Ningú ens va dir que fos fàcil

D’entrada, gràcies per llegir aquest blog. Aquí hi aniré explicant, de forma breu, tot allò que aprengui sobre el camí europeu que hem iniciat els catalans cap a l’estat propi. Hem posat rumb sentit nord. Si m’acompanyeu en el viatge, heu de saber que serà un procés d’aprenentatge gairebé simultani. Compartirem allò que passi a partir d’ara i allò que ens ensenyen els qui més en saben: polítics, analistes, funcionaris, periodistes…. Persones que porten temps a Brussel.les, aquells que t’ajuden a obrir finestres per veure-hi més clar. A ells, també gràcies d’avançada.

Desenganyem-nos: l’Europa de les regions no té cap poder real. Com a la taula d’en Bernat, qui no té estat no hi és comptat. Un nou comensal significa un més a repartir, un altra veu a tenir en compte. Per això a la UE ja els va bé que Madrid freni el debat. Així eviten haver de mullar-se. Però quan arribi l’hora de fer-ho, que arribarà, les resistències també les trobarem nord enllà, d’altres estats que no ens hi voldran de cap manera. Per això és tan important activar amb força el front diplomàtic, oblidant-nos per un moment d’Espanya, pensant en la batalla europea, en els nous adversaris, més forts, que trobarem. Ningú va dir que fos fàcil, ni que el camí fos agradable. Qui resisteix, guanya.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús