Arxiu del mes: febrer 2011

La Caverna es desboca

dilluns, 21/02/2011

En pocs dies hem assistit a dos exercicis periodístics per part de la premsa madrilenya que són per reflexionar, i molt. D’una banda, la intolerància per part de Telemadrid en negar-se a connectar amb la roda de premsa de Pep Guardiola a l’Emirates Stadium. El motiu? Estava contestant, en aquell moment en català, les preguntes dels periodistes.  I no només això, criticar-lo per contestar massa preguntes en català i rematar-ho amb una frase antològica  – “cuando vuelva a tener un momento de lucidez hispana nos vamos con él”- que passarà als annals del periodisme més esperpèntic.

D’altra banda, la manipulació  d’una foto, en un exercici d’estalinisme versió Photoshop,  per part del Diario As, per fer més evident que Dani Alves estava en fora de joc en el primer gol del Barça contra el Bilbao.  Aprofito per recordar que el director d’aquest rotatiu és l’inventor del concepte “Villarato”. No ho oblidem. El director ja s’ha disculpat, però costa una mica de creure en l’error humà.

I es que comença a ser evident que la “caverna mediàtica” ha dit prou. No volen ni poden suportar un altre any triomfant del Barça, i abans que això passi, que està per veure, han decidit que val tot per evitar-ho.  Si cal enterrar definitivament l’ètica periodística; ho fan. Si el que convé és abocar unes tones més d’intolerància i d’odi; també ho fan. I si el que convé és explicar la realitat; miren cap a una altra banda.

Operació Plor (2)

dimecres, 16/02/2011

Ahir a la tarda vaticinava que “Operación Triunfo” podia acabar com el rosari de l’aurora, però la veritat no m’esperava que el final del programa fos tan proper.  Telecinco ha vist clar que no es podia permetre mantenir un programa tan emblemàtic en el prime time amb uns resultats tan discrets. Aquest diumenge tanquen la paradeta després de només 6 capítols. Qui ho havia de dir.

No deu haver estat una decisió fàcil de prendre. Per diverses raons. En primer lloc, perquè és un cop dur sacrificar una de les apostes de la temporada i, fins el moment, un dels programes franquícia de la cadena de Fuencarral. En segon lloc, perquè és un torpede en la línia de flotació del format; és el principi de la fi dels “talent shows”?. I en tercer lloc, pot marcar el futur professional d’una de les grans cares de la cadena, Pilar Rubio. Sincerament, estic convençut que hi haurà més “Operación Triunfo”, i coneixent la cadena de Vasile, no m’estranyaria que els propers concursants es diguessin Belén o Kiko.

Operació Plor

dimarts , 15/02/2011

L’edició d’enguany d'”Operación Triunfo” va camí d’acabar com el rosari de l’aurora.  El 13.7% de share i els 2.229.000 espectadors de mitjana dels primers cinc capítols d’aquesta temporada, queden lluny de les expectatives de Telecinco. El cost del programa, altíssim en els temps que corren, i els bons resultats de les temporades anteriors, no ajuden. Aquest diumenge, la cadena de Fuencarral va traslladar el programa a dilluns perquè no coincidís amb la gala d’entrega dels Premis Goya i evitar ensorrar definitivament els “triunfitos”. Malgrat aquest canvi, “OT” no va passar del 13% de quota de pantalla.

Telecinco ja s’ha vist obligada a defensar la nova presentadora d’OT , Pilar Rubio, de les crítiques que la fan responsable de la davallada del format. Crítiques injustes al meu parer.  El problema d’OT és que enguany som incapaços de recordar el nom de cap  dels concursants i que els únics moments musicals destacables són els plors continuats dels “triunfitos”. Amb aquestes premisses no és casualitat que Gestmusic hagi repescat en Tinet Rubira. És l’últim cartutxt per intentar salvar un format que agonitza?

Enaltiment del “belenestebanisme”

dimarts , 8/02/2011

182.000 catalans van seguir l’estrena del “docushow” de La Sexta “Princesas de barrio”. La filosofia és la mateixa de “Mujeres ricas”, però ara seguim la vida de quatre noies que són l’antítesi d’aquelles dones que l’únic maldecap que tenien era d’on treure el temps per gastar els diners dels seus marits. Les quatre protagonistes són clons de Belén Esteban. De fet, aprofiten per lloar l’anomenada “princesa del poble” perquè per elles és tot un referent.

El problema de “Princesas de barrio” és que tot plegat es veu artificial. Les noies sobreactuen i resulta molt difícil  creure que no segueixen un guió o que les situacions que ens mostren no són prefabricades. Potser aquestes noies es faran riques, famoses i també s’operaran el nas, però si els autors del programa pretenien fer un retrat sobre una part de la societat, no ho aconsegueixen. El producte no és prou creïble, ara bé, us asseguro que sortirà en tots els zàpings.

La Cuca fera

dissabte, 5/02/2011

Cuca García Vinuesa s’ha acomiadat dels seus espectadors de la “Noche de Cuca” a Intereconomía Televisión. El comiat va ser , com no podia ser d’una altra manera, esperpèntic. García Vinuesa i alguns espectadors fidels van ballar agafats de les mans la sintonia del programa enmig del plató. La cadena ultraconservadora ha prescindit dels seus serveis al·legant canvis en la graella. Fa tot l’efecte que els pèssims resultats d’audiència i la polèmica generada per les seves opinions contra el matrimoni homosexual que la van portar a enfrontar-se a un espectador, un moment televisiu comentadíssim a la Xarxa, han estat determinants per aquest sobtat final.

És una autèntica llàstima perquè el consultori nocturn de la Cuca era millor que un “late show”. La veterana telepredicadora no tenia cap problema en escoltar els problemes dels espectadors amb certa displicència per acabar recomanant-los veure la pel·lícula Ghost com a teràpia. No és broma. Amb aquests antecedents us podeu imaginar l’abast del disgust entre el col·lectiu d’humoristes. Cada dia que passa, perdem un referent. Sort que José María Aznar es resisteix a marxar del tot…