A qui votarem a les europees?

Comença a haver-hi el temor que les eleccions europees de l’any que ve es converteixin en la vàlvula d’escapament de la indignació ciutadana. La combinació de corrupció i retallades sense fi podrien abocar molts electors a triar opcions, diguem-ne, poc habituals, situades als extrems. Això podria complicar el funcionament d’una Europa que necessita posar-se les piles amb urgència.

Davant d’aquest escenari, Catalunya té l’oportunitat d’oferir un projecte engrescador. De país. Us imagineu una llista conjunta dels partits que defensen la consulta d’autoderminació? No estic parlant de cap front patriòtic ni res per l’estil. Cert que l’eix dreta-esquerra existeix (malgrat tot). Només proposo que els partits catalans facin el que han fet durant anys a les eleccions al Parlament Europeu: fer coalicions amb formacions amb qui comparteixen prioritats. La diferència és que fins ara buscaven companys de viatge a l’estat espanyol, a Euskadi, a Galícia… i ara el focus és a Catalunya.
Seria, crec, un exercici de generositat política i la possibilitat de tenir una veu potent a Brussel.les. Pel dia a dia, cada partit podria estar integrat al seu grup (liberal, verd, l’Aliança Lliure) i votar la resta de propostes d’acordar amb les seves conviccions ideològiques.

És cert que no seria fàcil i generaria grans tensions entre CDC i UDC, tot i que fins ara els dos eurodiputats de la federació ja han fet camins ben diferents. Previsiblement també motivaria un fort debat als altres possibles socis (penso en ICV sobretot) i caldria veure què hi diu el PSC (tot i que la resposta és previsible vist el que ha passat).
Us imagineu un míting -només un, si voleu- conjunt d’Artur Mas, Oriol Junqueras i Joan Herrera?

Res, cabòries. Deu ser la pluja que avui cau a la capital europea.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús