunciat la directiva. Personalment, desconec si el senyor president de la SEAT (el senyor James Muir) ha pressionat per a construir un equip amb opcions de guanyar la Divisió d’Honor i classificar-se per jugar a Europa, sota la premissa que el seu patrocini podria desaparèixer si els resultats esportius no són satisfactoris.

Desgraciadament, a una setmana de l’inici de la competició encara hi han molts dubtes al voltant del club degà del rugbi a la península ibèrica. Altrament, els grans beneficiats de tot aquest afer són el Barça (club que rebrà grans jugadors fins ara a la disciplina de la Santboiana com ara Sergi Guerrer, Rafa Staat, Víctor Marlet i Crsitian Martín) i el Sant Cugat (club que ha rebut a Gerard Mayol i Àxel Serrano). Fins i tot algunes veus han apuntat que el gran capità Pol Massoni s’hauria plantejat penjar les botes arran d’aquests conflictes entre els jugadors de casa i la directiva.

Com a colofó d’aquesta història, estem segurs que la Santboiana farà una bona temporada, i que els nous fitxatges aportaran un plus de qualitat que permetrà al club del Baix Llobregat enfrontar-se contra equips que enguany s’han reforçat molt i molt bé, com ara el Gernika o l’Ordizia. Tanmateix, és una pena que s’hagi hagut de pagar un preu tan elevat i que s’hagi generat un enrenou considerable al voltant del club, que cap favor haurà fet a l’estabilitat institucional del club i a la parcel·la esportiva.

ACTUALITZACIÓ: Finalment hi haurà segon equip a Primera Nacional i Tercer equip a Segona Catalana.

Prèvia dels clubs catalans a Divisió d’Honor i Primera Nacional 2012-2013

dilluns, 3/09/2012

La temporada 2012-2013 està a punt d’aixecar el teló. En menys de dos setmanes la Unió Esportiva Santboiana (únic representant del rugbi català a la màxima competició estatal) afrontarà el primer partit oficial de la temporada a domicili del mític Cisneros, un club històric del rugbi espanyol.

La Santboiana afronta la nova temporada amb l’objectiu (i el convenciment) de que es pot millorar el bon paper de la temporada passada, quan els del Baix Llobregat van encapçalar la classificació durant bona part de la temporada, per bé que un mal final de curs (provocat per algunes baixes clau en el rendiment de l’equip) va castigar excessivament al club degà al sud de l’Albera. Si l’equip es manté fort a la davantera (com bona part de l’any passat) assegurant possessions llargues i de qualitat, la Santboiana pot fer molt de mal als seus rivals.

santboiana.gif

La UES serà, un any més, el representant del rugbi català a la màxima categoria.

Tanmateix, comencem a veure els fruits d’anys de bon treball en categories inferiors, amb l’explosió de nous talents de la cantera (com ara Nil Baró o Josep Balsalobre) als que cal sumar els ja clàssics Pol Massoni, Sergi Guerrero o Victor Marlet (entre d’altres). La gran incògnita serà el rendiment al mig del camp. La temporada passada les lesions de Rafael Staat i d’Isaac Thompson es van fer notar massa i van ser claus per a que la UES no acabés la temporada regular en millors condicions. Si la Santboiana equilibra el seu mig del camp, és i serà un equip temible, molt difícil de fer recular al Baldiri Aleu.

Divisió d’Honor  “B”

La categoria de plata del rugbi estatal enguany té més participació catalana que mai. Al Barça i a L’Hospitalet cal sumar-hi el retorn del BUC (un històric del rugbi català) i l’ascens del Sant Cugat, que enguany estrena nou camp, coincidint amb el seu debut a Divisió d’Honor “B”.

Els clubs catalans han quedat enquadrats al Grup 1, amb clubs bascos (sempre difícils) com el Durango i l’Eibar, un de gallec (l’Universidade de La Corunya), l’Independiente de Santander i l’Oviedo asturià. Un grup exigent pels equips catalans, per bé que caldrà esperar que el Barça pugui optar a lluitar per mantenir-se a la meitat alta de la classificació, mentre que L’Hospitalet (amb la lliçó apresa de la temporada passada, on va pagar amb escreix la seva adaptació a la categoria), BUC i Sant Cugat han de lluitar per consolidar un projecte esportiu a mitjà plaç, i això passa per mantenir la categoria de plata del rugbi espanyol.

Primera Nacional

Enguany el rugbi català tindrà quatre representants en la categoria de bronze del rugbi estatal. El Sitges, els Enginyers de Poblenou, el segon equip de la Santboiana i el GEiEG (acabat d’arribar a la categoria) se les veuran amb altres clubs de parla catalana enquadrats al Grup 2, com ara els balears del Ponent i l’Eivissa i el clàssic València Rugbi Club. A priori el Sitges i els Enginyers tenen prou potencial per optar a les places que donen accés a disputar els Play-off d’ascens, per bé que els mallorquins del Ponent (un equip molt sòlid) no els deixarà les coses gens fàcils.

Pel que fa al altres dos equips (Santboiana “B” i GEiEG), el seu rendiment es veurà condicionat per una sèrie de factors. En el cas de la Santboiana, caldrà veure si alguns dels seus millors jugadors no hauran d’anar a reforçar el primer equip, i en el cas del debutant GEiEG haurem de veure la capacitat d’adaptació d’una plantilla amb qualitat però sense un gran fons d’armari en una categoria molt exigent a nivell físic.

GEIEG.jpg

Els gironins del GEiEG debuten enguany a Primera Nacional.

Balanç de temporada del rugbi català

dimecres, 6/06/2012

La temporada 2011-2012 arriba a la seva fi. En plena època de campionats de seven i de rugbi platja, els clubs del país ja fa setmanes que planifiquen la temporada vinent, que es presnta encara més interessant del que ho ha estat aquesta.

El representant català a la Divisió d’Honor, la Unió Esportiva Santboiana, ha realitzat una bona temporada que podia haver estat excel·lent de no haver-se desinflat una mica en la recta final de l’any. A l’equip se li ha fet llarga la darrera fase de la competició, després d’haver estat moltes setmanes liderant la fase regular del campionat. Degut a les lesions d’alguns dels seus jugadors clau en la recta final de temporada, un parell de mals resultats va deixar a la Unió Esportiva Santboiana en la tercera posició final, plaça que permetia jugar el primer partit dels play-off pel títol amb el factor camp a favor. Però en un diumenge per oblidar, els del Baix Llobregat van caure als quarts de final al Baldiri Aleu davant el Gernika per un ajustat 14 a 18. Adéu al somni de guanyar el títol i jugar a Europa la temporada vinent, però l’experiència adquirida ha de ser decisiva per a que el club català s’instal·li definitivament en l’elit del rugbi estatal, en el lloc que per història li correspon.

La gran revolució arribarà al a Divisió d’Honor “B”, on els clubs catalans doblaran la seva representació. El Barça i L’Hospitalet van confirmar la seva permanència (no sense força patiment) i el BUC i el Sant Cugat van aconseguir ascendir a la categoria de plata del rugbi estatal, on la temporada vinent disposarem de quatre representants. A priori, cap dels equips catalans parteix com a favorit als llocs d’ascens, i la prioritat ha de ser consolidar-se en la categoria de plata per després somiar en conquestes més grans.

A Primera Divisió Nacional els clubs catalans van imposar la seva llei sobre els clubs balears, ocupant els primers llocs de la classificació (cas dels ascendits BUC i Sant Cugat), i completant una temporada notable a la zona mitja alta de la classificació (cas dels Enginyers del Poble Nou, el Sitges i el segon equip de la Santboiana). L’any vinent a aquest clubs cal sumar-hi el GEiEG, un dels ascensos més celebrats al llarg i ample del principat.

L’ascens del GEiEG (campió de la Primera Divisió Catalana) suposa una plaça lliure a la competició a nivell català que ha estat un efecte dòmino en les diverses categories organitzades per la FCR. A Primera Catalana vam viure l’hegemonia dels gironins del GEiEG, però també cal destacar el gran paper d’un dels grans del Principat com és el CEU, que ha lluitat pel ascens a Primera Nacional fins el darrer moment desprès de completar una temporada notable. El segon equip del Barça ha quedat en tercer lloc, el sorprenent ARPN en quarta posició, els barcelonins Químic i Gòtics van repartir-se la cinquena i sisena posició , respectivament, i el Torroella i l’INEF Lleida van aconseguir l’objectiu de la salvació, al igual que el segon equip del Sant Cugat, salvat en una dramàtica promoció. L’altra cara de la moneda ha estat el Castelldefels, n club jove que ha patit un espiral de despropòsits a nivell esportiu i social que han portat a aquest club al descens a la Segona Divisió Catalana.

Precisament la Segona Divisió Catalana ha estat enguany més emocionant que mai, amb els tres clubs del Baix Llobregat (L’Hospitalet “B”, el Cornellà i la Santboiana “C”) lluitant pels primers llocs de la classificació. Finalment seran els equips de L’Hospitalet “B” (campió de Segona Divisió) i el Cornellà (gràcies a la plaça lliure generada per l’ascens del GEiEG) els equips que l’any vinent jugaran a Primera Catalana. La resta d’equips de la Segona Divisió Catalana han completat un grup molt disputat, on cal destacar el bon paper del segon equip dels Enginyers, que ha finalitzat la competició en quarta posició, i del Parets, que ha quedat cinquè. El Reus Deportiu (debutant a la categoria) i el Tarragona han quedat sisens i setens respectivament en el seu derbi particular, i els Teixons de la Garrotxa i l’Alella han aconseguit l’objectiu de salvar la categoria a la sempre difícil Segona Divisió Catalana.

Per últim, la Tercera Catalana més gran de la història (amb setze equips participants) s’ha resolta amb l’ascens del Martorell (un club que es consolida entre els més potents a nivell social del Principat) i del SEL Vilanova, un conjunt molt jove que ha mostrat el seu savoir-faire classificant-se en segona posició després d’haver mantingut un intens pols amb el Martorell. En tercera posició ha finalitzat el segon equip de Sitges i uns sorprenents Badalona-Santa Coloma de Gramenet, que s’han reivindicat com el conjunt revelació del rugbi català, amb una interessant barreja de joves i veterans. El Manresa, El CEU “B” i el Banyoles tanquen els llocs que donaven dret a jugar la Tercera Catalana la temporada vinent, ja que l’any vinent els vuit darrers classificats integraran la Quarta Catalana (una nova divisió que mostra el bon estat del rugbi català).

Els integrants d’aquesta futura Quarta Catalana (classificats entre els llocs vuitè i darrer de la classificació) seran, en ordre de classificació, el ARPN “B”, el Químic “B”, Viladecans, Cornellà “B”, Carboners de Terrassa, Mataró, i els dos equips debutants d’enguany: Arenys de Munt i Taus d’Amposta, dos equips que han tancat una bona temporada aconseguint, fins i tot, algunes victòries al llarg de l’any.

FCR.jpg

BUC i Sant Cugat ja són equips de Divisió d’Honor “B”

dilluns, 23/04/2012

Objectiu realitzat. Missió acomplerta. Els dos equips catalans amb opció d’ascens a Divisió d’Honor “B” (Sant Cugat i BUC) ja són equips de la categoria de plata. El camí de l’ascens no ha estat gens fàcil per a cap dels dos clubs, ja que primer se les han hagut de veure en una Primera Nacional molt complicada, amb un Ponent excel·lent i pletòric que ha venut molt cara la seva pell a la fase regular.

Un cop assegurades les dues primeres places que permeten disputar els play-off d’ascens, tots dos clubs han hagut d’anar a una segona eliminatòria de repesca després de perdre contra el Universidad de Granada (cas del Sant Cugat) i el Universidade da Coruña (en el cas del BUC). Curiosament en tots dos casos els equips catalans van perdre l’eliminatòria per un sol punt en el resultat global. Però els dos equips catalans van ser capaços de sobreposar-se a aquest gerro d’aigua freda i aprofitar l’eliminatòria de repesca per assolir el tant anhelat ascens de categoria.

El Sant Cugat se les va veure amb els asturians del Belenos Rugby Club a l’eliminatòria de repesca, que aquest cop si van poder superar. El Sant Cugat afrontarà la seva primera temporada entre els millors equips de l’estat espanyol, gràcies al creixement exponencial del nivell de joc de l’equip i l’enorme progressió dels seus jugadors en els darrers anys. No debades, a Sant Cugat es treballa molt i molt bé l’escola de rugbi i en la formació de nous jugadors a nivell esportiu i humà. Sense anar més lluny, només cal veure un partit dels seus equips base (bé siguin cadets, infantils, juvenils o Sub23) per adonar-se del segell inconfusible del club del Vallés, un exemple a seguir pels clubs catalans amb creixement potencial.

L’altre equip català, el BUC, va superar als sempre complicats bascos del Zarautz en la seva eliminatòria de repesca. Els Bucaners tornen a la divisió de plata del rugbi estatal després d’una temporada “a l’infern” de Primera Nacional. El BUC, fundat al 1929, és un dels quatre clubs històrics de Catalunya (els altres històrics són la Santboiana, la secció de rugbi del FC Barcelona i el Cornellà) i un dels equips amb més història i èxits del principat. El BUC sempre s’havia caracteritzat per un estil de joc dinàmic, alegre i ofensiu, molt ràpid, àgil i agradable per a l’espectador i els rivals. Al llarg de l’any els Bucaners han anat de menys a més i retornen a Divisió d’Honor “B” per la porta gran, desprès que tot just fa un parell de temporades l’equip patís per presentar XV homes al camp i amb divisions entre jugadors, tècnics i l’antiga presidència del club. Enguany els Bucaners han demostrat la seva gran capacitat de regeneració social i esportiva, retornant al lloc que per història li correspon.

Buc vs Barça.jpg

 

El Barça de rugbi, l’ocàs d’un gegant

dilluns, 27/02/2012

La secció de rugbi del Futbol Club Barcelona ha salvat la categoria de plata del rugbi estatal i l’any vinent seguirem veient els partits del Barça a la Divisió d’Honor “B” espanyola. La permanència no ha estat fàcil, però. L’any I desprès de les retallades a les seccions no professionals del FCB s’ha tancat amb una permanència angoixant, que no s’ha tancat fins a la darrera jornada de la fase regular, quan els blau-granes van garantir matemàticament la permanència malgrat la derrota en la darrera jornada de lliga al camp del Bera Bera, l’equip de Donosti, gràcies a la derrota de l’altre club català de la categoria, L’Hospitalet, que haurà de promocionar si vol salvar la pell i mantenir la categoria de cara a la temporada vinent.

El Barça ha patit en excés contra rivals que fins fa pocs anys no haurien d’haver estat un problema massa gran per a un dels grans del rugbi català (recordem que el Barça és, juntament a la Santboiana i el Cornellà, un dels tres clubs catalans que s’han proclamat campions de lliga en algun moment de la història). La clau de la davallada esportiva de la secció cal buscar-la en un abandó constant i progressiu de les directives cap a aquesta secció que, cal recordar-ho, es la secció esportiva més antiga del Barça, ja que fou fundada al 1924, i que a l’any següent ja s’havia proclamat campiona d’Espanya.

Fins i tot el 1929-30 es va jugar la final de la Copa del Rei al vell camp de Les Corts, ple fins a la bandera, per veure la final que enfrontava a les seccions de rugbi del Barça i del Real Madrid, que es va resoldre amb una insultant victòria catalana (39 a 3). Però sense cap mena de dubte, la victòria més sonada d’aquells anys fou la victòria en la final del campionat d’Espanya de la temporada 1931-32 disputat al vell estadi de Chamartín, on els culers van guanyar a la final a l’etern rival madridista amb un clar 3 a 20.

Barça anys20.jpg

El Barça de rugbi dels anys 20.

Però el pas dels anys, el pes de la dictadura franquista i el poc interès mediàtic, social i esportiu del rugbi a casa nostre durant una bona pila d’anys han portat a la secció de rugbi a un discret segon pla que ha esdevingut un llastre massa pesant pel creixement esportiu de la secció barcelonista.

Avui en dia el Barça de rugbi ja no juga finals de campionats estatals. Ni tant sols juga a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, si no que ha hagut de buscar refugi i exili al camp municipal de la Teixonera, al districte d’Horta-Guinardó. Per un seguit de causes que ningú té del tot clares (un dia explicaré les llegendes urbanes que corren pels tercers temps), la secció de rugbi del Barça té vetat l’ús de les modernes instal·Lacions de Sant Joan Despí, allunyant una mica més (si és possible) a la secció de rugbi de la resta del club.

Avui en dia, la secció de rugbi del Barça és un mamut greument ferit. Una secció amb un passat brillant, però limitada a causa de la mala gestió econòmica de les directives del club, i que pateix temporada si i temporada també les retallades en les partides pressupostàries del club, que limiten i escanyen la capacitat esportiva de la secció. El club (i la multinacional que els vesteix) ni tant sols té prou vista com per a comercialitzar el material esportiu de la secció (us ben asseguro que els polos, pantalons i mitges del Barça de rugbi es vendrien com xurros i generarien beneficis), ni tampoc s’han buscat fórmules imaginatives per a dinamitzar l’activitat de la secció.

Fins i tot l’acord esportiu-comercial signat amb la USAP en l’etapa del president Laporta i escenificat en el partit del mes d’abril de l’any passat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc corresponent als quarts de final de la Copa d’Europa de rugbi ha acabat essent poc més que paper mullat (malgrat que recordem, el Barça en va treure un bon pessic econòmic). Segons sembla, la USAP estava molt interessada en jugar un partit de la lliga francesa de rugbi (TOP14) a Barcelona (preferentment al Camp Nou), però la directiva del club blaugrana hauria declinat la proposta dels del Rosselló, o si més no, no hauria mostrat el més mínim interès en col·laborar en l’organització d’un esdeveniment com el de l’any passat.

barc3a7a-rugby.jpg

Personalment, com a culer i amant de l’oval, em fa molta llàstima veure a la secció de rugbi del Barça patint per la permanència de la institució a la categoria de plata del rugbi espanyol. Penso que l’espiral d’abandó i marginalitat en la que ha entrat la secció de rugbi (i per extensió, la resta de seccions no professionals del club) poden portar el caràcter multidisciplinari, poliesportiu i cohesionador del Futbol Club Barcelona a un abisme del que potser no en sabrà sortir. La realitat és molt preocupant, ja que un club del potencial i el palmarès del Barça hauria de tenir també secció femenina de rugbi,  idea que avui en dia sembla poc menys que una quimera.

El Barça és més que un club, per què a les vitrines del nostre club hi han 33 copes d’Europa i centenars de lligues i copes estatals i internacionals. No ho hem d’oblidar mai.

La bona feina de la Santboiana

dijous, 3/11/2011

Cinc anys més desprès del seu darrer títol de lliga, la Unió Esportiva Santboiana torna a liderar la classificació de la Divisió d’Honor de rugbi, màxima competició a nivell estatal. Dóna la casualitat que aquest mateix equip va estar lluitant per la salvació durant bona part de la temporada passada, que no es va segellar fins a un dramàtic darrer partit al Baldiri Aleu. Aquesta temporada, les coses semblen pintar molt millor pel club més gran del país. Les raons del canvi i millora de joc i resultats són òbvies, i les podem enumerar en dos grans conceptes.

D’una banda, les incorporacions realitzades durant l’estiu han estat clau en la millora de nivell i rendiment esportiu d’aquest equip. L’arribada d’homes com Isaac Thompson, Burger Geldenhuys, Rafael Staat i Ryan Le Roux al tres quarts, i sobretot la dels davanters Craig Lyons, Mario Sagario, Juan Severino i James Oliver (ex de la selecció provincial de Manawatu), han aportat una bona dosis de regularitat a un XV que patia en excés contra equips que li discutien la possessió de l’oval.

D’altre banda, l’esquadra de la Santboiana controla molt millor les fases estàtiques del joc. Allà on els del Baix Llobregat van patir més la temporada passada (recordem el número d’agrupaments espontanis, melés i serveis de toc que es van arribar a perdre) enguany es controlen amb aparent facilitat (dic aparent, ja que controlar un partit des de la davantera és una de les coses més difícils que es pot fer en un camp de rugbi i té un valor immens).  A més a més, la bona feina de la davantera genera cops de càstig a favor, molt ben aprofitats pel xutador neozelandès Isaac Thomson. Els entrenadors Bruce Hemara i Lewis Williams tenen gran part de culpa de la millora del nivell de joc a nivell general, en especial dels davanters.

Aquest diumenge sis de novembre la Santboiana juga com a local contra l’Alcobendas de Madrid, estrenant un lideratge en solitari que no es veia a Catalunya des de feia cinc anys. A més a més, el partit l’oferirà, en diferit, el canal Esport 3. Per aquestes raons, penso que és molt important que les grades del Baldiri Aleu presentin un bon aspecte amb un ple fins la bandera per tal de mostrar a la resta del país el poder i la bellesa del nostre esport, fer-lo més visible socialment (i per què no?) captar més jugadors i jugadores, nens i nenes i aficionats i aficionades a qui els comenci a picar el cuc del rugbi i s’apropin al seu club més proper.

UES Alcobendas.jpg

Ferro Santboiana!!

 

El primer partit de rugbi del Ripollès

divendres, 23/09/2011

Aquest diumenge es celebrarà un partit històric a les terres catalanes: el primer partit de rugbi de la història del Ripollès, entre l’equip dels Enginyers del Poble Nou i els Teixons de la Garrotxa Rugbi Club. El partit tindrà lloc aquest diumenge a les onze del matí al camp municipal de Ribes de Freser. El partit s’inscriu en l’estada de pretemporada que l’equip barceloní efectuarà a les terres del Ripollès.

Us deixo amb l’informació que m’ha facilitat l’amic Carles Martínez, rugger del Ripollès i jugador de la Garrotxa:

El proper diumenge 25 de setembre, a les 11h, al Camp Municipal de Ribes de Freser es disputarà un partit de rugby a 15, el primer que es disputa en categoria sènior a la comarca del Ripollès.

El partit amistós, enfrontarà als equips dels Enginyers (de Barcelona) i el Garrotxa (d’Olot).

Aquest partit s’emmarca dins l’stage de pretemporada que realitzen el cap de setmana 24 i 25 de setembre l’equip dels Enginyers a Ribes i Queralbs.

Aquest partit comptarà amb la presència dels 3 jugadors de rugby del Ripollès, pel costat dels Enginyers el ribetà Eudald Carbonell i per part del Garrotxa el ribetà Josep Olmos i el santjoaní Carles Martínez.

L’equip dels Enginyers, és l’equip de rugby del Club Natació Poble Nou, i estarà de cap de setmana de preparació per l’inici de les seves lligues a Ribes i aprofitarà per rodar els seus jugadors. Els Enginyers compten amb 3 equips sèniors, el primer equip que juga a Anglaterra, a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, el segon a la primera divisió de l’estat i el tercer que enguany disputarà la tercera Catalana. A més tenen un equip universitari i rugby base.

En el primer equip dels Enginyers hi juga el ribetà de naixement Eudald Carbonell, que actualment viu a Barcelona i que juga de mig de melé.

El Garrotxa Rugby Club, és l’equip d’Olot, amb integrants de la Garrotxa, la Selva i del Ripollès. Juga actualment a la segona divisió catalana.

En el Garrotxa hi juguen en Josep Olmos, fill de Campdevànol i que actualment viu a Ribes i que juga de centre. L’altre integrant ripollès del Garrotxa és Carles Martínez, de Sant Joan i que juga d’ala.

En un altre ordre de coses, recordem que molts equips culminen aquesta setmana la seva preparació per la present temporada, mentre que els millors equips catalans ja han començat les seves competicions. La Santboiana rebrà al Baldiri al potent Ampo Ordizia en la segona jornada de la Divisió d’Honor “A”, mentre que a Divisió d’Honor “B” viurem un interessant derbi català a la Feixa Llarga (L’H) entre els dos equips de la categoria, el Barça i l’Hospitalet.

Vila Joiosa, capital del rugbi espanyol

dilluns, 21/02/2011

El Club de rugbi Vila Joiosa (Marina Baixa, Alacant), popularment conegut al món del rugbi com “La Vila” aquest cap de setmana s’ha proclamat campió  de la Divisió d’Honor de rugbi, màxima categoria a nivell estatal.

La Vila.jpg

L’ascens del Vila Joiosa cap l’elit del rugbi ibèric ha estat meteòric:  en pocs anys el club ha passat de jugar en Primera Nacional (tercera divisió estatal) a proclamar-se millor equip de tota Espanya. En poc més de quatre temporades el club ha aconseguit dos ascensos consecutius (a la Divisió d’Honor B i a Divisió d’Honor A), proclamar-se subcampió de lliga i copa la temporada passada, per acabar conquerint ahir el títol que l’acredita com l’equip més regular de la temporada del rugbi espanyol. Per alçar-se com a campió, ahir la Vila va haver de derrotar per un ajustat  10 a 7 al Cetransa -El Salvador de Valladolid, un dels millors equips espanyols de tots els temps.

El secret de la Vila és ben senzill: com és ben sabut, Alacant és una de les destinacions preferides dels turistes britànics, que busquen sol i sangria. Aquesta realitat ha afavorit que la Vila compti amb diversos jugadors procedents de les illes britàniques en la seva plantilla, que han fet créixer el potencial del club fins a límits impensables per la gent d’aquest municipi de poc més de 25.000 habitants.

A més del potencial anglosaxó, la Vila ha fet un bon treball de cantera que ha propiciat que el club disposi d’una plantilla prou competitiva, amb una de les millors línies de tres quarts de tota Espanya. Si a això li sumem la tasca del entrenador neozelandès Mark Hewitt, la victòria del club de la Marina Baixa esdevé comprensible.

Felicitats, Vila! Ara que els clubs catalans passem per hores baixes, és una gran alegria que altres clubs de terres de parla catalana imposin la seva hegemonia a nivell estatal.

PD: La propera jornada (el proper 6 de març) la Santboiana es juga la permanència al Baldiri contra el Cajasol Ciencias de Sevilla. A veure si omplim el camp, ja que hem de salvar l’honor del rugbi del principat!!