Explicar el dia després: la feina d’Exteriors

“The only thing that today’s polycrisis shows is that the status quo does not offer a way out. We have a choice”. Ho escriuen Daniel Cohn-Bendit i Guy Verhofstadt al llibre For Europe. Manifesto for a postnational revolution in Europe. Europa està en un moment de canvi (les eleccions italianes demostren fins a quin punt les respostes que s’han donat fins ara no funcionen) i cal que el poble de Catalunya ho aprofiti.

Vist que el projecte federal és mort a Espanya, és evident que cal apostar pel federalisme europeu, parlant en català a la UE, defensant directament els interessos dels país, sense passar per Madrid. És una simple qüestió de canvi de perspectiva, canviant on focalitzem els nostres esforços: si nord enllà les coses es mouen, aprofitem la inèrcia del moviment.

Dins les fronteres actuals de l’estat espanyol, tot és quietud imposada. Les converses sobre el diàleg Catalunya-Madrid s’han tornat repetitives, de blanc o negre. A la capital espanyola no hi ha cap voluntat d’escoltar (de veritat) la veu de la majoria social catalana. Per això, no cal malgastar-hi gaire esforços més ja que ni PP ni PSOE volen sentir parlar del dret a decidir.

Crec que en la nova etapa -la que ha de canviar la fesomia europea- els recursos  han de centrar-se fora, però no tant per cercar aliats (tasca molt difícil, que ningú s’enganyi) sinó per explicar-los què passarà quan Catalunya sigui independent. Hem de començar a preparar l’endemà amb arguments que apel·lin sobretot a la butxaca. Quina aportació farà una Catalunya sobirana a la UE? Seran viable les finances espanyoles sense el PIB català? Cal començar a vendre un missatge polític de fets consumats: els catalans faran el seu camí democràtic, agradi o no agradi als actors internacionals. Més val que tothom ho accepti.

Aquesta és la feina que, modestament, crec que hauran de fer en Roger Albinyana, l’Albert Royo i tot el seu equip. És el missatge que hauria de donar -de forma discreta- el futur delegat a Brussel·les (el seu nomenament comença a ser urgent). I per fer-ho, cal un convenciment profund del Govern.  Ho dic perquè fa uns dies, un alt càrrec de la Generalitat deia que la consulta s’ha de fer quan més tard millor. La frase, dita en un ambient informal, em fa patir. Que ningú tingui la temptació de tirar aigua al vi. Espero que fos només una reflexió personal però vistos alguns comentaris posteriors de dins de l’executiu (i a l’àrea d’Exteriors) qüestionant la importància del full de ruta sobiranista, cal no abaixar la guàrdia.

We have a choice. I no val a badar.

 

 

1 comentari

  • Joan

    02/03/2013 9:49

    Ei, què tal? Et passo l’última entrada del blog!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús