L’etern retorn del feixisme

He llegit un llibret d’aquells que no pares de subratllar perquè cada paràgraf et sembla més interessant que l’anterior. Es titula L’éternel retour du fascisme, escrit l’any 2010 pel filòsof neerlandès Rob Riemen, que dirigeix el Nexus Institute. El llibre sintetitza alguns dels advertiments que, segons consato a internet, ja va explicar fa uns anys a Barcelona convidat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Cito una de les idees troncals del seu breu assaig: “El bacil del feixisme serà sempre present al si de la democràcia de masses. Negar el fet o atribuir-li un altre nom no ens farà resistents a aquest mal, tot el contrari”.  Passa com a La Peste de Camus, ens diu, on ningú s’atreveix a pronunciar-ne el nom fins que la majoria creu que ha vençut definitivament l’origen de la malaltia. El metge però sap que, tard o d’hora, pot tornar a esclatar. Riemen avisa d’aquest perill d’hivernació en una societat que viu pendent només dels guanys materials, immediats -efímers- i que ha oblidat els valors universals, profunds, compartits pel gruix dels europeus, i que poden esdevenir l’únic antídot contra el feixisme.

El toc d’alerta de l’autor em sembla més pertinent que mai. Els senyals hi són i no es pot abaixar la guàrdia. A Grècia, els neonazis d’Alba Daurada han repartit menjar “només per als grecs” [sic]; a França, els atacs contra els jueus han crescut un 58% el 2012, una tendència a l’alça que tristament també s’observa a d’altres països europeus; l’assassinat del jove d’esquerres Clément Méric, activista contra l’homofòbia, és un altra mostra d’uns comportaments  cada cop més desacomplexats; la deriva d’Hongria ha fet saltar les alarmes comunitàries; el Parlament europeu s’ha decidit a treure la immunitat a Marine Le Pen i finalment podria ser jutjada per incitació a l’odi…

Aquí tampoc ens n’escapem. Hi ha representants públics que condecoren el nazisme i partits que el banalitzen amb l’objectiu d’atacar l’independentisme;  mitjans de comunicació que donen ales a polítics xenòfobs que amenacen obertament regidors escollits democràticament; formacions que fan apologia des de les institucions d’escriptors d’extrema dreta; nostàlgics de la dictadura que neguen el dret dels fills i néts dels republicans a enterrar amb dignitat els seus morts, encara al Valle de los Caídos…

Si Catalunya esdevé un estat nou de trinca té l’oportunitat i l’obligació de fer les coses molt millor que els altres, començant per una ètica exigent i una política que neutralitzi el feixisme des de la base. Sigui com sigui, ja des d’ara, però, cal treballar colze a colze amb Europa per fer-hi front comú perquè, com la pesta, aquestes actituds no coneixen fronteres.

1 comentari

  • Plujademais

    15/07/2013 13:11

    Malauradament, a casa nostra, aquest nou independentisme transversal i petitburgès de vegades també fa aflorar tics feixistes fins i tot als comentaris de diaris pressumptment d’esquerres com l’Ara, només cal que llegeixis per exemple alguns comentaris adreçats al Manel Fuentes ahir mateix per no “combregar” amb l’independentisme i haver concedit una entrevista a un diari espanyolista de dretes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús