Vergonya aliena

L’actuació de certs periodistes en el dramàtic cas Mari Luz desperten un sentiment de vergonya molt gran vers el mitjà televisiu.  Moltes crítiques se les emporten Ana Rosa Quintana, i la seva tropa, per la  lamentable actuació de divendres passat, on van aconseguir una confessió en directe després d’un interrogatori digne de la Gestapo. Les imatges que hem pogut veure després encara embruten més l’episodi. És veritablement repugnant veure com una periodista tracta l’entrevistada com un objecte, com una mercaderia. Tot s’hi val. Cal dir, però, que altres programes, i de la mateixa franja horària,  viuen d’aquesta història explicant-ne tota mena de detalls truculents i ara s’esquincen les vestidures de forma interessada.

L’Ana Rosa es defensa dient que han “donat la notícia que tot periodista hauria volgut donar”. Home, doncs això no és ben bé així. Estic convençut que molts col·legues no els interessa gens participar d’aquest circ on l’audiència és l’objectiu que passa per sobre dels sentiments, les persones i la justícia. Creu el lladre que tothom roba. I sabeu el millor de tot plegat? Aquest polèmic divendres, el programa d’Ana Rosa va assolir un 16.5% de share i 443.000 espectadors de mitjana, quan el divendres anterior era vist per un 18.6% i 512.000 espectadors. Així doncs, on són els resultats? Què justifica aquestes actuacions? Alguns poden dormir per les nits?

2 comentaris

  • Oriol Soler

    02/03/2011 19:15

    Totalment d’acord amb tu! Jo ahir vaig veure la notícia aquí a l’ARA i també vaig fer una entrada al meu blog amb la mateixa reflexió de fons que tu!
    http://estudiantlavida.blogspot.com/2011/02/quan-tot-shi-val-en-periodisme.html

    Realment, vergonya crec que és la paraula més adequada.

  • Josep Brâut

    02/03/2011 23:32

    Sí, és una vergonya. Però nosaltres en parlem i en fem ús, de les mateixes imatges. Curiós i trist, oi?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús