El dolç plaer de la normalitat

Si una cosa he après de moment a Brussel·les és que el camí cap a l’estat propi l’ha de continuar liderant la societat civil. L’ANC, Òmnium, els sindicats, els ateneus, la xarxa de microentitats que cada cap de setmana organitzen presentacions, xerrades, col·loquis… als seus pobles i ciutats. A Europa, aquest impuls col·lectiu, des de la base, és cabdal per guanyar l’opinió pública.

A la presentació de l’Assemblea Nacional a la capital comunitària, una de les primeres consideracions que es van posar sobre la taula va ser justament la problemàtica de ‘vendre’ el terme nacionalisme nord enllà. Cal combatre amb els fets la falsa creença que el procés català és egoista, exclusivament econòmic, atiat per una presumpta manca de solidaritat amb els territoris de l’estat espanyol en plena crisi.

La millor manera d’erradicar  aquesta idea és demostrant que és un moviment popular que els partits i els governants del país acompanyen. I, sobretot, que és la demanda a) d’un dret democràtic (uns ciutadans que lliurement volen decidir què fer amb el seu futur) i b) arrelat a una nació, a una llengua, a una cultura que els diferents governs espanyols han estat incapaços de respectar i protegir.

En aquesta tan necessària pedagogia, la projecció de la nostra literatura, com s’ha vist al recent Saló del Llibre de París, és essencial. Els creadors catalans són interessantíssims ambaixadors perquè, a diferència del país, ells ja han aconseguit moure’s pel món amb normalitat, sense haver de donar explicacions a ningú. Juguen a la primera divisió perquè, a través de l’excel·lència de la seva obra, s’han guanyat ser als aparadors de les llibreries, als teatres, a les sales de concerts d’arreu d’Europa. Cabré, Rigola o Savall, per dir-ne només tres.

Pensava en tot això  diumenge passat, al festival literari Passa Porta de Brussel·les, mentre escoltava l’escriptor basc Kirmen Uribe explicar en anglès a un públic francòfon la seva obra escrita “des de la tradició a un món obert”.  El dolç plaer de la normalitat.

1 comentari

  • Miquel Bardagil

    28/03/2013 20:48

    No sembla fàcil actuar col·lectivament “amb normalitat”, i aquest seria un pas important cap a la nostra llibertat. Tens raó en la referència als escriptors catalans: la seva normalitat cosmopolita ens ajuda a veure’ns sense complexos.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús