Què retreu Aguirre a Rajoy?

Fa un any que Esperanza Aguirre va deixar la presidència de la Comunitat de Madrid. S’ha allunyat de la “primera fila política”, com assegura ella. Però s’ha instal·lat satisfeta a la trinxera per marcar el camí de l’espanyolisme. ¿Intenta que Rajoy rectifiqui o ja pensa en la línia que haurà de prendre la dreta postmarianista? ¿Vol influir dins del PP o comença a pensar en una reordenació del mapa conservador? Fa unes setmanes vaig escriure, a propòsit del cas Bárcenas, que els populars només poden “refundar-se o assumir que no hi ha lloc per a tanta diversitat interna”. Els reptes de l’estat espanyol s’accentuen i tensen un partit massa heterogeni, una raresa a Europa.

La lideresa no vol deixar aire a UPyD, un fenomen madrileny en bon estat de salut. No és estrany que en l’entrevista d’aquest dimarts a Tele 5 el primer comentari elogiós fos pel líder de Ciutadans, Albert Rivera. Per això, i perquè ho creu, Aguirre ha tret a passejar la duresa ideològica davant la vaporositat de la Moncloa. Heus aquí el llistat de retrets:

-Catalunya. “Estic a favor de publicar les balances fiscals. Aquí discrepo del meu partit”. Aposta per la línia de confrontació: afirma que el “dret a la secessió” no té cabuda a la Constitució i que la resposta del president del govern espanyol al de la Generalitat ha de ser un ‘no’ rotund.

-Corrupció. Monàrquica convençuda, avisa que a Urdangarín se l’hauria d’haver jutjat ja. No creu que, en general, hi hagi un problema de saturació als jutjats, sinó de lentitud.

-Botella. Si bé no vol fer “futuribles”, no descarta el seu retorn per competir per algun càrrec electe. Va ironitzar sobre l’anglès d’Ana Botella a Buenos Aires dient que no s’ha de fer tant cas dels “assessors” (malgrat que l’assessoria és ara la seva feina).

-Eurovegas. Aguirre està molesta. Molt molesta amb la ministra de Sanitat, Ana Mato, per no deixar fumar als futurs casinos de Sheldon Adelson. A l’entrevista de T5 ha deixat clar que, si finalment no hi ha inversió, la culpa serà del marianisme.

-Impostos. Ultraliberal en temes econòmics, conservadora en els debats ètics com l’avortament, la presidenta del PP del Madrid no descansa a l’hora de burxar Rajoy recordant-li que no l’ha volgut al seu costat. Insisteix que la seva gran diferència amb el ministre Ruiz-Gallardón és que l’exalcalde de Madrid és partidari de gastar i ella que els diners estiguin a “la butxaca” dels ciutadans. De Montoro tampoc en diu elogis, precisament.

-Cuba. Aguirre s’ha pres com una batalla personal aconseguir que s’arxivi definitivament la causa contra Ánegl Carromero, el militant de Nuevas Generaciones que conduïa el cotxe en què va morir l’opositor cubà Osvaldo Payá. Vol que se l’indulti. És molt crítica amb la Fiscalia i, en un article a ABC, afirma: “Hay motivos más que suficientes para estar preocupados por la sumisión que la dictadura comunista cubana impone a la democracia liberal española”.

A la llista de deures pendents que Rajoy ha anat ajornant no pot oblidar -perquè creix- el de l’oposició interna. La inacció i les enquestes, negatives, la poden carregar de raons.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús